divisi� digital

"Les TICs, m�s la possibilitat d'utilitzar-les i adaptar-les, s�n el factor cr�tic per generar i accedir a la riquesa, el poder i el coneixement del nostre temps." (Manuel Castells)

Tecnologies de la Informaci� i de la Comunicaci� (TICs) .- La bretxa o divisi� digital defineix la difer�ncia d'acc�s a les noves tecnologies de la informaci� i de la comunicaci� (els ordinadors, els tel�fons m�bils, les connexions a Internet, etc.) entre i dins dels estats, regions i sectors de poblaci�. Segons Internet World Stats, actualitzat el 2004, dels 785 milions d'internautes connectats, gaireb� el 70% viu als pa�sos industrialitzats, on resideix el 15% de la poblaci� mundial. Mentre que Europa i Estats Units sumen 450 milions d'usuaris, en tot el continent afric� no hi ha m�s que 4, i aquestes difer�ncies es manifesten aix� mateix entre homes i dones, ciutat o camp, edats, estatus socials, paral�lelament a les "bretxes" de sempre: l'acc�s a la sanitat, a l'educaci�, la mortalitat infantil, la fam, la pobresa.

Una tercera revoluci� industrial .- En les �ltimes d�cades, despr�s dels processos de reorganitzaci� de l'economia capitalista modelada per xarxes globals de fluixos de capital financer cada vegada m�s concentrats i per la divisi� del treball a escala transnacional i fragmentada, les noves tecnologies han esdevingut una "necessitat": una necessitat de la nova economia per posar en relaci� les �rees de producci� del Sud amb les concentracions de capital financer del Nord, una necessitat de les grans companyies de hardware i software occidentals, que de fet monopolitzen la producci� mundial i que es troben amb mercats interns ja saturats, i una "nova necessitat" per als individus i per als pobles tant del Nord com del Sud. Segons l'Organitzaci� Mundial del Comer�, les noves oportunitats tecnol�giques (i del lliure comer� a escala global) seran el motor d'una "tercera revoluci� industrial". Gr�cies a les TICs, sost�, es podran anul�lar les bretxes de pobresa i de manca de recursos existents, confrontant-se en el camp de l'economia, de les transformacions pol�tiques i socials, de la identitat, en la cultura i en el poder i modelant noves relacions a escala global. A trav�s de l'e-comer� i dels e-serveis, de la reducci� dels costos de connexi�, de la millora de l'efici�ncia dels governs i serveis p�blics i de l�afavoriment del rol del sector privat es crear� un "entorn favorable" per aconseguir la reducci� de les desigualtats entre i dins dels estats, sempre segons l'OMC.

A qui beneficien les noves tecnologies? .- Si b� en les grans agendes internacionals s'emfatitzen els grans beneficis que les Noves Tecnologies poden tenir per als pa�sos del Sud, el que fins ara s'identifica amb la Societat de la Informaci� es mostra com una invenci� de les necessitats de la globalitzaci�, vista com un fenomen neoliberal; un desenvolupament que no t� en compte les necessitats d'un Sud que est� en la part equivocada de la divisi� digital. S�n els pa�sos del Nord els principals propietaris i beneficiaris de la web, aix� com de la ind�stria del hardware, del software i de la producci� dels continguts, el 70% en angl�s. El Sud roman excl�s, i amb aix� augmenten les difer�ncies socials regionals, i s'imposa un model de desenvolupament "des del Nord", a imatge i semblan�a seva. De fet, es proposen de nou velles l�giques que mai han promogut canvis significatius i que, al contrari, han donat lloc a noves relacions de depend�ncia i han accentuat les desigualtats existents: el hardware, per exemple, est� pensat a Occident, el que suposa per al Sud noves formes de treball, moltes vegades femen� i infantil, en les ind�stries d'acoblament i refor�a la destrucci� dels lla�os socials i d'economia d'explotaci� i augmenta exponencialment la pol�luci� tecnol�gica.

El paper de la societat civil .- Els processos de desregularitzaci� i globalitzaci� dels mercats exclouen grans segments de territori i reconfiguren una arquitectura geopol�tica on es redimensiona la import�ncia dels estats en el control dels seus territoris. Paral�lelament, sorgeixen nous moviments socials que porten la discussi� sociopol�tica a escala global, i generen una Societat Civil transnacional capa�, tant a les Cimeres mundials com en els grans temes internacionals (per exemple durant el debat sobre la guerra), d'imposar-se com "un cinqu� poder".

A la primera Cimera sobre la Societat de la Informaci� (CMSI - WSIS) organitzada per la Uni� Internacional de Telecomunicacions l'any 2003, la Societat Civil va estar representada per primera vegada al costat dels governs i el sector privat, i va defensar la necessitat d'estimular no nom�s l'acc�s, sin� tamb� l'�s i l'apropiaci� de les Noves Tecnologies perqu� aquestes efectivament puguin incidir en els propis processos de desenvolupament i combatre les altres divisions que subjeuen a la digital: les TICs haurien de proporcionar un espai de trobada d'una nova esfera p�blica, on la societat civil pugui definir-se i comprendre's en la seva diversitat i on les estructures pol�tiques estiguin subjectes al debat p�blic i siguin avaluades per les seves accions i garantir la participaci� de les categories m�s excloses a trav�s de perspectives de g�nere, regionals i socials.

La inclusi� digital.- En ocasi� de la WSIS/CMSI els principals grups de la Societat civil van donar vida a la campanya CRIS (Communication Rights in the Information Society �Drets de Comunicaci� en la Societat de la Informaci�), amb l'objectiu d'infondre l'agenda de la Cimera amb q�estions relacionades amb els mitjans de govern i drets a la comunicaci�. A la CRIS s'ha emfatitzat el rol de les Noves tecnologies com a eines de comunicaci� de valors comuns entre grups, individus i organitzacions socials i s�ha criticat una justificaci� instrumental de les tecnologies vistes principalment com una fi m�s que com un mitj� per impulsar un canvi social, una visi� instrumental que no considera ni les barreres culturals i ling��stiques, ni les relacions de depend�ncia i subordinaci� t�cnica, econ�mica i pol�tica entre i dins del Nord i el Sud del m�n. La inclusi� digital, sost� la Societat civil, cal pensar-la com un assumpte col�lectiu, no individual, on els beneficis socials cal veure'ls en relaci� als que es generen per a les comunitats, organitzacions, fam�lies i grups que treuen profit de les tecnologies, encara que no en tinguin acc�s. L'efic�cia de les pol�tiques d'inclusi� digital dependran de les possibilitats d'integraci� del coneixement en els propis objectius dels seus beneficiaris, considerant que no existeix un sol model, sin� moltes possibles societats de la informaci� i de la comunicaci� adaptades segons les diferents necessitats i objectius individuals i comuns d'un planeta gens homogeni.

Aquesta guia ha estat realitzada per Nicola Polinelli, voluntari de la Fundaci� Chandra especialitzat en noves tecnologies i desenvolupament. Els enlla�os han estat elaborats per la periodista Patricia Est�vez, autora de la primera versi� de la guia tem�tica sobre la divisi� digital, i actualitzats per Nicola Polinelli.

GUIA ACTUALITZADA AGOST 2004