for spiders only OneWorld en català > guies temàtiques:armes lleugeres skip to main content
Logo_Anar a la home de OneWorld.net
buscar
PORTADA QUI SOM? ZONA ONG EDICIONS VERSIÓ EN CASTELLÀ
14 Maig 2008
Una iniciativa de:


RSS Feed

armes lleugeres


Nens soldats a Sierra Leone
Nens soldats a Sierra Leone © Simon Townsley / Christian Aid
Quin és el problema?- Des que va finalitzar la Segona Guerra Mundial, uns 30 milions de persones han mort en diferents conflictes armats, 26 milions d'elles a conseqüència de l'impacte d'armes lleugeres. Aquestes armes, i no els grans bucs o els sofisticats avions de combat, són per tant les responsables materials de quatre de cada cinc víctimes, que en un 90% també han estat civils (dones i nens en particular). El caràcter intern i d'enfrontament civil de la major part dels conflictes contemporanis i la crueltat de les xifres citades posen de manifest les nefastes conseqüències del comerç d'aquestes armes al món. Tot i que representen una part poc significativa del volum total del comerç mundial d'armaments, el seu baix cost les posa a l'abast d'una gran quantitat de persones per ser usades en guerres civils i en conflictes ètnics, o amb finalitats il·lícites criminals, augmentant la inseguretat de les ciutats i rearmant tota mena de bandes, grups paramilitars, màfies, clans i escamots.

Què són les armes lleugeres?- Seguint la definició establerta per Nacions Unides a través del seu Panell d'Experts Governamentals, per armes lleugeres s'entén normalment tot tipus d'armes convencionals que puguin ser transportades per una persona o per un vehicle lleuger, i es poden dividir en "armes petites", dissenyades per a ús personal (revòlvers i pistoles, rifles i carabines, metralladores lleugeres, rifles d'assalt i metralladores de petit calibre), i "armes lleugeres" dissenyades per a l'ús de diverses persones (metralladores pesades, llançagranades, canons antiaèris portàtils, canons anticarro, llançadors portàtils, míssils contracarro).

Quina és la magnitud del problema?- Es calcula que al món hi ha un arsenal de 600 milions d'armes de foc, a les quals caldria afegir altres milions d'armes a la disposició dels cossos policials i de seguretat. Des de la seva invenció el 1947, s'han produït uns 70 milions de Kalàixnikovs (AK-47), l'arma lleugera per excel·lència, utilitzada a 78 països i fabricada en 14. En alguns, com els Estats Units, cada any surten al mercat més de quatre milions d'armes, un milió de les quals són d'importació, i pot ser que hi hagi més armes que persones.

Quins països produeixen armes lleugeres?- En el passat, gran part d'aquest arsenal era subministrat per les dues grans potències militars, Estats Units i l'ex-URSS, a vegades per interessos purament comercials o com a part de la seva estratègia de rearmar els seus aliats. Avui dia, no obstant, el nombre de països que subministren aquest tipus de materials ha augmentat, amb la qual cosa s'incrementa no només el material posat a la disposició dels compradors, sinó la dificultat de controlar aquest tràfic. UNIDIR ha identificat almenys 300 companyies de 52 països que el 1994 fabricaven armes lleugeres. D'aquests, 22 eren del Sud i produïen sota llicència, i 16 també n'exportaven. Alguns dels principals productors actuals són Alemanya, Àustria, Bèlgica, Brasil, Bulgària, Xina, Egipte, Estats Units, França, Israel, Polònia, Regne Unit, Romania, Rússia, Singapur i Sud-àfrica. Estats Units és el principal productor i exportador mundial.

Quant costen?- Encara que no es coneix exactament el valor de la producció i comerç d'armes petites i lleugeres, s'ha detectat un augment considerable del seu import des del final de la Guerra Freda, i alguns analistes calculen que la seva exportació pot tenir un valor superior als 6.000 milions de dòlars anuals, és a dir, una vuitena part del valor total del comerç armamentista. En aquest negoci és especialment preocupant la dimensió que ha adquirit la producció i comerç de munició, element imprescindible per al funcionament de les armes lleugeres. Estats Units n'és el principal productor, encara que Rússia i els països de l'Est europeu s'estan mostrant molt actius en els últims anys. La indústria europea produeix el doble o el triple de la seva pròpia demanda, amb un ritme anual d'entre 1.000 i 2.000 milions de cartutxos.

