pobresa a Espanya

�Tania Hordum © M�dicos del Mundo

Qu� �s la pobresa?- L'opini� p�blica i la dels experts en estratificaci� social no �s un�nime a l'hora d'aplicar el concepte de pobresa a una realitat determinada. Hi ha m�s aviat coincid�ncies a l'hora de qualificar de pobres els desposse�ts de tot o de gaireb� tot. S'accepta el criteri, comunament adm�s, d'estendre el terme pobresa als pobres relatius, �s a dir, aquells que ho s�n en relaci� als est�ndards mitjans de vida de la poblaci�. Aix�, s�n pobres totes aquelles persones que se situen, en termes econ�mics, per sota d'un determinat llindar.

El context europeu- A la Uni� Europea es consideren pobres totes aquelles fam�lies i persones que se situen econ�micament per sota del llindar del 50% de la Renda Mitjana Disponible Neta (RDN) en el conjunt d'un Estat. A Espanya, aquesta situaci� afecta el 19'4% de les llars, a m�s de 8 milions de persones. L'extensi� proporcional de la pobresa en fam�lies i en poblaci� (19'4% de llars; 22'1% de poblaci�) �s superior a la mitjana europea (15%) i nom�s inferior a la de Portugal i Gr�cia. La dimensi� de la pobresa t� molt a veure amb la desigual distribuci� de la riquesa i amb el diferent creixement i desenvolupament econ�mic, que adquireix difer�ncies de grau a l'interior de cada Comunitat Aut�noma o prov�ncia espanyola.

Pobresa relativa i pobresa severa- La t�nica dominant de la pobresa com a fenomen social �s la gran heterogene�tat de situacions existents, tant des d'un punt de vista geogr�fic com dels diferents grups que poden distingir-se en el m�n de la pobresa. A Espanya predomina la pobresa relativa, �s a dir, aquella que pateixen les persones que se situen entre el 25% i el 50% de Renda Mitjana Disponible Neta. S'estima que hi ha aproximadament 2.192.000 llars, en les quals viuen 8.509.000 persones sota el llindar del 50% de la renda mitja disponible. Si b� la pobresa severa, que afecta a persones amb una renda inferior al 25% de la RDN, �s proporcionalment menor, �s la que arrossega la major quantitat de problemes socials. La pobresa severa es concentra als grans nuclis urbans (afecta a 316.000 llars i a 1.739.800 persones). Tamb� �s en aquests nuclis on es detecten els �ndexs m�s elevats de viol�ncia, delinq��ncia, prostituci�, alcoholisme i drogoaddicci�. Aix� no vol dir que a les zones rurals no hi hagi pobresa. N'hi ha, sens dubte, per� cal matisar que, en general, a les zones rurals, on la poblaci� pobra �s de m�s edat i est� �mpliament protegida pel sistema de pensions, la situaci� econ�mica dels pobres �s menys greu. Si b� les pensions s�n baixes, situen la gent gran de la poblaci� rural en posicions properes al llindar de la pobresa i, nom�s en pocs casos, en la pobresa severa. Tamb� cal destacar que a Espanya es detecta una pobresa cada vegada m�s jove: les xifres revelen que el 44% dels pobres espanyols tenen menys de 25 anys. Per altra banda, a Espanya, hi ha un petit sector de 86.000 llars i 528.200 persones que viuen en la pobresa extrema. �s de destacar que s'est� donant un lleuger repunt de la pobresa severa entre nosaltres.

Fam�lies nombroses- Una altra caracter�stica freq�ent �s la incid�ncia del fet que la fam�lia tingui m�s dimensi�, aix� �s, que sigui nombrosa o molt nombrosa, en les pitjors situacions de pobresa. Gaireb� la meitat de les fam�lies de m�s de set membres, entre els pobres, viuen en la pobresa severa i el grau de malestar que presenten �s molt m�s greu que el de les fam�lies de dimensi� mitjana (3'8 membres). Un altre col.lectiu que tamb� es ressent d'aquesta situaci� �s el de les persones pobres que viuen soles, generalment dones grans.

El factor ocupacional- En aquesta enumeraci� r�pida dels trets de la pobresa a Espanya cal citar tamb� la import�ncia decisiva del factor ocupacional atur-treball-jubilaci� en les pitjors situacions de pobresa. Entre els pobres, nom�s un 10'2% del total (34% en la poblaci� general) tenen una ocupaci� normalitzada. D'entre els pobres extrems nom�s treballa un 1%. Aquest aspecte de la xacra de l'atur, que s'engreixa i es retroalimenta en les situacions de pobresa �s, sens dubte, l'element de m�s import�ncia que cal combatre, sense oblidar les elevades taxes d'analfabetisme i de manca de preparaci� que existeixen entre les poblacions pobres en edat de treballar.

Les minories tamb�- Tot i que en proporci� al conjunt de pobres de l'Estat s�n un sector minoritari, els gitanos pobres i determinades minories d'immigrants (africans, sud-americans o europeus de l'est) presenten una situaci� general de pobresa molt greu i es troben en gran desavantatge respecte al conjunt dels pobres. Una part important de la pobresa severa que resideix al pa�s pertany a aquestes minories �tniques, estiguin o no censades. A Espanya, la poblaci� pobra acapara la immensa majoria dels mals, mancances i problemes socials que existeixen al nostre pa�s, com l'atur, l'analfabetisme, les toxicomanies, la delinq��ncia i la marginalitat en general. Si abans d�iem que la riquesa est� mal repartida, amb m�s for�a cal dir que els problemes encara ho estan m�s. Els pobres carreguen amb la major part dels mals.
Un altre perfil �s el dels sense sostre, un fenomen complex que respon a m�ltiples factors i que es d�na a les grans ciutats de tot el m�n. Tot i que alguns dels sense sostre s�n vocacionals, automarginats, la majoria arriben a aquesta situaci� per motius de pobresa, alcoholisme o drogoaddicci�. Molts s�n malalts mentals que mai han rebut l'assist�ncia m�dica i social adequada.

Un repartiment geogr�fic de la pobresa- Les taxes m�s elevades de fam�lies i persones pobres es troben en prov�ncies frontereres amb Portugal: Salamanca, Badajoz, C�ceres, �vila, Zamora i Ourense. Tamb� a Andalusia, les Can�ries i algunes prov�ncies de llevant, juntament amb Ceuta i Melilla. Les taxes m�s baixes de pobresa es troben a Madrid, Navarra, La Rioja, i el Pa�s Basc. Tamb� podem citar els casos exemplars de comunitats com Madrid i Catalunya, que si b� registren taxes de pobresa inferiors a la mitjana nacional, sumen m�s d'un mili� i mig de pobres entre totes dues i tenen els majors �ndexs de problemes socioecon�mics, pel fet de tractar-se de comunitats densament poblades.

Aquesta guia ha estat realitzada per Carles Vidal, periodista especialitzat en desenvolupament i inf�ncia.

�LTIMA ACTUALITZACI�: JUNY 2003