comer� just

Un moviment internacional - El comer� just �s un moviment internacional que, des de fa m�s de trenta anys, es planteja un repte dif�cil: lluitar per una major just�cia i igualtat de condicions en el terreny del comer� mundial. Milers d’organitzacions de solidaritat, de cooperaci� per al desenvolupament, cooperatives i col�lectius de productors del Sud han contribu�t a teixir en aquests anys una ampl�ssima xarxa d’intercanvi, de suport mutu i de comercialitzaci�.
Des de les primeres botigues pioneres de la solidaritat, sorgides en els pa�sos del nord d’Europa, fins a les nombroses entitats importadores que avui es coordinen a trav�s de l’EFTA (European Fair Trade Association), la IFAT (International Fair Trade Association) o d’altres associacions internacionals, aquest moviment s’ha vist en diverses ocasions reconegut i recolzat per diversos organismes internacionals. Cal citar la “resoluci� sobre la promoci� de la just�cia i la solidaritat en el comer� Nord-Sud”, aprovada pel Parlament europeu el 1994 o el m�s recent Dictamen del Comit� Econ�mic i Social de la UE.
Amb tot, el seu reconeixement m�s gran �s representat per les consecucions en el terreny de la sensibilitzaci� i de la cooperaci� i, resultat molt m�s ambici�s i realment dif�cil d’aconseguir, per les quotes comercials assolides en aquests �ltims anys. L’�ltim anuari de l’EFTA parla de 3.000 botigues de comer� just consolidades a tota Europa, 45.000 punts de venda i un facturatge calculat en m�s de 80 milions d’ECU (i aquesta �s una dada de mitjans anys 90). Alguns productes "estrella", com el caf�, han consolidat quotes de mercat del voltant del 5% en pa�sos com Su�ssa o Holanda, en una imparable din�mica de creixement a tot el continent.

Per qu� comer� just? - Malgrat que les relacions econ�miques amb el mal anomenat "tercer m�n" ja no segueixin les r�gides pautes d’espoliaci� de l’�poca colonial, la seva realitat est� molt lluny de ser un id�l�lic intercanvi igualitari. La divisi� internacional del treball segueix fent d’aquests pa�sos les reserves barates de mat�ries primeres, els preus de les quals s�n establerts pel "mercat", en aquest cas un eufemisme per definir els dict�mens de les grans corporacions econ�miques i industrials dels pa�sos avan�ats.
Encara m�s: en molts d’aquests pa�sos, l’her�ncia colonial ha significat la perman�ncia d’una economia gaireb� exclusivament basada en l’exportaci� d’un o m�s productes b�sics, en molts casos productes agr�coles. �s el cas de Filipines amb el sucre o d’Uganda amb el caf�. Aix� significa, entre altres coses, una depend�ncia absoluta dels preus arbitraris que hem esmentat, la preemin�ncia del monocultiu (amb totes les conseq��ncies ecol�giques i socials que comporta) i la progressiva escassetat d’altres mitjans de subsist�ncia.
Finalment, els pa�sos m�s rics s’han anat dotant d’eines per protegir les seves exportacions i els seus mercats: els elevats aranzels sobre els productes treballats i les fortes subvencions a l’exportaci� de molts dels seus productes agr�coles determinen una espiral cada cop m�s gran de desigualtat comercial a escala mundial. S’arriba aix� a veritables desastres econ�mics i socials: el sucre subvencionat europeu envaeix i arru�na el mercat i els cultivadors de Filipines; el blat de moro d’Estats Units destrueix el mercat centreameric�. I no s�n els �nics exemples de d�mping, encara que potser s�n els m�s emblem�tics.
Dit sigui de passada, el clamor�s frac�s de les �ltimes reunions de l’Organitzaci� Mundial del Comer� (OMC) t� l’origen en aquesta situaci� cada cop m�s injusta i cada cop m�s patent i en la negativa de molts pa�sos "de segon pla" de seguir arru�nant les seves prec�ries economies.