Quines són les conseqüències?- Les conseqüències d'aquesta proliferació d'armes lleugeres són nombroses i incideixen en els contextos polítics, econòmics, socials i culturals dels països afectats. L'ús d'armes lleugeres està estretament vinculat al caràcter intern dels conflictes actuals. Entre el 1990 i el 1995 van morir 3'2 milions de persones en aquest tipus d'enfrontaments armats. La proliferació d'armes lleugeres automàtiques ha multiplicat els punts de violència del planeta, ha facilitat aquesta tremenda letalitat dels conflictes, els ha allargat en el temps i els ha fet més difícils de tractar. D'altra banda, quan en una guerra s'acumulen centenars de milers o milions d'armes, la pau queda després hipotecada per aquest arsenal, una part del qual és posteriorment desviat i aprofitat per grups terroristes, paramilitars, escamots, grups criminals, ciutadans privats o cossos privats de seguretat. Les armes canvien de destinataris, però la seva quantitat no disminueix. La proliferació d'armes lleugeres en mans de civils incrementa les possibilitats que s'utlitzin en qualsevol enfrontament humà. Això explica, per exemple, que un jove nord-americà tingui dotze vegades més possibilitats de morir a trets que qualsevol jove europeu. Tant el període de guerra com la posterior inseguretat derivada de l'ús il·lícit i indiscriminat de l'armament generen una autèntica cultura de la violència i un foment de les posicions extremistes en les societats de molts països, molt difícils de combatre si no és a través de mesures estructurals que permetin superar els motius de fons d'aquestes expressions de violència.

Què s'està fent a nivell internacional?- Al novembre del 1995, l'Assemblea General de Nacions Unides va demanar al Secretari General que establís un grup d'experts perquè redactessin un informe sobre el tema, que va ser presentat a l'agost del 1997, i que entre altres coses recomana organitzar una conferència internacional per lluitar contra el tràfic d'armes petites, destruir els arsenals sobrants i adoptar moratòries regionals. A nivell europeu, el juny de 1997 els Estats Membres de la Unió Europea van signar un programa per prevenir i combatre el tràfic il·lícit d'Armes Convencionals, encara que el més destacable és l'Acció Comuna de 17 de desembre de 1998, sobre la contribució per combatre l'acumulació desestabilitzadora i la proliferació d'armes lleugeres i de petit calibre. L'acció persegueix reduir els estocs existents fins els nivells de necessitats legítimes de seguretat, i ajudar a resoldre els problemes causats per l'acumulació d'armes a través d'assistència tècnica i financera. El juliol del 2001, en la primera conferència de l'ONU sobre armament convencional, es va adoptar un Pla d'Acció pel qual els governs es comprometien a lluitar contra la proliferació d'aquest tipus d'armament i a reduir la seva demanda. L'any 2006 hi haurà una nova Conferència de revisió, on tots els països del món hauran d'explicar què han fet durant aquest període.

Espanya fabrica i exporta armes lleugeres?- Segons una investigació de la Càtedra UNESCO sobre Pau i Drets Humans de la Universitat Autònoma de Barcelona, a petició d'Amnistia Internacional, Greenpeace, Intermón i Metges Sense Fronteres, organitzacions promotores a Espanya de la campanya Adéu a les armes, les exportacions espanyoles d'armes lleugeres van arribar el 2001 als 15.000 milions de pessetes, 1.000 milions més que l'any anterior. Per productes, encara que s'aprecïi una clara disminució en la venda de pistoles, puja enormement les exportacions de munició realitzades en l'últim any, que suposen més de 4.500 milions de pessetes. El principal client de la indústria d'arma curta espanyola torna a ser Estats Units, fonamentalment en forma de pistoles. Aquest volum d'exportacions, davant les massives mobilitzacions que s'estan produint en aquest país a favor d'un major control per a l'accés a aquestes armes, constata una falta de sensibilitat per part de les empreses exportadores i de les autoritats espanyoles encarregades d'autoritzar aquest tipus de vendes. Encara més censurable si cap és la venda d'importants quantitats de munició a Àfrica. A pesar de la moratòria establerta en 1998 per la Comunitat Econòmica d'Àfrica Occidental, en què es prohibia la importació, exportació i producció d'armes lleugeres, Espanya ha continuat venent grans quantitats de munició en aquesta regió africana. El cas més alarmant és el de Ghana (350 milions de pessetes el 2001), que des del 1995 ha comprat munició per més de 2.000 milions de pessetes. Durant l'estiu del 2000, a més, i donada l'evidència que des de Ghana s'estaven desviant armes i munició a països veïns en conflicte com Sierra Leone, Nigèria o fins i tot Angola, el Govern ghanès va prohibir de manera indefinida les activitats relacionades amb el comerç o la producció d'armes lleugeres.


Article basat en el document de la campanya contra les armes lleugeres, elaborat per la Càtedra UNESCO per la pau i els drets humans, i modificat per Carles Vidal, periodista.

ÚLTIMA ACTUALITZACIÓ: GENER 2003

GUIES RELACIONADES 

 Mines antipersona

 Conflictes oblidats



 
Altres llocs de OneWorld
 
Contactar