Banc Mundial i FMI

"Parlant en termes econ�mics, ara som m�s dependents de les pot�ncies excolonials que mai. El Banc Mundial i el FMI representen el paper que les col�nies van tenir en el passat".
Martin Khor, Third World Network

Origen com� per� objectius diferents- El 1944 les pot�ncies vencedores de la Segona Guerra Mundial van crear a Bretton Woods noves institucions econ�miques per ordenar un sistema en una profunda crisi des de la Gran Depressi� dels anys 30 i agreujat en aquell moment pel conflicte b�l�lic. D'all� van n�ixer el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional. Aquests organismes funcionen de manera independent i, malgrat les seves similituds i l'origen com�, s�n, de fet, dues institucions diferents amb objectius ostensiblement diferents.

Negocis i pobresa- L'FMI es va constituir per resoldre els problemes econ�mics globals que van contribuir a la Gran Depressi� dels anys trenta, i la seva principal preocupaci� �s encara la salut del comer� mundial i dels sistemes financers. El Banc Mundial, per la seva banda, �s formalment una organitzaci� de desenvolupament. Es va crear per finan�ar la reconstrucci� econ�mica posterior a la guerra i r�pidament es va convertir en un important prestador per als pa�sos en desenvolupament, amb capacitat per proporcionar assist�ncia t�cnica en l'�s de fons prestats. Fins el 1990 el Banc Mundial no va declarar que la reducci� de la pobresa �s un dels seus objectius prioritaris.

Del dit al fet- Curiosament, i malgrat tenir objectius radicalment diferents, l'FMI i el Banc Mundial comparteixen el mateix projecte per aconseguir els seus objectius: un model basat en el model de lliure comer�, inversions sense restricci�, o la prefer�ncia de l'empresa privada per damunt del sector p�blic. Sense cap mena de dubte, aquesta �s una bona agenda per a les finances globals i les transnacionals, per� �bviament no ho �s per aconseguir una soluci� global a la pobresa del m�n. Rera la ret�rica de la reducci� de la pobresa, en els �ltims anys es constata que l'FMI i el Banc Mundial segueixen sent potents instruments per imposar el model neoliberal arreu del planeta.

Plutocr�cies- No �s, doncs, cap coincid�ncia que el Banc Mundial i l'FMI es gestionin com una plutocr�cia, en la qual els pa�sos tenen dret de vot en proporci� a les contribucions que paguen: t� m�s poder qui aporta m�s fons. Totes dues estan controlades exclusivament pels pa�sos rics del Nord, impulsors i beneficiaris del model neoliberal. Aix�, els 24 pa�sos de l’OCDE controlen m�s de les dues terceres parts dels vots del BM. Nom�s els Estats Units controlen el 19'6% de la capacitat de decisi� de la instituci�.

Funcionament- El Banc Mundial t� com a activitat principal la concessi� de cr�dits als governs i es converteix d'aquesta manera en font de finan�ament per al desenvolupament dels pa�sos empobrits. Per� per aconseguir acc�s als cr�dits del Banc Mundial, un pa�s ha de comprometre's a seguir pol�tiques econ�miques dissenyades per l'FMI: programes d'estabilitzaci� i d'ajust estructural socialment molt traum�tics que posen la macroeconomia per damunt de les persones i que beneficien les grans empreses transnacionals. Els responsables d'aquestes pol�tiques creuen que aquest creixement econ�mic portar� per s� mateix el desenvolupament i la superaci� de la pobresa. La realitat, per ara, �s ben diferent.

Temps de cr�tiques i de reformes- Des de la cimera de la Organitzaci� Mundial del Comer� de Seattle el 1999, la societat civil ha reclamat una profunda i radical reforma d'aquestes dues institucions, per fer-les m�s democr�tiques, transparents i socialment responsables, davant dels pa�sos i sectors que pateixen les seves dures pol�tiques econ�miques. Un exemple de la perversitat del sistema el trobem en el sistema creditici: els cr�dits del Banc Mundial s�n gaireb� l'�nica font d'ingressos dels programes d'educaci� dels pa�sos m�s pobres. Per� el fet que aquests pa�sos es vegin obligats a seguir la recepta neoliberal imposada per l'FMI i el BM els obliga a retallar aquests pressupostos d'educaci� per, per exemple, pagar l'enorme deute que contrauen.

