for spiders only OneWorld en català > guies temàtiques:educació skip to main content
Logo_Anar a la home de OneWorld.net
buscar
PORTADA QUI SOM? ZONA ONG EDICIONS VERSIÓ EN CASTELLÀ
15 Maig 2008
Una iniciativa de:


RSS Feed

educació


Alumnes d'una escola a Palestina
Alumnes d'una escola a Palestina © United Nations Development Programme

L'educació, un dret fonamental- L'educació és un dret fonamental, reconegut a la Declaració Universal dels Drets Humans de 1948 i a la Convenció sobre els Drets de la Infància de 1989; és, en definitiva, l'instrument de Drets Humans que més ratificacions ha rebut en tota la història. L'educació és, per tant, una responsabilitat internacional compartida i reconeguda com a motor de desenvolupament humà perquè salva vides, perquè afavoreix el creixement econòmic i la distribució de la riquesa i perquè permet als ciutadans participar a la vida pública i defensar les seves opinions i drets.

Panorama de l'educació al món- A pesar dels compromisos assumits per la comunitat internacional per aconseguir l'educació bàsica universal, la situació actual és insostenible: 125 milions de nens i nenes no van a l'escola; 150 milions de nens i nenes l'abandonen abans d'haver après a llegir i a escriure; 872 milions d'adults són analfabets. A més, milions de nens i nenes de tot el món reben una educació deficient, que no s'adapta a les seves necessitats i no els proporciona les capacitats ni els coneixements bàsics per a la vida adulta. Aquesta situació es concentra als països en vies de desenvolupament, sobretot a l'Àfrica subsahariana, i afecta de manera especialment aguda els col·lectius més vulnerables: les nenes, les minories ètniques i els habitants de les zones rurals.

Una situació desigual- Els països industrialitzats representen, en conjunt, menys d'una cinquena part de la població mundial, però consumeixen quatre cinquenes parts de la despesa educativa. L'Àsia Meridional, amb un 25% de la població, només consumeix un 4% de l'esmentada despesa, mentre que l'Àfrica subsahariana, amb un 10% de la població, consumeix només un 1%. Així doncs, els països de l'OCDE inverteixen una mitjana de gairebé 4.636 dòlars (4.126 euros) per alumne a l'ensenyament primari i secundari, enfront dels 49 dòlars (43 euros) que destinen els països de l'Àfrica subsahariana. Mentre que un nen a Moçambic només pot esperar assistir a l’escola durant dos o tres anys, un nen europeu o nord-americà de cinc anys, pot passar-se 17 anys gaudint d'una educació formal.

¿Què passa amb les nenes? Dels 50 milions de menors que no van a escola, 27 milions són nenes. 600 milions de dones a tot el món no saben llegir ni escriure; les dones tenen un 60% més de risc d'analfabetisme que els homes. Moltes nenes no van a l'escola o l'abandonen molt aviat per motius socioculturals i econòmics (casaments i embarassos precoços, obligacions familiars, por dels pares a les agressions, alt cost de l'educació...). La situació de les nenes es torna encara més insostenible si tenim en compte els enormes beneficis socials que es poden assolir a partir de l'educació femenina: reducció de la mortalitat infantil, control de la natalitat, millora de la salut de la població, una més gran participació en iniciatives polítiques i de desenvolupament.
UNICEF - Ginebra va emetre un comunicat de premsa el 3 de desembre passat anunciant la Campanya "25 per al 2005" que espera equilibrar la disparitat de gènere en l'educació de 25 països abans del 2005. Aquest pot ser el primer pas per aconseguir la realització de l'objectiu de garantir l'escolarització de tots els nens i nenes del món abans de l'any 2015. Els països involucrats en la campanya seran: Afganistan, Bangla Desh, Benín, Bhutan, Bolívia, Burkina Faso, República Central Africana, Txad, República Democràtica del Congo, Djibuti, Eritrea, Etiòpia, Guinea, Índia, Malawi, Mali, Nepal, Nigèria, Pakistan, Papua Nova Guinea, Suen, Tanzània, Turquia, Iemen i Zàmbia.
L'educació de les nenes també ha estat el tema de la Setmana d'Acció Mundial 2003. Permetre a totes les nenes d’accedir a un ensenyament de qualitat i eliminar la discriminació sexual en l'educació és l'objectiu fonamental fixat per 2005. La Campanya Mundial per l'Educació centrarà en ell tots els seus esforços amb la intenció de promoure els compromissos de l'Educació Per a Tots assumits pel fòrum Mundial de l'Educació.

Alerta a l'Àfrica subsahariana- L'Àfrica subsahariana, amb un 10% de la població mundial i un terç dels nens i nenes de tot el món, només es beneficia d'un 1% de la inversió educativa internacional. Això significa que, per cada alumne o alumna africans, s'inverteixen al voltant de dos dòlars anuals, mentres que als països industrialitzats se superen els 4.000 dòlars. A l'Àfrica subsahariana, més del 50% de les dones no saben llegir ni escriure. I es calcula que l'any 2015, tres de cada quatre menors sense escolaritzar viuran en aquest continent.
En la Cimera que va tenir lloc del 26 al 28 de juny del 2002 a Canadà, el G8 va adoptar un nou pacte per ajudar a treure els països africans de la pobresa. (L'ajuda a Àfrica ha caigut un 43% aquests últims 10 anys). Encara així, els líders del G8 no van fer res per acatar un compromís anterior d'educar als nens i les nenes del món amb l'adopció d'un pla coordinat i ben finançat. (font:Pàgina IE de la Campanya Mundial per l'Educació).

