Unió Europea i ONG
La UE i la cooperació al desenvolupament- La Comissió Europea assenyala que la lluita contra la pobresa és l'objectiu final de la seva política de cooperació al desenvolupament. L'òrgan executiu de la UE afegeix que les estratègies per assolir aquest objectiu han d'anar acompanyades de mecanismes de consolidació de la democràcia i de respecte als drets humans i a les llibertats fonamentals. La seva influència no és poca: actualment la UE proporciona més de la meitat del total de l'ajut oficial internacional al desenvolupament. Un exemple clar del funcionament de la cooperació comunitària és l'Acord de Cotonú, signat a Benin el 23 de juny del 2000, entre la UE i 77 països d'Àfrica, el Carib i el Pacífic (coneguts com a ACP). El pacte inclou acords comercials, tècnics i financers entre les dues parts. Segons consta en el text de l'acord, la seva finalitat és l'eradicació de la pobresa, la promoció del diàleg polític, la participació de la societat civil i la prevenció de conflictes. La Unió Europea també manté pactes bilaterals de cooperació amb els estats de la conca mediterrània i, en menor grau, amb l'Amèrica Llatina i Àsia. Els ajuts europeus i les ONG- La UE destina uns 1.000 milions d'euros anuals a projectes de cooperació al desenvolupament cofinançats per ONG. En els darrers anys la Comissió ha intentat simplificar els procediments per accedir a les convocatòries d'ajuts. Fruit de la reestructuració, des del gener del 2001 funciona EuropeAid, una oficina específica que s'encarrega d'administrar els ajuts a les ONG i les subvencions directes a tercers països. Però accedir a les convocatòries i a la informació continua sent un procés complex i burocràtic, en part perquè les fonts de finançament són molt diverses. De tota manera, la pàgina web d'Europeaid conté els requisits i formularis necessaris per presentar propostes de cofinançament. Més d'un centenar d'organitzacions duen a terme projectes de cooperació amb fons europeus. L'ajut humanitari- Té un tractament especial i preferent dins la UE juntament amb l'ajut alimentari. A través de l'Oficina d'Ajuda Humanitària (ECHO), la Unió Europea destina uns 400 milions d'euros anuals en ajut d'emergència. Per posar un exemple, la UE ha canalitzat, des del 2001 i fins octubre d'aquest 2003, 100 milions d'euros a l'Afganistan en assistència i ajuda alimentària -més de la meitat acordats després de l'11 de setembre- i s'ha convertit en el segon donant en aquest país després dels Estats Units. Una de les particularitats d'aquesta oficina és que no intervé directament sobre el terreny, sinó que bàsicament ofereix assistència a les organitzacions amb les quals té convenis perquè implementin els projectes. Actualment unes 200 associacions i agències especialitzades estan vinculades a l'oficina. Vincles UE-ONG- La relació entre la UE i les ONG no passa únicament per la cooperació financera. En els últims anys, el naixement de noves organitzacions i l'assumpció de noves responsabilitats per part de la Comissió Europea han afectat també les relacions UE-ONG. El document de reflexió aprovat el 2000 La Comissió i les organitzacions no governamentals: l'enfortiment de la col·laboració reconeix la importància de reforçar els vincles considerant que "les ONG constitueixen un destacat component de la societat civil, amb aportacions molt valuoses al sistema democràtic". Fins ara, algunes grans organitzacions i plataformes civils han mantingut contactes constants amb les diverses institucions europees i han fet arribar propostes als programes comunitaris. No obstant, a diferència d'altres organismes multilaterals com les Nacions Unides o el Consell d'Europa, no hi ha organitzacions amb estatut de consultores oficials de la UE. Les raons de les ONG- El motiu pel qual les organitzacions no governamentals volen ser escoltades a les institucions comunitàries és bàsicament perquè consideren que el programa europeu -si bé ambiciós- és encara una declaració de bones intencions mancada d'estratègia concreta i amb incoherències en l'assignació de les partides pressupostàries d'ajut a tercers països. Afegeixen que els governs dels països de la UE estan més preocupats per mantenir els seus interessos econòmics amb tercers països, que no pas per buscar mecanismes eficaços i reals per combatre la pobresa o prevenir conflictes armats. La manca de transparència en el comerc d'armes n'és només un petit exemple. Pel que fa a l'Acord de Cotonú, les ONG reclamen més atenció als països de l'ACP amb menys recursos. Lobby- Però per tal que aquestes reclamacions es tinguin seriosament en compte, les ONG saben que, de vegades, no n'hi ha prou amb la consulta. Sent conscients del poder polític i econòmic de la UE i de la seva influència en les decisions finals dels fòrums internacionals, no és estrany que les ONG hagin assenyalat les institucions comunitàries com a objectiu clar on fer lobby i pressió política. En aquest cas, la manera de fer-ho ha estat bàsicament a través de les xarxes i plataformes electròniques. Via internet, centenars d'organitzacions europees s'intercanvien opinions, analitzen les propostes europees en matèria de desenvolupament, comerç o promoció dels drets humans i elaboren recomanacions conjuntes i propostes alternatives amb l'objectiu de promoure una Europa compromesa amb els països més desfavorits. En alguns casos les plataformes s'han convertit en interlocutors clau per a la UE: Euforic o el Comitè d'Enllaç ONGD-UE (CLONG) en són dos exemples concrets. Aquesta guia ha estat realitzada per Mònica Costa, periodista especialitzada en Drets Humans, i actualitzada per Anna Guerrero, periodista especialitzada en Noves Tecnologies i Solidaritat. ÚLTIMA ACTUALITZACIÓ: DESEMBRE 2003 |


