educaci�

Alumnes d'una escola a Palestina © United Nations Development Programme

L'educaci�, un dret fonamental- L'educaci� �s un dret fonamental, reconegut a la Declaraci� Universal dels Drets Humans de 1948 i a la Convenci� sobre els Drets de la Inf�ncia de 1989; �s, en definitiva, l'instrument de Drets Humans que m�s ratificacions ha rebut en tota la hist�ria. L'educaci� �s, per tant, una responsabilitat internacional compartida i reconeguda com a motor de desenvolupament hum� perqu� salva vides, perqu� afavoreix el creixement econ�mic i la distribuci� de la riquesa i perqu� permet als ciutadans participar a la vida p�blica i defensar les seves opinions i drets.

Panorama de l'educaci� al m�n- A pesar dels compromisos assumits per la comunitat internacional per aconseguir l'educaci� b�sica universal, la situaci� actual �s insostenible: 125 milions de nens i nenes no van a l'escola; 150 milions de nens i nenes l'abandonen abans d'haver apr�s a llegir i a escriure; 872 milions d'adults s�n analfabets. A m�s, milions de nens i nenes de tot el m�n reben una educaci� deficient, que no s'adapta a les seves necessitats i no els proporciona les capacitats ni els coneixements b�sics per a la vida adulta. Aquesta situaci� es concentra als pa�sos en vies de desenvolupament, sobretot a l'�frica subsahariana, i afecta de manera especialment aguda els col�lectius m�s vulnerables: les nenes, les minories �tniques i els habitants de les zones rurals.

Una situaci� desigual- Els pa�sos industrialitzats representen, en conjunt, menys d'una cinquena part de la poblaci� mundial, per� consumeixen quatre cinquenes parts de la despesa educativa. L'�sia Meridional, amb un 25% de la poblaci�, nom�s consumeix un 4% de l'esmentada despesa, mentre que l'�frica subsahariana, amb un 10% de la poblaci�, consumeix nom�s un 1%. Aix� doncs, els pa�sos de l'OCDE inverteixen una mitjana de gaireb� 4.636 d�lars (4.126 euros) per alumne a l'ensenyament primari i secundari, enfront dels 49 d�lars (43 euros) que destinen els pa�sos de l'�frica subsahariana. Mentre que un nen a Mo�ambic nom�s pot esperar assistir a l’escola durant dos o tres anys, un nen europeu o nord-americ� de cinc anys, pot passar-se 17 anys gaudint d'una educaci� formal.

�Qu� passa amb les nenes? Dels 50 milions de menors que no van a escola, 27 milions s�n nenes. 600 milions de dones a tot el m�n no saben llegir ni escriure; les dones tenen un 60% m�s de risc d'analfabetisme que els homes. Moltes nenes no van a l'escola o l'abandonen molt aviat per motius socioculturals i econ�mics (casaments i embarassos preco�os, obligacions familiars, por dels pares a les agressions, alt cost de l'educaci�...). La situaci� de les nenes es torna encara m�s insostenible si tenim en compte els enormes beneficis socials que es poden assolir a partir de l'educaci� femenina: reducci� de la mortalitat infantil, control de la natalitat, millora de la salut de la poblaci�, una m�s gran participaci� en iniciatives pol�tiques i de desenvolupament.
UNICEF - Ginebra va emetre un comunicat de premsa el 3 de desembre passat anunciant la Campanya "25 per al 2005" que espera equilibrar la disparitat de g�nere en l'educaci� de 25 pa�sos abans del 2005. Aquest pot ser el primer pas per aconseguir la realitzaci� de l'objectiu de garantir l'escolaritzaci� de tots els nens i nenes del m�n abans de l'any 2015. Els pa�sos involucrats en la campanya seran: Afganistan, Bangla Desh, Ben�n, Bhutan, Bol�via, Burkina Faso, Rep�blica Central Africana, Txad, Rep�blica Democr�tica del Congo, Djibuti, Eritrea, Eti�pia, Guinea, �ndia, Malawi, Mali, Nepal, Nig�ria, Pakistan, Papua Nova Guinea, Suen, Tanz�nia, Turquia, Iemen i Z�mbia.
L'educaci� de les nenes tamb� ha estat el tema de la Setmana d'Acci� Mundial 2003. Permetre a totes les nenes d’accedir a un ensenyament de qualitat i eliminar la discriminaci� sexual en l'educaci� �s l'objectiu fonamental fixat per 2005. La Campanya Mundial per l'Educaci� centrar� en ell tots els seus esfor�os amb la intenci� de promoure els compromissos de l'Educaci� Per a Tots assumits pel f�rum Mundial de l'Educaci�.