Un objectiu internacional- Al març de 1990 es va celebrar a Jomtien (Tailàndia) la Conferència Mundial sobre Educació per a Tothom, organitzada pel Banc Mundial i per diverses agències de les Nacions Unides. Hi van assistir dirigents, representants de 155 governs i ONG. Tots plegats van marcar un seguit d'objectius a aconseguir abans de l'any 2000, com assolir l'educació bàsica universal o reduir la taxa de analfabetisme adult a la meitat, posant especial èmfasi en les dones. La reunió de Jomtien va suposar la primera expressió d'un consens internacional sobre el paper clau que l'educació ha de jugar en la lluita contra la pobresa. A partir d'aleshores, ha estat una constant en les declaracions resultants de les cimeres auspiciades per les Nacions Unides. Però recórrer el camí cap a l'educació bàsica universal ha estat molt més lent del previst: sense anar més lluny, a la Cimera Mundial sobre Desenvolupament Social de Copenhaguen de 1995 es va establir l'any 2015 com a nova data límit per assolir-la.
I en el Fórum d'Educació Mundial (Dakar, 26 i 28 d'Abril del 2000), un dels més importants esdeveniments sobre educació de cara al nou segle,els 1100 participants es van limitar a reafirmar-se en aconseguir-la educació bàsica universal en aquest any.

Barreres a l'educació- Per què hi ha tants nens i nenes a tot el món que no van a l'escola? Les raons varien en funció dels països i de la situació de cada família, però es poden identificar unes constants:

Al si d'una família: A pesar que l'educació bàsica ha de ser, en teoria, gratuïta, la realitat és que moltes famílies no poden assumir-ne el cost. A més, el fet que els fills vagin a l'escola suposa que deixen de banda altres activitats, com ara col·laborar a casa o treballar. Aquesta disponibilitat per col·laborar a casa es redueix com més llunyana es troba l'escola del lloc de residència, i és per això que també és més petita la probabilitat d'assistència a classe de l'infant.

Barreres nacionals: Molts països travessen una situació econòmica molt difícil i obtenen pocs ingressos. El ritme lent de creixement econòmic i el deute extern tenen conseqüències nefastes sobre la inversió pública en serveis educatius bàsics. D'altra banda, l'absència de pau i estabilitat també té un cost incalculable: dos milions de nens i nenes han mort en conflicte bèl·lic durant l'última dècada, mentre que quatre milions i mig més han quedat incapacitats. Molts menors són reclutats com a soldats i els serveis educatius són, sovint, també objectius de guerra de les parts en conflicte.

Barreres internacionals: Els últims anys, els pressupostos d'Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD) dels països industrialitzats s'han reduït. Si al 1990 l'AOD representava el 0'33% del PIB, al 1997 va baixar fins el 0'22%. El volum de l'ajuda és escàs i a més la seva distribució també incompleix els compromisos assumits. Es calcula que menys del 2% de l'ajuda bilateral al desenvolupament es destina a educació bàsica. Molts països pobres destinen més fons al pagament del deute extern acumulat amb els països rics, el Fons Monetari Internacional (FMI) i el Banc Mundial (BM) que no pas a educació. En la primera meitat dels anys noranta, l'Àfrica subsahariana va destinar una mitjana de 10.000 milions de dòlars anuals al pagament del deute, el doble que a l'educació primària. Si els països africans més endeutats haguessin invertit aquests pagaments en programes de reducció de la pobresa, s'hauria pogut salvar la vida de 21 milions de nens l'any 2000 i oferir educació bàsica a 90 milions de nenes i dones. Els durs préstecs concedits per l'FMI, i els Programes d'Ajustament Estructural, han comportat grans retallades en la despesa social dels països endeutats i han tingut conseqüències nefastes per a l'educació i altres necessitats socials bàsiques com l'assistència sanitària.

Sobre l'educació a Espanya- Tot i que Espanya és un dels països de la Unió Europea que menys inverteix en educació, els últims anys s'han detectat algunes millores en la qualitat de l'educació, tant obligatòria com universitària, en la investigació i en la formació professional. Tanmateix, encara s'ha de treballar per a l'integració de les minories al sistema educatiu: sovint es donen situacions de conflicte a les escoles per la massiva afluència d'immigrants o per la coincidència amb persones d'ètnia gitana. A algunes escoles, es produeix la guetització de grups culturals. En el cas de la formació professional, els immigrants s'enfronten a la dificultat per realitzar les pràctiques a les empreses, a causa de la seva situació irregular. L'educació intercultural ha de ser una part important del sistema educatiu pel seu paper en la prevenció de conflictes socials. És quan sorgeix la necessitat de formar adequadament un professorat especialista en aquestes qüestions.

Una qüestió de voluntat- Les reiterades declaracions d'intencions per part de la comunitat internacional en matèria educativa durant l'última dècada no han anat acompanyades de les mesures necessàries. Amb 8.000 milions de dòlars addicionals per any destinats a l'educació -una quantitat equivalent a la despesa militar mundial de només quatre dies- l'objectiu de l'educació bàsica universal s'assoliria en deu anys. És una qüestió de voluntat política.



Aquesta guia ha estat elaborada per Carles Vidal, periodista especialitzat en desenvolupament i infància i és una adaptació de l'original en anglès de la guia de l'educació del Learning Channel de OneWorld.


ÚLTIMA ACTUALITZACIÓ: JUNY 2003



 
Altres llocs de OneWorld
 
Contactar