treball infantil

Índia - Nen del carrer © Human Rights Watch

La pobresa pressiona les famílies- Si les mares poguessin escollir, no posarien a treballar els seus fills; més aviat preferirien que anessin a l'escola. Però sempre és la pobresa qui ho impedeix. Els pares són sovint alcohòlics o tenen uns sous molt baixos. Fins i tot en el cas que tota la família treballi, el total dels seus ingressos pot ser menor al d'un dòlar diari. El treball infantil és contraproduent: si un nen no pot estudiar, el cicle de la pobresa serà constant i mai no sortirà de les barriades.

Sense temps per somniar- Quan la família és molt pobra, no hi ha temps per a un desenvolupament creatiu i lúdic dels menors. No hi ha temps perquè els nens l'inverteixin en res que no sigui el manteniment de la família: si tens tres anys et faràs càrrec del teu germà petit. Si en tens quatre, sortiràs a treballar. Existeix tota una lògica perversa del negoci que atrapa el menor, quan realment l'infant només hauria de tenir com a feina els deures de l'escola. En definitiva, els nens treballen per a gent que guanya diners a les seves esquenes.

Per què no han de treballar els infants?- Ja és sabut que els infants han treballat durant centenars d'anys; però amb una gran diferència: ho feien per a ells mateixos, per millorar les seves habilitats, dins de la seguretat de les seves famílies i de la seva comunitat, que els necessitava. La comunitat treballava unida per aconseguir l'autogestió i comptava amb els seus propis gremis i associacions com a sistemes de protecció. Però ara existeix un índex més elevat de treball infantil precisament allà on el nivell de contractació d'adults és molt baix. Els pares podrien tenir feina si els seus fills no treballessin, però els infants resulten més econòmics per aquells que els contracten: els paguen menys i no els ofereixen protecció social. La precarització laboral prefereix els menors.

Sense escolarització- A l'Índia, com a molts d'altres països del món en desenvolupament, no existeixen suficients escoles perquè hi puguin assistir els infants pobres. Però de totes maneres, si alguna família d'escassos recursos aconsegueix estalviar prou per pagar la quota de l'escola, succeeix que generalment els infants l'abandonen al cap de poc temps perquè els mateixos professors no estan capacitats per afrontar els obstacles que aquests infants comporten. Així doncs, gairebé la meitat dels infants de l'Índia són exclosos del sistema educatiu. Quan aquest país va assolir la independència (1947), es va dir que el procés d'escolarització primària culminaria cap el 1960. Però, encara avui, gairebé la meitat dels infants se'n troben al marge, i almenys dues de cada tres nenes índies no assisteixen a l'escola. La seva marginació persisteix.

Xarxa de protecció i alternatives- Seria molt problemàtic si de sobte tot el treball infantil fos eliminat i prohibit sense alternatives, tot i que és evident que una transició programada podria servir de xarxa de protecció. A l'era de la globalització, és important disposar de programes per combatre la pobresa: la gent dels països rics pot ajudar oferint suport a petits grups de base que forgin l'autoestima dels infants. D'altra banda, les campanyes de consum també haurien de demanar als governs que incloguin un rètol exposant clarament que el producte que s'ofereix a la venda no ha estat confeccionat per mitjà de treball infantil: l'etiqueta de garantia social ha d'aparèixer en els nostres establiments de roba o de calçat esportiu juntament amb la marca verda, per posar un exemple.

El 21 de juny de 2003, es va celebrar el segon Dia Mundial Contra el Treball Infantil, l'OIT va centrar la seva atenció en el tràfic de nens -que passa a tot arreu i sota múltiples formes- per posar fi a tal pràctica, ja que aproximadament un milió de nous nens i nenes cada any, al voltant del món, són noves víctimes de l'explotació sexual comercial.

---

Aquesta guia ha estat realitzada per Carles Vidal, periodista especialitzat en desenvolupament i infància i és una traducció adaptada de l'article original en anglès de Geeta Dharmarajan, que acompanya la guia de treball infantil de l'edició internacional de OneWorld i que relata el fenomen del treball infantil a l'Índia.

ÚLTIMA ACTUALITZACIÓ: JUNY 2003