Els criteris del comer� just - Davant d’aquesta realitat, el moviment de comer� just va comen�ar plantejant unes opcions concretes de desenvolupament. Amb el lema "comer�, no ajuda" es van portar a terme els primers projectes que pretenien establir noves bases, equitatives i solid�ries, de les relacions comercials entre el Nord i el Sud.
A m�s de la intensa activitat de sensibilitzaci� i pressi� pol�tica, es van establir uns criteris d’intercanvis econ�mics amb els productors del Sud que resumim breument:

- Que els processos de cultiu i de producci� siguin respectuosos amb el medi ambient.
- Que els productes siguin elaborats per petits productors agrupats en forma cooperativa o en altres alternatives de treball associat, assegurant en qualsevol cas condicions dignes de treball.
- Les operacions comercials s�n directes amb les contraparts, evitant aix� intermediaris i especuladors.
- Garantir als productors un preu de compra just per als seus productes i per al proc�s d’elaboraci�. Aquest preu sempre �s superior al que obtindrien a trav�s del mercat tradicional.
- Garantir una cooperaci� a llarg termini amb els productors i un avan�ament dels pagaments per evitar, en la mesura que sigui possible, el recurs a pr�stecs bancaris.
- Invertir part dels beneficis en programes de desenvolupament comunitari.
- Garantir una transpar�ncia en els preus tant per als productors com per als consumidors.

No nom�s de pa… - El moviment de comer� just no s’ocupa �nicament de comercialitzar i distribuir els productes del Sud, sin� que t� en el seu actiu moltes campanyes de sensibilitzaci�, algunes de les quals s’han revelat fonamentals per denunciar grav�ssimes situacions. �s el cas del mercat mundial del t�xtil i de les "maquiles" o de l’explotaci� del treball infantil. Les campanyes del moviment, que han involucrat i involucren parlaments nacionals, sindicats, organitzacions internacionals com la UNESCO i milions de ciutadans i ciutadanes, han donat una contribuci� important a la creaci� d’una nova consci�ncia solid�ria arreu del m�n. Avui resulta m�s dif�cil per a qualsevol empresa, encara que lamentablement no impossible, passar-se per alt els drets b�sics de treballadors i treballadores en molts pa�sos en vies de desenvolupament. Saben que sectors importants de consumidors ben informats poden exercir el seu dret de vet, senzillament deixant de comprar els seus productes.
I aquesta, en realitat, �s la gran for�a del moviment de comer� alternatiu. Per qu� un consumidor o una consumidora estan disposats a pagar m�s per un caf� solidari? Per qu� el moviment de comer� just no necessita grans inversions publicit�ries perqu� el facturatge global de les seves organitzacions creixi any rere any? O senzillament �s que la solidaritat �s un valor comercial afegit?
En realitat, darrere de cada paquet de cacau o de caf� de comer� just venut existeix un fenomen social i pol�tic que ja no es pot subestimar: l’emergent consci�ncia de qui els compra; una cr�tica, potser modesta i en veu baixa, al m�n en qu� vivim a partir del que consumim di�riament.

A l’Estat espanyol - Aqu� a casa, el comer� just ha trigat m�s temps a arrancar. Amb tot, el desenvolupament del moviment a la pen�nsula ha estat espectacular: en pocs anys, les xifres del volum de vendes s’han multiplicat (a finals dels 90 es parlava de 700 milions de pessetes), aix� com el nombre d’associacions i col�lectius implicats i de voluntaris (m�s de 1.500). El 1996 es crea la coordinadora estatal de comer� just, amb l’objectiu de vetllar pel compliment dels criteris del comer� just i canalitzar la comunicaci� entre les diferents organitzacions de comer� alternatiu. Actualment representa una trentena d’entitats, presents a gaireb� totes les comunitats aut�nomes.

Els reptes de futur - Obrir nous canals de comercialitzaci�, arribar a un p�blic m�s ampli, millorar imatge i qualitat, per� sobretot seguir amb el comprom�s solidari de sempre. En aquest sentit, els reptes del comer� just s’estan ampliant: lluitar per la igualtat i la humanitzaci� de les relacions econ�miques i comercials entre el Nord i el Sud significa avui afrontar clarament una s�rie de q�estions de fons. Les reivindicacions dels camperols del Sud –i del Nord–, l’objectiu de la sobirania aliment�ria, el problema dels recursos naturals (aigua, biodiversitat, etc.) s�n, tots ells, aspectes que el moviment de comer� just no pot passar per alt.
Finalment, el model de consum responsable i solidari que es troba a la base del comer� just no pot prescindir d’un comprom�s en el terreny del consum i de l’agricultura ecol�gica i biol�gica, afavorint la creaci� o la consolidaci� de xarxes de consumidors conscients i cr�tics.

Aquesta guia ha estat elaborada per la Xarxa de Consum Solidari, associaci� nascuda l’any 1996 que reuneix entitats i col�lectius catalans actius en el terreny del comer� just. �s membre fundador de la Coordinadora Estatal de Comercio Justo.

�LTIMA ACTUALITZACI�: DESEMBRE 2003