Alerta a l'�frica subsahariana- L'�frica subsahariana, amb un 10% de la poblaci� mundial i un ter� dels nens i nenes de tot el m�n, nom�s es beneficia d'un 1% de la inversi� educativa internacional. Aix� significa que, per cada alumne o alumna africans, s'inverteixen al voltant de dos d�lars anuals, mentres que als pa�sos industrialitzats se superen els 4.000 d�lars. A l'�frica subsahariana, m�s del 50% de les dones no saben llegir ni escriure. I es calcula que l'any 2015, tres de cada quatre menors sense escolaritzar viuran en aquest continent.
En la Cimera que va tenir lloc del 26 al 28 de juny del 2002 a Canad�, el G8 va adoptar un nou pacte per ajudar a treure els pa�sos africans de la pobresa. (L'ajuda a �frica ha caigut un 43% aquests �ltims 10 anys). Encara aix�, els l�ders del G8 no van fer res per acatar un comprom�s anterior d'educar als nens i les nenes del m�n amb l'adopci� d'un pla coordinat i ben finan�at. (font:P�gina IE de la Campanya Mundial per l'Educaci�).

Un objectiu internacional- Al mar� de 1990 es va celebrar a Jomtien (Tail�ndia) la Confer�ncia Mundial sobre Educaci� per a Tothom, organitzada pel Banc Mundial i per diverses ag�ncies de les Nacions Unides. Hi van assistir dirigents, representants de 155 governs i ONG. Tots plegats van marcar un seguit d'objectius a aconseguir abans de l'any 2000, com assolir l'educaci� b�sica universal o reduir la taxa de analfabetisme adult a la meitat, posant especial �mfasi en les dones. La reuni� de Jomtien va suposar la primera expressi� d'un consens internacional sobre el paper clau que l'educaci� ha de jugar en la lluita contra la pobresa. A partir d'aleshores, ha estat una constant en les declaracions resultants de les cimeres auspiciades per les Nacions Unides. Per� rec�rrer el cam� cap a l'educaci� b�sica universal ha estat molt m�s lent del previst: sense anar m�s lluny, a la Cimera Mundial sobre Desenvolupament Social de Copenhaguen de 1995 es va establir l'any 2015 com a nova data l�mit per assolir-la.
I en el F�rum d'Educaci� Mundial (Dakar, 26 i 28 d'Abril del 2000), un dels m�s importants esdeveniments sobre educaci� de cara al nou segle,els 1100 participants es van limitar a reafirmar-se en aconseguir-la educaci� b�sica universal en aquest any.

Barreres a l'educaci�- Per qu� hi ha tants nens i nenes a tot el m�n que no van a l'escola? Les raons varien en funci� dels pa�sos i de la situaci� de cada fam�lia, per� es poden identificar unes constants:

Al si d'una fam�lia: A pesar que l'educaci� b�sica ha de ser, en teoria, gratu�ta, la realitat �s que moltes fam�lies no poden assumir-ne el cost. A m�s, el fet que els fills vagin a l'escola suposa que deixen de banda altres activitats, com ara col�laborar a casa o treballar. Aquesta disponibilitat per col�laborar a casa es redueix com m�s llunyana es troba l'escola del lloc de resid�ncia, i �s per aix� que tamb� �s m�s petita la probabilitat d'assist�ncia a classe de l'infant.

