població
"El cost anual mundial per aconseguir una millor salut reproductiva s'apropa als 17.000 milions de dòlars: menys d' una setmana de despesa mundial en armament." State of the World Population, UNFPA 1997
|
||
Qüestió de números- Ha plogut molt des que a començaments del segle XIX Thomas Malthus va presentar l'argument que el creixement exponencial de la població sobrepassaria la producció d'aliments, fet que provocaria fams i una defunció massiva de la població. No obstant això, l'escassetat d'aliments mai es va produir i, el que és més, els preus han baixat gairebé a la meitat durant les últimes dues dècades. Tampoc es van produir defuncions massives. Avui dia som més de sis mil milions de persones a la Terra. Només en una dotzena d'anys s'ha arribat a aquesta cota, des que el 1987 es van assolir els cinc mil milions. Tot i que el creixement de la població s'ha alentit arreu del món (i s'ha aturat completament en alguns països industrialitzats), el total global s'incrementa cada any. El febrer de 2003, l'ONU va rebaixar el pronòstic de població mundial per al 2050 de 9.300 a 8.900 milions, un canvi que es deu principalment a l'augment de morts per la sida i la disminució en la taxa de natalitat mundial. De qualsevol manera, gairebé tot aquest creixement es produirà als països en desenvolupament, on viuen quatre de cada cinc persones del món. Només vuit països (Índia, Pakistan, Nigèria, EUA, Xina, Bangla Desh, Etiòpia i la República del Congo) representen la meitat del creixement poblacional. Tot i així, l'ONU també ha anunciat que les morts superarien els naixements en la majoria dels països pobres abans de finals del segle XXI. En el dia de la Població del 2003, Nacions Unides informava que més de mil milions de joves en el món tenen entre els 15 i els 24 anys, i de la seva necessitat d'informació sobre salut reproductiva, especialment per a la prevenció de malalties com la sida. Control de la població- Durant els anys cinquanta i seixanta, el debat de la població es reduïa a xifres més que no pas a persones. S'afirmava que la bomba de rellotgeria de la població intensificaria la pobresa, destruiria ecosistemes, causaria fam i guerres. Tanmateix, es va observar que la població es podia contenir mitjançant el control de la fertilitat femenina -utilitzant la força si fos necessari- inundant el món en desenvolupament de mètodes anticonceptius. Un grup de dones pakistaneses, el Shirkat Gah, va apuntar: "El ventre és objecte de les polítiques, la dona és només incidentalment on aquest es troba." S'han produït abusos terribles en països empobrits, on les dones van ser coaccionades pels serveis de planificació familiar que, obsessionats amb els objectius i les quotes, utilitzaven mètodes anticonceptius inadequats o que no havien estat experimentats prèviament. Per exemple, es van inserir DIUs sense assegurar-se prèviament que les dones no patien infeccions durant el tractament reproductiu. El resultat van ser malalties serioses, infertilitat o fins i tot la mort. Drets reproductius- Avui dia, la coerció es considera antiètica i poc efectiva. Un cop s'ha après la lliçó, l'enfocament ha canviat; s'ha passat d'evitar simplement els naixements a educar les nenes i millorar l'estatus de les dones, ambdues solucions efectives i sostenibles per frenar el creixement de la població al món. L'objectiu del control de la població ha estat reemplaçat pel del respecte als drets de reproducció- ajudant la gent a limitar la grandària de les seves famílies, salvaguardant-ne la fertilitat i l'espai per al naixement dels fills engendrats per opció. El Caire i més- El Programa d'Acció signat per 180 països a la Conferència Internacional de Població i Desenvolupament (CIPD) del 1994 va establir i reglamentar aquest canvi en el debat sobre la població. Es va acceptar que millorar l'estatus de la dona, particularment respecte a la seva educació, poder econòmic i drets humans, era decisiu per assolir els objectius fixats en salut reproductiva. Cinc anys després, el juliol del 1999, la revisió de l'Assemblea General de l'ONU, CIPD+5, va reafirmar el compromís del món vers els mateixos objectius, amb la ferma finalitat de donar suport a la dona i possibilitar l'anticoncepció allà on es requerís (al voltant de 150 milions de parelles encara no tenen accés a mètodes moderns d'anticoncepció). Les limitacions culturals i econòmiques de les dones sobre la possibilitat de controlar les seves vides reproductives han de ser abordades -qüestions com la violència domèstica, avortaments insalubres, treball, drets sobre la terra, igualtat davant la llei i en el matrimoni- mentre que els homes també han de ser animats a responsabilitzar-se de la seva pròpia fertilitat i l'educació dels fills. Anar a l'arrel del problema- Mesures com aquestes poden no ser suficients. Per als milions de persones que viuen en la pobresa, tenir famílies nombroses pot ser fins i tot una opció lògica, malgrat els riscos extrems que el part suposa per a les dones del Sud. En comunitats que s'enfronten a la manca de treballadors, les pagues baixes i la manca de sistemes de protecció social, molts nens són una benedicció, ja que fins i tot les petites contribucions a la renda familiar poden ser crucials. Per altra banda, quan més d'un 20% dels nens menors de cinc anys moren en molts països i la creixent pandèmia de la sida s'enduu cada vegada més vides en el món en desenvolupament, una família petita pot ser, simplement, un risc inacceptable per a molts. En aquest sentit, en l'informe de 2002 de l'Estat de la Població Mundial, titulat Població, pobresa i oportunitats, el FNUAP posa en relleu l'efecte directe de la situació de la població pel que fa al desenvolupament o creixement econòmic, mitjançant la relació causa-efecte entre la baixa taxa de fertilitat i una major productivitat, més estalvi i més inversió productiva, amb la conseqüent acceleració del creixement econòmic. Així mateix, incideix en la idea que per reduir la pobresa de països en desenvolupament cal actuar des de premisses de salut reproductiva, educació i eliminació de la discriminació per motius de gènere. Igualment, l'informe recorda la importància de les qüestions relacionades amb la població en la consecució de molts dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni. Mentre els països rics del Nord industrialitzat no s'ocupin de les arrels de la pobresa i tots els perills conseqüents que arrossega, la tasca de reduir el creixement de la població romandrà com una càrrega injusta sobre els pobres del món. Aquesta guia ha estat elaborada per Patricia Estévez, periodista especialitzada en noves tecnologies i solidaritat, i és una traducció actualitzada i adaptada de l'article original en anglès de Kelly Haggart que acompanya la guia de població de l'edició internacional de OneWorld. ÚLTIMA ACTUALITZACIÓ: JULIOL 2003 |