L'informe Meltzer- El febrer de 2000, una comissi� internacional va realitzar un informe d'assessorament per a les institucions financeres internacionals. Les conclusions van ser demolidores: les dades de l'informe van detectar que el 80% dels recursos del Banc Mundial no es destinaven als pa�sos m�s pobres. L'informe tamb� constatava la continu�tat de projectes amb conseq��ncies socials i ecol�giques desastroses.

Vendre la moto- Quan a finals dels vuitanta els alts funcionaris de l'FMI i del BM van aconseguir vendre la moto de les pol�tiques neoliberals a les nacions acabades de sortir del socialisme real o de greus situacions de conflicte, ning� no creia que els diners dels pr�stecs anirien a la butxaca d'uns pocs, i que no nom�s no aconseguirien eliminar el deute, sin� que l'incrementarien. Mentre que la desigualtat global (en termes de distribuci� de la renda) est� augmentant, mentre es propugna la doble moral de liberalisme per als pa�sos pobres i proteccionisme per als rics, un important nombre de lobbies, ONG i grups de pressi� reclamen una democr�cia m�s participativa que s'enfronti a la cultura del poder i a l'acumulaci� d'una minoria. D’aquesta manera, sorgeixen els anomenats moviments antiglobalitzaci�, avui tamb� denominats alterglobalitzadors.

Creixen les cr�tiques- Poc a poc, es perfila el sorgiment d’un sector creixent de la ciutadania que no ha perdut el sentit cr�tic, ni es resigna al pessimisme. Les protestes que segueixen el calendari dels organismes econ�mics internacionals, com l'FMI i el BM, per� ara tamb� de l’OCDE, el G-8, l’OMC, o fins i tot la Uni� Europea s�n cada vegada m�s significatives. S�n noms ja associats a les protestes i tamb�, lamentablement, a episodis violents: Washington, Praga, G�nova... Les grans mesures de seguretat, l'enorme desplegament policial de cada cimera internacional no sembla m�s que demostrar el temor al debat, l'intent d'exclusi� d'alternatives i el desig de continuar solucionant ret�ricament les greus mancances democr�tiques d’aquests organismes (Estats Units �s l’�nic pa�s amb dret a vet a l’FMI), que s’han assignat unes creixents atribucions pol�tiques favorables als interessos dels pa�sos desenvolupats i de les empreses transnacionals.

Un context poc encoratjador- En qualsevol cas, i malgrat aquesta realitat, fins el 2001 totes dues institucions van canviar el to dels seus missatges i van iniciar una nova ret�rica en una l�nia te�ricament m�s sensible a les cr�tiques de la societat civil, i als discursos pol�ticament correctes. Enmig d’un debat sobre si aquest era un gir calculat o si es tractava del primer pas per un canvi d’enfocament real, va arribar l’11S. Els atemptats de l’11 de setembre van posar novament la lluita contra la pobresa fora de les agendes pol�tiques. Avui, en l�nies generals, aquest nou escenari sorgit el 2001 es mant�, donant prioritat absoluta a les pol�tiques de defensa i seguretat, i desatenent els accents m�s socials. Novament, els pa�sos pobres s�n els que surten m�s mal parats d’aquesta situaci� de crisi.

Pressions per a un canvi- Mentrestant, la societat civil es reuneix en cites com el F�rum Social Mundial de Porto Alegre, erigit com a nou centre de propostes alternatives al poder global representat pel F�rum Econ�mic Mundial de Davos. Milers de persones amb inquietuds similars, amb l'objectiu d'unir esfor�os i coordinar-se per actuar conjuntament, han presentat les seves alternatives reclamant a fi d’un liberalisme dogm�tic, amb greus efectes socials. La crisi a Argentina ha estat un nou exemple de les pol�miques f�rmules de l’FMI. Pol�tiques que s’apliquen amb el motlle neoliberal, siguin quines siguin les condicions dels pa�sos prestataris. En canvi, en el cas dels pa�sos rics, inclosos els Estats Units, se segueix confiant en el sector p�blic com a eina fonamental per sortir de la crisi. Aix� les coses, les darreres crisis econ�miques internacionals no han alimentat l’autocr�tica del Fons Monetari, per� s� les protestes externes. El F�rum Social de Par�s, celebrat el novembre de 2003 ha estat l’�ltim exemple d’aquesta for�a mobilitzadora que defensa que un altre m�n �s possible.

Aquesta guia ha estat elaborada per Patr�cia Est�vez, periodista especialitzada en Noves Tecnologies i Solidaritat, i ha estat actualitzada per Jes�s Barcos, periodista especialitzat en Cooperaci� per al Desenvolupament.

�LTIMA ACTUALITZACI�: DESEMBRE 2003