Barreres nacionals: Molts pa�sos travessen una situaci� econ�mica molt dif�cil i obtenen pocs ingressos. El ritme lent de creixement econ�mic i el deute extern tenen conseq��ncies nefastes sobre la inversi� p�blica en serveis educatius b�sics. D'altra banda, l'abs�ncia de pau i estabilitat tamb� t� un cost incalculable: dos milions de nens i nenes han mort en conflicte b�l�lic durant l'�ltima d�cada, mentre que quatre milions i mig m�s han quedat incapacitats. Molts menors s�n reclutats com a soldats i els serveis educatius s�n, sovint, tamb� objectius de guerra de les parts en conflicte.

Barreres internacionals: Els �ltims anys, els pressupostos d'Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD) dels pa�sos industrialitzats s'han redu�t. Si al 1990 l'AOD representava el 0'33% del PIB, al 1997 va baixar fins el 0'22%. El volum de l'ajuda �s esc�s i a m�s la seva distribuci� tamb� incompleix els compromisos assumits. Es calcula que menys del 2% de l'ajuda bilateral al desenvolupament es destina a educaci� b�sica. Molts pa�sos pobres destinen m�s fons al pagament del deute extern acumulat amb els pa�sos rics, el Fons Monetari Internacional (FMI) i el Banc Mundial (BM) que no pas a educaci�. En la primera meitat dels anys noranta, l'�frica subsahariana va destinar una mitjana de 10.000 milions de d�lars anuals al pagament del deute, el doble que a l'educaci� prim�ria. Si els pa�sos africans m�s endeutats haguessin invertit aquests pagaments en programes de reducci� de la pobresa, s'hauria pogut salvar la vida de 21 milions de nens l'any 2000 i oferir educaci� b�sica a 90 milions de nenes i dones. Els durs pr�stecs concedits per l'FMI, i els Programes d'Ajustament Estructural, han comportat grans retallades en la despesa social dels pa�sos endeutats i han tingut conseq��ncies nefastes per a l'educaci� i altres necessitats socials b�siques com l'assist�ncia sanit�ria.

Sobre l'educaci� a Espanya- Tot i que Espanya �s un dels pa�sos de la Uni� Europea que menys inverteix en educaci�, els �ltims anys s'han detectat algunes millores en la qualitat de l'educaci�, tant obligat�ria com universit�ria, en la investigaci� i en la formaci� professional. Tanmateix, encara s'ha de treballar per a l'integraci� de les minories al sistema educatiu: sovint es donen situacions de conflicte a les escoles per la massiva aflu�ncia d'immigrants o per la coincid�ncia amb persones d'�tnia gitana. A algunes escoles, es produeix la guetitzaci� de grups culturals. En el cas de la formaci� professional, els immigrants s'enfronten a la dificultat per realitzar les pr�ctiques a les empreses, a causa de la seva situaci� irregular. L'educaci� intercultural ha de ser una part important del sistema educatiu pel seu paper en la prevenci� de conflictes socials. �s quan sorgeix la necessitat de formar adequadament un professorat especialista en aquestes q�estions.

Una q�esti� de voluntat- Les reiterades declaracions d'intencions per part de la comunitat internacional en mat�ria educativa durant l'�ltima d�cada no han anat acompanyades de les mesures necess�ries. Amb 8.000 milions de d�lars addicionals per any destinats a l'educaci� -una quantitat equivalent a la despesa militar mundial de nom�s quatre dies- l'objectiu de l'educaci� b�sica universal s'assoliria en deu anys. �s una q�esti� de voluntat pol�tica.

Aquesta guia ha estat elaborada per Carles Vidal, periodista especialitzat en desenvolupament i inf�ncia i �s una adaptaci� de l'original en angl�s de la guia de l'educaci� del Learning Channel de OneWorld.

�LTIMA ACTUALITZACI�: JUNY 2003