for spiders only OneWorld en català > guies temàtiques:divisió digital skip to main content
Logo_Anar a la home de OneWorld.net
buscar
PORTADA QUI SOM? ZONA ONG EDICIONS VERSIÓ EN CASTELLÀ
14 Maig 2008
Una iniciativa de:


RSS Feed

divisió digital


"Les TICs, més la possibilitat d'utilitzar-les i adaptar-les, són el factor crític per generar i accedir a la riquesa, el poder i el coneixement del nostre temps." (Manuel Castells)

©PNUD
©PNUD © United Nations Development Programme
Tecnologies de la Informació i de la Comunicació (TICs) .- La bretxa o divisió digital defineix la diferència d'accés a les noves tecnologies de la informació i de la comunicació (els ordinadors, els telèfons mòbils, les connexions a Internet, etc.) entre i dins dels estats, regions i sectors de població. Segons Internet World Stats, actualitzat el 2004, dels 785 milions d'internautes connectats, gairebé el 70% viu als països industrialitzats, on resideix el 15% de la població mundial. Mentre que Europa i Estats Units sumen 450 milions d'usuaris, en tot el continent africà no hi ha més que 4, i aquestes diferències es manifesten així mateix entre homes i dones, ciutat o camp, edats, estatus socials, paral·lelament a les "bretxes" de sempre: l'accés a la sanitat, a l'educació, la mortalitat infantil, la fam, la pobresa.


Una tercera revolució industrial .- En les últimes dècades, després dels processos de reorganització de l'economia capitalista modelada per xarxes globals de fluixos de capital financer cada vegada més concentrats i per la divisió del treball a escala transnacional i fragmentada, les noves tecnologies han esdevingut una "necessitat": una necessitat de la nova economia per posar en relació les àrees de producció del Sud amb les concentracions de capital financer del Nord, una necessitat de les grans companyies de hardware i software occidentals, que de fet monopolitzen la producció mundial i que es troben amb mercats interns ja saturats, i una "nova necessitat" per als individus i per als pobles tant del Nord com del Sud. Segons l'Organització Mundial del Comerç, les noves oportunitats tecnològiques (i del lliure comerç a escala global) seran el motor d'una "tercera revolució industrial". Gràcies a les TICs, sosté, es podran anul·lar les bretxes de pobresa i de manca de recursos existents, confrontant-se en el camp de l'economia, de les transformacions polítiques i socials, de la identitat, en la cultura i en el poder i modelant noves relacions a escala global. A través de l'e-comerç i dels e-serveis, de la reducció dels costos de connexió, de la millora de l'eficiència dels governs i serveis públics i de l’afavoriment del rol del sector privat es crearà un "entorn favorable" per aconseguir la reducció de les desigualtats entre i dins dels estats, sempre segons l'OMC.


A qui beneficien les noves tecnologies? .- Si bé en les grans agendes internacionals s'emfatitzen els grans beneficis que les Noves Tecnologies poden tenir per als països del Sud, el que fins ara s'identifica amb la Societat de la Informació es mostra com una invenció de les necessitats de la globalització, vista com un fenomen neoliberal; un desenvolupament que no té en compte les necessitats d'un Sud que està en la part equivocada de la divisió digital. Són els països del Nord els principals propietaris i beneficiaris de la web, així com de la indústria del hardware, del software i de la producció dels continguts, el 70% en anglès. El Sud roman exclòs, i amb això augmenten les diferències socials regionals, i s'imposa un model de desenvolupament "des del Nord", a imatge i semblança seva. De fet, es proposen de nou velles lògiques que mai han promogut canvis significatius i que, al contrari, han donat lloc a noves relacions de dependència i han accentuat les desigualtats existents: el hardware, per exemple, està pensat a Occident, el que suposa per al Sud noves formes de treball, moltes vegades femení i infantil, en les indústries d'acoblament i reforça la destrucció dels llaços socials i d'economia d'explotació i augmenta exponencialment la pol·lució tecnològica.


El paper de la societat civil .- Els processos de desregularització i globalització dels mercats exclouen grans segments de territori i reconfiguren una arquitectura geopolítica on es redimensiona la importància dels estats en el control dels seus territoris. Paral·lelament, sorgeixen nous moviments socials que porten la discussió sociopolítica a escala global, i generen una Societat Civil transnacional capaç, tant a les Cimeres mundials com en els grans temes internacionals (per exemple durant el debat sobre la guerra), d'imposar-se com "un cinquè poder".


A la primera Cimera sobre la Societat de la Informació (CMSI - WSIS) organitzada per la Unió Internacional de Telecomunicacions l'any 2003, la Societat Civil va estar representada per primera vegada al costat dels governs i el sector privat, i va defensar la necessitat d'estimular no només l'accés, sinó també l'ús i l'apropiació de les Noves Tecnologies perquè aquestes efectivament puguin incidir en els propis processos de desenvolupament i combatre les altres divisions que subjeuen a la digital: les TICs haurien de proporcionar un espai de trobada d'una nova esfera pública, on la societat civil pugui definir-se i comprendre's en la seva diversitat i on les estructures polítiques estiguin subjectes al debat públic i siguin avaluades per les seves accions i garantir la participació de les categories més excloses a través de perspectives de gènere, regionals i socials.


La inclusió digital.- En ocasió de la WSIS/CMSI els principals grups de la Societat civil van donar vida a la campanya CRIS (Communication Rights in the Information Society –Drets de Comunicació en la Societat de la Informació), amb l'objectiu d'infondre l'agenda de la Cimera amb qüestions relacionades amb els mitjans de govern i drets a la comunicació. A la CRIS s'ha emfatitzat el rol de les Noves tecnologies com a eines de comunicació de valors comuns entre grups, individus i organitzacions socials i s’ha criticat una justificació instrumental de les tecnologies vistes principalment com una fi més que com un mitjà per impulsar un canvi social, una visió instrumental que no considera ni les barreres culturals i lingüístiques, ni les relacions de dependència i subordinació tècnica, econòmica i política entre i dins del Nord i el Sud del món. La inclusió digital, sosté la Societat civil, cal pensar-la com un assumpte col·lectiu, no individual, on els beneficis socials cal veure'ls en relació als que es generen per a les comunitats, organitzacions, famílies i grups que treuen profit de les tecnologies, encara que no en tinguin accés. L'eficàcia de les polítiques d'inclusió digital dependran de les possibilitats d'integració del coneixement en els propis objectius dels seus beneficiaris, considerant que no existeix un sol model, sinó moltes possibles societats de la informació i de la comunicació adaptades segons les diferents necessitats i objectius individuals i comuns d'un planeta gens homogeni.



Aquesta guia ha estat realitzada per Nicola Polinelli, voluntari de la Fundació Chandra especialitzat en noves tecnologies i desenvolupament. Els enllaços han estat elaborats per la periodista Patricia Estévez, autora de la primera versió de la guia temàtica sobre la divisió digital, i actualitzats per Nicola Polinelli.

GUIA ACTUALITZADA AGOST 2004



 
Altres llocs de OneWorld
 
Contactar