armes lleugeres

Nens soldats a Sierra Leone © Simon Townsley / Christian Aid

Quin �s el problema?- Des que va finalitzar la Segona Guerra Mundial, uns 30 milions de persones han mort en diferents conflictes armats, 26 milions d'elles a conseq��ncia de l'impacte d'armes lleugeres. Aquestes armes, i no els grans bucs o els sofisticats avions de combat, s�n per tant les responsables materials de quatre de cada cinc v�ctimes, que en un 90% tamb� han estat civils (dones i nens en particular). El car�cter intern i d'enfrontament civil de la major part dels conflictes contemporanis i la crueltat de les xifres citades posen de manifest les nefastes conseq��ncies del comer� d'aquestes armes al m�n. Tot i que representen una part poc significativa del volum total del comer� mundial d'armaments, el seu baix cost les posa a l'abast d'una gran quantitat de persones per ser usades en guerres civils i en conflictes �tnics, o amb finalitats il�l�cites criminals, augmentant la inseguretat de les ciutats i rearmant tota mena de bandes, grups paramilitars, m�fies, clans i escamots.

Qu� s�n les armes lleugeres?- Seguint la definici� establerta per Nacions Unides a trav�s del seu Panell d'Experts Governamentals, per armes lleugeres s'ent�n normalment tot tipus d'armes convencionals que puguin ser transportades per una persona o per un vehicle lleuger, i es poden dividir en "armes petites", dissenyades per a �s personal (rev�lvers i pistoles, rifles i carabines, metralladores lleugeres, rifles d'assalt i metralladores de petit calibre), i "armes lleugeres" dissenyades per a l'�s de diverses persones (metralladores pesades, llan�agranades, canons antia�ris port�tils, canons anticarro, llan�adors port�tils, m�ssils contracarro).

Quina �s la magnitud del problema?- Es calcula que al m�n hi ha un arsenal de 600 milions d'armes de foc, a les quals caldria afegir altres milions d'armes a la disposici� dels cossos policials i de seguretat. Des de la seva invenci� el 1947, s'han produ�t uns 70 milions de Kal�ixnikovs (AK-47), l'arma lleugera per excel�l�ncia, utilitzada a 78 pa�sos i fabricada en 14. En alguns, com els Estats Units, cada any surten al mercat m�s de quatre milions d'armes, un mili� de les quals s�n d'importaci�, i pot ser que hi hagi m�s armes que persones.

Quins pa�sos produeixen armes lleugeres?- En el passat, gran part d'aquest arsenal era subministrat per les dues grans pot�ncies militars, Estats Units i l'ex-URSS, a vegades per interessos purament comercials o com a part de la seva estrat�gia de rearmar els seus aliats. Avui dia, no obstant, el nombre de pa�sos que subministren aquest tipus de materials ha augmentat, amb la qual cosa s'incrementa no nom�s el material posat a la disposici� dels compradors, sin� la dificultat de controlar aquest tr�fic. UNIDIR ha identificat almenys 300 companyies de 52 pa�sos que el 1994 fabricaven armes lleugeres. D'aquests, 22 eren del Sud i produ�en sota llic�ncia, i 16 tamb� n'exportaven. Alguns dels principals productors actuals s�n Alemanya, �ustria, B�lgica, Brasil, Bulg�ria, Xina, Egipte, Estats Units, Fran�a, Israel, Pol�nia, Regne Unit, Romania, R�ssia, Singapur i Sud-�frica. Estats Units �s el principal productor i exportador mundial.

Quant costen?- Encara que no es coneix exactament el valor de la producci� i comer� d'armes petites i lleugeres, s'ha detectat un augment considerable del seu import des del final de la Guerra Freda, i alguns analistes calculen que la seva exportaci� pot tenir un valor superior als 6.000 milions de d�lars anuals, �s a dir, una vuitena part del valor total del comer� armamentista. En aquest negoci �s especialment preocupant la dimensi� que ha adquirit la producci� i comer� de munici�, element imprescindible per al funcionament de les armes lleugeres. Estats Units n'�s el principal productor, encara que R�ssia i els pa�sos de l'Est europeu s'estan mostrant molt actius en els �ltims anys. La ind�stria europea produeix el doble o el triple de la seva pr�pia demanda, amb un ritme anual d'entre 1.000 i 2.000 milions de cartutxos.

