Uni� Europea i ONG

La UE i la cooperaci� al desenvolupament- La Comissi� Europea assenyala que la lluita contra la pobresa �s l'objectiu final de la seva pol�tica de cooperaci� al desenvolupament. L'�rgan executiu de la UE afegeix que les estrat�gies per assolir aquest objectiu han d'anar acompanyades de mecanismes de consolidaci� de la democr�cia i de respecte als drets humans i a les llibertats fonamentals. La seva influ�ncia no �s poca: actualment la UE proporciona m�s de la meitat del total de l'ajut oficial internacional al desenvolupament. Un exemple clar del funcionament de la cooperaci� comunit�ria �s l'Acord de Coton�, signat a Benin el 23 de juny del 2000, entre la UE i 77 pa�sos d'�frica, el Carib i el Pac�fic (coneguts com a ACP). El pacte inclou acords comercials, t�cnics i financers entre les dues parts. Segons consta en el text de l'acord, la seva finalitat �s l'eradicaci� de la pobresa, la promoci� del di�leg pol�tic, la participaci� de la societat civil i la prevenci� de conflictes. La Uni� Europea tamb� mant� pactes bilaterals de cooperaci� amb els estats de la conca mediterr�nia i, en menor grau, amb l'Am�rica Llatina i �sia.

Els ajuts europeus i les ONG- La UE destina uns 1.000 milions d'euros anuals a projectes de cooperaci� al desenvolupament cofinan�ats per ONG. En els darrers anys la Comissi� ha intentat simplificar els procediments per accedir a les convocat�ries d'ajuts. Fruit de la reestructuraci�, des del gener del 2001 funciona EuropeAid, una oficina espec�fica que s'encarrega d'administrar els ajuts a les ONG i les subvencions directes a tercers pa�sos. Per� accedir a les convocat�ries i a la informaci� continua sent un proc�s complex i burocr�tic, en part perqu� les fonts de finan�ament s�n molt diverses. De tota manera, la p�gina web d'Europeaid cont� els requisits i formularis necessaris per presentar propostes de cofinan�ament. M�s d'un centenar d'organitzacions duen a terme projectes de cooperaci� amb fons europeus.

L'ajut humanitari- T� un tractament especial i preferent dins la UE juntament amb l'ajut alimentari. A trav�s de l'Oficina d'Ajuda Humanit�ria (ECHO), la Uni� Europea destina uns 400 milions d'euros anuals en ajut d'emerg�ncia. Per posar un exemple, la UE ha canalitzat, des del 2001 i fins octubre d'aquest 2003, 100 milions d'euros a l'Afganistan en assist�ncia i ajuda aliment�ria -m�s de la meitat acordats despr�s de l'11 de setembre- i s'ha convertit en el segon donant en aquest pa�s despr�s dels Estats Units. Una de les particularitats d'aquesta oficina �s que no interv� directament sobre el terreny, sin� que b�sicament ofereix assist�ncia a les organitzacions amb les quals t� convenis perqu� implementin els projectes. Actualment unes 200 associacions i ag�ncies especialitzades estan vinculades a l'oficina.

Vincles UE-ONG- La relaci� entre la UE i les ONG no passa �nicament per la cooperaci� financera. En els �ltims anys, el naixement de noves organitzacions i l'assumpci� de noves responsabilitats per part de la Comissi� Europea han afectat tamb� les relacions UE-ONG. El document de reflexi� aprovat el 2000 La Comissi� i les organitzacions no governamentals: l'enfortiment de la col�laboraci� reconeix la import�ncia de refor�ar els vincles considerant que "les ONG constitueixen un destacat component de la societat civil, amb aportacions molt valuoses al sistema democr�tic". Fins ara, algunes grans organitzacions i plataformes civils han mantingut contactes constants amb les diverses institucions europees i han fet arribar propostes als programes comunitaris. No obstant, a difer�ncia d'altres organismes multilaterals com les Nacions Unides o el Consell d'Europa, no hi ha organitzacions amb estatut de consultores oficials de la UE.

Les raons de les ONG- El motiu pel qual les organitzacions no governamentals volen ser escoltades a les institucions comunit�ries �s b�sicament perqu� consideren que el programa europeu -si b� ambici�s- �s encara una declaraci� de bones intencions mancada d'estrat�gia concreta i amb incoher�ncies en l'assignaci� de les partides pressupost�ries d'ajut a tercers pa�sos. Afegeixen que els governs dels pa�sos de la UE estan m�s preocupats per mantenir els seus interessos econ�mics amb tercers pa�sos, que no pas per buscar mecanismes efica�os i reals per combatre la pobresa o prevenir conflictes armats. La manca de transpar�ncia en el comerc d'armes n'�s nom�s un petit exemple. Pel que fa a l'Acord de Coton�, les ONG reclamen m�s atenci� als pa�sos de l'ACP amb menys recursos.

Lobby- Per� per tal que aquestes reclamacions es tinguin seriosament en compte, les ONG saben que, de vegades, no n'hi ha prou amb la consulta. Sent conscients del poder pol�tic i econ�mic de la UE i de la seva influ�ncia en les decisions finals dels f�rums internacionals, no �s estrany que les ONG hagin assenyalat les institucions comunit�ries com a objectiu clar on fer lobby i pressi� pol�tica. En aquest cas, la manera de fer-ho ha estat b�sicament a trav�s de les xarxes i plataformes electr�niques. Via internet, centenars d'organitzacions europees s'intercanvien opinions, analitzen les propostes europees en mat�ria de desenvolupament, comer� o promoci� dels drets humans i elaboren recomanacions conjuntes i propostes alternatives amb l'objectiu de promoure una Europa compromesa amb els pa�sos m�s desfavorits. En alguns casos les plataformes s'han convertit en interlocutors clau per a la UE: Euforic o el Comit� d'Enlla� ONGD-UE (CLONG) en s�n dos exemples concrets.

Aquesta guia ha estat realitzada per M�nica Costa, periodista especialitzada en Drets Humans, i actualitzada per Anna Guerrero, periodista especialitzada en Noves Tecnologies i Solidaritat.

�LTIMA ACTUALITZACI�: DESEMBRE 2003