pobresa a Espanya
|
||
Què és la pobresa?- L'opinió pública i la dels experts en estratificació social no és unànime a l'hora d'aplicar el concepte de pobresa a una realitat determinada. Hi ha més aviat coincidències a l'hora de qualificar de pobres els desposseïts de tot o de gairebé tot. S'accepta el criteri, comunament admès, d'estendre el terme pobresa als pobres relatius, és a dir, aquells que ho són en relació als estàndards mitjans de vida de la població. Així, són pobres totes aquelles persones que se situen, en termes econòmics, per sota d'un determinat llindar. El context europeu- A la Unió Europea es consideren pobres totes aquelles famílies i persones que se situen econòmicament per sota del llindar del 50% de la Renda Mitjana Disponible Neta (RDN) en el conjunt d'un Estat. A Espanya, aquesta situació afecta el 19'4% de les llars, a més de 8 milions de persones. L'extensió proporcional de la pobresa en famílies i en població (19'4% de llars; 22'1% de població) és superior a la mitjana europea (15%) i només inferior a la de Portugal i Grècia. La dimensió de la pobresa té molt a veure amb la desigual distribució de la riquesa i amb el diferent creixement i desenvolupament econòmic, que adquireix diferències de grau a l'interior de cada Comunitat Autònoma o província espanyola. Pobresa relativa i pobresa severa- La tònica dominant de la pobresa com a fenomen social és la gran heterogeneïtat de situacions existents, tant des d'un punt de vista geogràfic com dels diferents grups que poden distingir-se en el món de la pobresa. A Espanya predomina la pobresa relativa, és a dir, aquella que pateixen les persones que se situen entre el 25% i el 50% de Renda Mitjana Disponible Neta. S'estima que hi ha aproximadament 2.192.000 llars, en les quals viuen 8.509.000 persones sota el llindar del 50% de la renda mitja disponible. Si bé la pobresa severa, que afecta a persones amb una renda inferior al 25% de la RDN, és proporcionalment menor, és la que arrossega la major quantitat de problemes socials. La pobresa severa es concentra als grans nuclis urbans (afecta a 316.000 llars i a 1.739.800 persones). També és en aquests nuclis on es detecten els índexs més elevats de violència, delinqüència, prostitució, alcoholisme i drogoaddicció. Això no vol dir que a les zones rurals no hi hagi pobresa. N'hi ha, sens dubte, però cal matisar que, en general, a les zones rurals, on la població pobra és de més edat i està àmpliament protegida pel sistema de pensions, la situació econòmica dels pobres és menys greu. Si bé les pensions són baixes, situen la gent gran de la població rural en posicions properes al llindar de la pobresa i, només en pocs casos, en la pobresa severa. També cal destacar que a Espanya es detecta una pobresa cada vegada més jove: les xifres revelen que el 44% dels pobres espanyols tenen menys de 25 anys. Per altra banda, a Espanya, hi ha un petit sector de 86.000 llars i 528.200 persones que viuen en la pobresa extrema. És de destacar que s'està donant un lleuger repunt de la pobresa severa entre nosaltres. Famílies nombroses- Una altra característica freqüent és la incidència del fet que la família tingui més dimensió, això és, que sigui nombrosa o molt nombrosa, en les pitjors situacions de pobresa. Gairebé la meitat de les famílies de més de set membres, entre els pobres, viuen en la pobresa severa i el grau de malestar que presenten és molt més greu que el de les famílies de dimensió mitjana (3'8 membres). Un altre col.lectiu que també es ressent d'aquesta situació és el de les persones pobres que viuen soles, generalment dones grans. El factor ocupacional- En aquesta enumeració ràpida dels trets de la pobresa a Espanya cal citar també la importància decisiva del factor ocupacional atur-treball-jubilació en les pitjors situacions de pobresa. Entre els pobres, només un 10'2% del total (34% en la població general) tenen una ocupació normalitzada. D'entre els pobres extrems només treballa un 1%. Aquest aspecte de la xacra de l'atur, que s'engreixa i es retroalimenta en les situacions de pobresa és, sens dubte, l'element de més importància que cal combatre, sense oblidar les elevades taxes d'analfabetisme i de manca de preparació que existeixen entre les poblacions pobres en edat de treballar. Les minories també- Tot i que en proporció al conjunt de pobres de l'Estat són un sector minoritari, els gitanos pobres i determinades minories d'immigrants (africans, sud-americans o europeus de l'est) presenten una situació general de pobresa molt greu i es troben en gran desavantatge respecte al conjunt dels pobres. Una part important de la pobresa severa que resideix al país pertany a aquestes minories ètniques, estiguin o no censades. A Espanya, la població pobra acapara la immensa majoria dels mals, mancances i problemes socials que existeixen al nostre país, com l'atur, l'analfabetisme, les toxicomanies, la delinqüència i la marginalitat en general. Si abans dèiem que la riquesa està mal repartida, amb més força cal dir que els problemes encara ho estan més. Els pobres carreguen amb la major part dels mals. Un altre perfil és el dels sense sostre, un fenomen complex que respon a múltiples factors i que es dóna a les grans ciutats de tot el món. Tot i que alguns dels sense sostre són vocacionals, automarginats, la majoria arriben a aquesta situació per motius de pobresa, alcoholisme o drogoaddicció. Molts són malalts mentals que mai han rebut l'assistència mèdica i social adequada. Un repartiment geogràfic de la pobresa- Les taxes més elevades de famílies i persones pobres es troben en províncies frontereres amb Portugal: Salamanca, Badajoz, Càceres, Àvila, Zamora i Ourense. També a Andalusia, les Canàries i algunes províncies de llevant, juntament amb Ceuta i Melilla. Les taxes més baixes de pobresa es troben a Madrid, Navarra, La Rioja, i el País Basc. També podem citar els casos exemplars de comunitats com Madrid i Catalunya, que si bé registren taxes de pobresa inferiors a la mitjana nacional, sumen més d'un milió i mig de pobres entre totes dues i tenen els majors índexs de problemes socioeconòmics, pel fet de tractar-se de comunitats densament poblades. Aquesta guia ha estat realitzada per Carles Vidal, periodista especialitzat en desenvolupament i infància. ÚLTIMA ACTUALITZACIÓ: JUNY 2003 |