Quines s�n les conseq��ncies?- Les conseq��ncies d'aquesta proliferaci� d'armes lleugeres s�n nombroses i incideixen en els contextos pol�tics, econ�mics, socials i culturals dels pa�sos afectats. L'�s d'armes lleugeres est� estretament vinculat al car�cter intern dels conflictes actuals. Entre el 1990 i el 1995 van morir 3'2 milions de persones en aquest tipus d'enfrontaments armats. La proliferaci� d'armes lleugeres autom�tiques ha multiplicat els punts de viol�ncia del planeta, ha facilitat aquesta tremenda letalitat dels conflictes, els ha allargat en el temps i els ha fet m�s dif�cils de tractar. D'altra banda, quan en una guerra s'acumulen centenars de milers o milions d'armes, la pau queda despr�s hipotecada per aquest arsenal, una part del qual �s posteriorment desviat i aprofitat per grups terroristes, paramilitars, escamots, grups criminals, ciutadans privats o cossos privats de seguretat. Les armes canvien de destinataris, per� la seva quantitat no disminueix. La proliferaci� d'armes lleugeres en mans de civils incrementa les possibilitats que s'utlitzin en qualsevol enfrontament hum�. Aix� explica, per exemple, que un jove nord-americ� tingui dotze vegades m�s possibilitats de morir a trets que qualsevol jove europeu. Tant el per�ode de guerra com la posterior inseguretat derivada de l'�s il�l�cit i indiscriminat de l'armament generen una aut�ntica cultura de la viol�ncia i un foment de les posicions extremistes en les societats de molts pa�sos, molt dif�cils de combatre si no �s a trav�s de mesures estructurals que permetin superar els motius de fons d'aquestes expressions de viol�ncia.

Qu� s'est� fent a nivell internacional?- Al novembre del 1995, l'Assemblea General de Nacions Unides va demanar al Secretari General que establ�s un grup d'experts perqu� redactessin un informe sobre el tema, que va ser presentat a l'agost del 1997, i que entre altres coses recomana organitzar una confer�ncia internacional per lluitar contra el tr�fic d'armes petites, destruir els arsenals sobrants i adoptar morat�ries regionals. A nivell europeu, el juny de 1997 els Estats Membres de la Uni� Europea van signar un programa per prevenir i combatre el tr�fic il�l�cit d'Armes Convencionals, encara que el m�s destacable �s l'Acci� Comuna de 17 de desembre de 1998, sobre la contribuci� per combatre l'acumulaci� desestabilitzadora i la proliferaci� d'armes lleugeres i de petit calibre. L'acci� persegueix reduir els estocs existents fins els nivells de necessitats leg�times de seguretat, i ajudar a resoldre els problemes causats per l'acumulaci� d'armes a trav�s d'assist�ncia t�cnica i financera. El juliol del 2001, en la primera confer�ncia de l'ONU sobre armament convencional, es va adoptar un Pla d'Acci� pel qual els governs es comprometien a lluitar contra la proliferaci� d'aquest tipus d'armament i a reduir la seva demanda. L'any 2006 hi haur� una nova Confer�ncia de revisi�, on tots els pa�sos del m�n hauran d'explicar qu� han fet durant aquest per�ode.

Espanya fabrica i exporta armes lleugeres?- Segons una investigaci� de la C�tedra UNESCO sobre Pau i Drets Humans de la Universitat Aut�noma de Barcelona, a petici� d'Amnistia Internacional, Greenpeace, Interm�n i Metges Sense Fronteres, organitzacions promotores a Espanya de la campanya Ad�u a les armes, les exportacions espanyoles d'armes lleugeres van arribar el 2001 als 15.000 milions de pessetes, 1.000 milions m�s que l'any anterior. Per productes, encara que s'aprec�i una clara disminuci� en la venda de pistoles, puja enormement les exportacions de munici� realitzades en l'�ltim any, que suposen m�s de 4.500 milions de pessetes. El principal client de la ind�stria d'arma curta espanyola torna a ser Estats Units, fonamentalment en forma de pistoles. Aquest volum d'exportacions, davant les massives mobilitzacions que s'estan produint en aquest pa�s a favor d'un major control per a l'acc�s a aquestes armes, constata una falta de sensibilitat per part de les empreses exportadores i de les autoritats espanyoles encarregades d'autoritzar aquest tipus de vendes. Encara m�s censurable si cap �s la venda d'importants quantitats de munici� a �frica. A pesar de la morat�ria establerta en 1998 per la Comunitat Econ�mica d'�frica Occidental, en qu� es prohibia la importaci�, exportaci� i producci� d'armes lleugeres, Espanya ha continuat venent grans quantitats de munici� en aquesta regi� africana. El cas m�s alarmant �s el de Ghana (350 milions de pessetes el 2001), que des del 1995 ha comprat munici� per m�s de 2.000 milions de pessetes. Durant l'estiu del 2000, a m�s, i donada l'evid�ncia que des de Ghana s'estaven desviant armes i munici� a pa�sos ve�ns en conflicte com Sierra Leone, Nig�ria o fins i tot Angola, el Govern ghan�s va prohibir de manera indefinida les activitats relacionades amb el comer� o la producci� d'armes lleugeres.

Article basat en el document de la campanya contra les armes lleugeres, elaborat per la C�tedra UNESCO per la pau i els drets humans, i modificat per Carles Vidal, periodista.

�LTIMA ACTUALITZACI�: GENER 2003