sida

"En tota guerra hi ha qui col�labora amb l'enemic. La SIDA tamb� t� els seus col�laboracionistes: els qui veuen l'epid�mia com una oportunitat per guanyar diners; els qui no fan res per lluitar-hi en contra; els qui la utilitzen com un pretext per fomentar la discriminaci� i l'odi".
ACT UP

Una resposta mundial a un problema global- La sida: una malaltia inefable, nefanda, de la qual amb prou feines es podia parlar, en tot cas en veu baixa, un tab�. Aix� era la sida per a gaireb� tothom al principi: alguna cosa sobre la que sents rumors, amb alarma, per� que, segons deien, pocs havien vist cara a cara. O no eren tan pocs? Un dia la sida es converteix en el coratge diari de la filla dels porters, amb qui vas jugar en la teva inf�ncia, i en un excompany de classe a qui has seguit saludant amb freq��ncia (evitar�s trobar-te’l a partir d’ara, dissimuladament?), o en el d’un cos� lluny� de la mort sobtada del qual no et vas assabentar fins mesos despr�s que es produ�s. Et colpeja a la cara per dir-te: el teu m�n no �s el que creies que era. Nom�s el teu m�n? La sida entra a la teva saleta d’estar per vies cat�diques, mostra la cara ferotge de la injust�cia i t’estremeixes: si volguessis escapar a un altre m�n, all� la sida tamb� hi seria. Aleshores dubtes per un instant per� decideixes: no vull escapar, cal fer alguna cosa.

Anem a m�s- Cada dia moren 8.500 persones de sida arreu del m�n. Cada dia hi ha 16.000 noves infeccions del VIH, el virus que causa la sida. Actualment viuen amb VIH 42 milions de persones, de les quals 19,2 s�n dones i 3,2 infants menors de 15 anys, i de totes elles nom�s el 5% tenen acc�s al tractament antiretroviral que els pot salvar la vida. Si seguim aix�, de cara al 2010 els organismes internacionals calculen que als 42 milions actuals s'hi afegiran uns altres 45 milions de persones amb VIH, arribant als 87, i es creu que aleshores hauran mort, des de l'inici de la pand�mia, 80 milions de persones. La cat�strofe sembla imparable.

Van a menys- Per� la sida no afecta a tothom per igual. Tradicionalment s’ha interpretat que la pobresa i la desigualtat s�n el terreny abonat per a l’extensi� de les malalties, i aix� segueix essent aix� en bona mesura. Per� potser la direcci� contr�ria �s la m�s preocupant: la sida ha fet caure dr�sticament l’esperan�a de vida en els pa�sos m�s empobrits, i a m�s colpejant les franges d’edat m�s productives: en el lustre 2000-2005, l’edat mitjana de mort s’haur� redu�t en m�s de 26 anys a Zimbabwe i a prop de 34 a Botswana. Menys persones joves, menys for�a de treball, i m�s professors de prim�ria infectats, m�s personal sanitari que emmalalteix i mor. La sida devasta vides humanes i el capital hum� per fer front a la pr�pia epid�mia.

Escur�a les possibilitats de desenvolupament dels pa�sos, enfonsa el seu Producte Interior Brut, i erosiona la seva productivitat. Els camps s’abandonen per malaltia i mort, els infants deixen d’adquirir coneixement agr�cola perqu� han de tenir cura dels grans i els professionals qualificats (enginyers, juristes, gestors) que tant ha costat formar i retenir, moren en proporcions descontrolades, sense que hi hagi temps de reempla�ar-los. La sida abunda en la pobresa i la desigualtat, que �s el seu brou de cultiu. Un cercle vici�s: per on el trenquem?

Patents potents- Hi ha una soluci� a curt i mig termini: potenciar les mesures de prevenci� i garantir el tractament a qui el necessiti. Ser pobre no �s excusa per no fer res: a Uganda han aconseguit reduir la taxa de preval�ncia del VIH en dones embarassades gaireb� del 30% al 10% entre el 1990 i el 2000. La prevenci� requereix voluntat pol�tica, implicaci� comunit�ria i molta imaginaci�. Per� el veritable escull �s la manca d’acc�s als tractaments antiretrovirals per part del 95% de la poblaci�. Aix� �s aix� perqu� la medicaci� nom�s es troba �mpliament disponible en els pa�sos industrialitzats, on els sistemes de salut poden assumir-ne l’enorme cost: per damunt dels 10.000 euros una combinaci� est�ndard. Hi ha hagut un ampli debat mundial sobre si el dret dels pobles a la salut ha de quedar supeditat al dret o desig de les companyies multinacionals al benefici econ�mic i en qualsevol cas com se’ls garanteix la devoluci� de les inversions. La cessi� de patents i la importaci� paral�lela d’antiretrovirals gen�rics es troben en l’ull de l’hurac�: per a les organitzacions de base comunit�ria �s un pas necessari, malgrat que no sigui l’�nic; per a l’Organitzaci� Mundial del Comer�, les empreses i els governs occidentals, no soluciona tot el problema i arru�na la recerca. L’estrat�gia del preu doble (un de car al Nord i un de barat o fins i tot gratu�t al Sud) podria donar la clau de l’assumpte, per� encara fan falta m�s diners per a cl�niques i professionals, i perqu� el medicament s’ofereixi per sota del seu cost.

