poblaci�

"El cost anual mundial per aconseguir una millor salut reproductiva s'apropa als 17.000 milions de d�lars: menys d' una setmana de despesa mundial en armament." State of the World Population, UNFPA 1997

Q�esti� de n�meros- Ha plogut molt des que a comen�aments del segle XIX Thomas Malthus va presentar l'argument que el creixement exponencial de la poblaci� sobrepassaria la producci� d'aliments, fet que provocaria fams i una defunci� massiva de la poblaci�. No obstant aix�, l'escassetat d'aliments mai es va produir i, el que �s m�s, els preus han baixat gaireb� a la meitat durant les �ltimes dues d�cades. Tampoc es van produir defuncions massives. Avui dia som m�s de sis mil milions de persones a la Terra. Nom�s en una dotzena d'anys s'ha arribat a aquesta cota, des que el 1987 es van assolir els cinc mil milions. Tot i que el creixement de la poblaci� s'ha alentit arreu del m�n (i s'ha aturat completament en alguns pa�sos industrialitzats), el total global s'incrementa cada any. El febrer de 2003, l'ONU va rebaixar el pron�stic de poblaci� mundial per al 2050 de 9.300 a 8.900 milions, un canvi que es deu principalment a l'augment de morts per la sida i la disminuci� en la taxa de natalitat mundial.
De qualsevol manera, gaireb� tot aquest creixement es produir� als pa�sos en desenvolupament, on viuen quatre de cada cinc persones del m�n. Nom�s vuit pa�sos (�ndia, Pakistan, Nig�ria, EUA, Xina, Bangla Desh, Eti�pia i la Rep�blica del Congo) representen la meitat del creixement poblacional. Tot i aix�, l'ONU tamb� ha anunciat que les morts superarien els naixements en la majoria dels pa�sos pobres abans de finals del segle XXI. En el dia de la Poblaci� del 2003, Nacions Unides informava que m�s de mil milions de joves en el m�n tenen entre els 15 i els 24 anys, i de la seva necessitat d'informaci� sobre salut reproductiva, especialment per a la prevenci� de malalties com la sida.

Control de la poblaci�- Durant els anys cinquanta i seixanta, el debat de la poblaci� es redu�a a xifres m�s que no pas a persones. S'afirmava que la bomba de rellotgeria de la poblaci� intensificaria la pobresa, destruiria ecosistemes, causaria fam i guerres. Tanmateix, es va observar que la poblaci� es podia contenir mitjan�ant el control de la fertilitat femenina -utilitzant la for�a si fos necessari- inundant el m�n en desenvolupament de m�todes anticonceptius. Un grup de dones pakistaneses, el Shirkat Gah, va apuntar: "El ventre �s objecte de les pol�tiques, la dona �s nom�s incidentalment on aquest es troba." S'han produ�t abusos terribles en pa�sos empobrits, on les dones van ser coaccionades pels serveis de planificaci� familiar que, obsessionats amb els objectius i les quotes, utilitzaven m�todes anticonceptius inadequats o que no havien estat experimentats pr�viament. Per exemple, es van inserir DIUs sense assegurar-se pr�viament que les dones no patien infeccions durant el tractament reproductiu. El resultat van ser malalties serioses, infertilitat o fins i tot la mort.

Drets reproductius- Avui dia, la coerci� es considera anti�tica i poc efectiva. Un cop s'ha apr�s la lli��, l'enfocament ha canviat; s'ha passat d'evitar simplement els naixements a educar les nenes i millorar l'estatus de les dones, ambdues solucions efectives i sostenibles per frenar el creixement de la poblaci� al m�n. L'objectiu del control de la poblaci� ha estat reempla�at pel del respecte als drets de reproducci�- ajudant la gent a limitar la grand�ria de les seves fam�lies, salvaguardant-ne la fertilitat i l'espai per al naixement dels fills engendrats per opci�.

El Caire i m�s- El Programa d'Acci� signat per 180 pa�sos a la Confer�ncia Internacional de Poblaci� i Desenvolupament (CIPD) del 1994 va establir i reglamentar aquest canvi en el debat sobre la poblaci�. Es va acceptar que millorar l'estatus de la dona, particularment respecte a la seva educaci�, poder econ�mic i drets humans, era decisiu per assolir els objectius fixats en salut reproductiva. Cinc anys despr�s, el juliol del 1999, la revisi� de l'Assemblea General de l'ONU, CIPD+5, va reafirmar el comprom�s del m�n vers els mateixos objectius, amb la ferma finalitat de donar suport a la dona i possibilitar l'anticoncepci� all� on es requer�s (al voltant de 150 milions de parelles encara no tenen acc�s a m�todes moderns d'anticoncepci�). Les limitacions culturals i econ�miques de les dones sobre la possibilitat de controlar les seves vides reproductives han de ser abordades -q�estions com la viol�ncia dom�stica, avortaments insalubres, treball, drets sobre la terra, igualtat davant la llei i en el matrimoni- mentre que els homes tamb� han de ser animats a responsabilitzar-se de la seva pr�pia fertilitat i l'educaci� dels fills.

Anar a l'arrel del problema- Mesures com aquestes poden no ser suficients. Per als milions de persones que viuen en la pobresa, tenir fam�lies nombroses pot ser fins i tot una opci� l�gica, malgrat els riscos extrems que el part suposa per a les dones del Sud. En comunitats que s'enfronten a la manca de treballadors, les pagues baixes i la manca de sistemes de protecci� social, molts nens s�n una benedicci�, ja que fins i tot les petites contribucions a la renda familiar poden ser crucials. Per altra banda, quan m�s d'un 20% dels nens menors de cinc anys moren en molts pa�sos i la creixent pand�mia de la sida s'enduu cada vegada m�s vides en el m�n en desenvolupament, una fam�lia petita pot ser, simplement, un risc inacceptable per a molts. En aquest sentit, en l'informe de 2002 de l'Estat de la Poblaci� Mundial, titulat Poblaci�, pobresa i oportunitats, el FNUAP posa en relleu l'efecte directe de la situaci� de la poblaci� pel que fa al desenvolupament o creixement econ�mic, mitjan�ant la relaci� causa-efecte entre la baixa taxa de fertilitat i una major productivitat, m�s estalvi i m�s inversi� productiva, amb la conseq�ent acceleraci� del creixement econ�mic. Aix� mateix, incideix en la idea que per reduir la pobresa de pa�sos en desenvolupament cal actuar des de premisses de salut reproductiva, educaci� i eliminaci� de la discriminaci� per motius de g�nere. Igualment, l'informe recorda la import�ncia de les q�estions relacionades amb la poblaci� en la consecuci� de molts dels Objectius de Desenvolupament del Mil�lenni.
Mentre els pa�sos rics del Nord industrialitzat no s'ocupin de les arrels de la pobresa i tots els perills conseq�ents que arrossega, la tasca de reduir el creixement de la poblaci� romandr� com una c�rrega injusta sobre els pobres del m�n.

Aquesta guia ha estat elaborada per Patricia Est�vez, periodista especialitzada en noves tecnologies i solidaritat, i �s una traducci� actualitzada i adaptada de l'article original en angl�s de Kelly Haggart que acompanya la guia de poblaci� de l'edici� internacional de OneWorld.

�LTIMA ACTUALITZACI�: JULIOL 2003