Un fons en ru�nes- Per afrontar aquesta crisi es va crear, a iniciativa de les Nacions Unides, el Fons Global de Lluita contra la Sida, la Tuberculosi i la Mal�ria. Es tracta d’estimular i coordinar les donacions dels pa�sos acabalats i canalitzar-les per mitj� d’un sistema integrador. Per accedir als ajuts del Fons Global, el govern d’un pa�s ha de presentar una proposta, en el disseny i l’execuci� de la qual hi ha hagut de participar obligat�riament la societat civil a trav�s de les organitzacions de base comunit�ria. Si no �s aix�, no s’admet la sol�licitud. El Fons ha repartit ja 1.500 milions de d�lars per a 153 programes a 92 pa�sos, encara que la promesa havia estat de 4.600 i el que es necessita s�n 10.000 milions de d�lars anuals. Ning� es compromet a m�s. Sembla molt, per� �s la despesa militar mundial equivalent a... dos dies! Quina �s la teva prioritat?

La mort social- Si hi ha alguna cosa que encara es comparteix m�s enll� de l’acc�s a recursos �s el desafiament d’enfrontar-se a l’estigma i la discriminaci� que acompanyen el VIH. Acomiadaments laborals amb falses excuses, amics que deixen de ser-ho, joves expulsats de la llar paterna, escoles tancades a infants seropositius, o fills de pares seropositius, parelles que es desfan, botigues on et demanen que no tornis a entrar: la llista �s interminable. Abans que la mort f�sica, succeeix la mort social, l’ostracisme i la p�rdua de drets que fa perdre la pr�pia condici� d’�sser hum�. I aix� passa tant a Bangladesh com a Espanya, als Estats Units com a Bol�via, a Austr�lia com a Sud-�frica. Les persones amb VIH es protegeixen davant l’agressi� fent-se invisibles, tot i que no sempre �s possible. Els hospitals fan la prova del VIH sense consentiment, la confidencialitat es trenca, els diagnosticats ja no poden subscriure hipoteques, els sorgeixen problemes amb el propietari, i tindran molt complicat conciliar el seu lloc de treball amb les seves visites al metge, i de vegades amb el tractament. �s la nostra responsabilitat comunit�ria crear espais de protecci� on les persones amb VIH es vegin reconegudes en plenitud i sentin acolliment i respecte.

Les esperances - S�n dues: les vacunes i els microbicides. Els camins cap a una vacuna contra la sida presenten m�ltiples desafiaments cient�fics, econ�mics i socials, per� no s�n insuperables. Durant les dues primeres d�cades de l’epid�mia amb prou feines si s’ha avan�at en aquest camp, per� recentment se li ha donat un fort impuls i ja hi ha diverses desenes de vacunes candidates, entre les preventives (eviten la infecci�) i les terap�utiques (creen un control de la infecci� cr�nica sense necessitat de medicaments). No obstant, en necessitem m�s. Necessitem m�s lideratge pol�tic, m�s inversi� de diners p�blics, m�s acords amb el sector privat i m�s implicaci� de la comunitat. Exactament el mateix que necessitem perqu� un dia obtinguem un microbicida, un producte en forma de gel, que aplicat t�picament, segons el tipus, a la vagina, al recte o al penis, impedeix que el VIH infecti la persona que hi ha entrat en contacte. Si s’aconsegueix provar un microbicida vaginal amb suficient nivell d’efic�cia, podrem oferir a les dones un instrument per a la seva pr�pia protecci� que no dep�n de la seva parella. Un canvi revolucionari que ha de comptar amb el nostre suport.

Parla’n- La pregunta �s fins a quin punt ens prenem seriosament que la salut �s un dels drets humans fonamentals, irrenunciables. Si fos aix�, hauria de ser a les agendes pol�tiques de totes les organitzacions, de tots els activistes, en totes les converses, en tots els espais de trobada de l’�sser hum�. Es tracta d’una emerg�ncia mundial davant la qual no podem mirar cap a una altra banda. No fa falta un alt grau de comprom�s, tot i que ser� molt benvingut: busca per aqu� mateix com implicar-te en un grup comunitari. Per� si nom�s vols comen�ar des del m�s senzill, n’hi ha prou amb parlar del que passa amb els teus amics, familiars, companys, professors. El que m�s ajuda a propagar la sida �s el silenci.

Aquesta guia ha estat elaborada per Joan Tallada, membre fundador i actual president del Grup de Treball sobre Tractaments del VIH (gTt)

�LTIMA ACTUALITZACI�: DESEMBRE 2003