ONU

"Les Nacions Unides s�n l'�nic f�rum realment internacional en el que es salvaguarda l'igualtat legal de tots els pa�sos, incloent els del Sur". Julius Nyerere, primer president de Tanz�nia (1961-1985)

Un comen�ament prometedor- Les Nacions Unides van n�ixer de les cendres de la Segona Guerra Mundial, a les 3 de la tarda del 24 d'octubre del 1945. Una de les funcions b�siques que es van imposar les Nacions Unides des de la seva creaci� va ser intentar que els pa�sos resolguessin les seves difer�ncies sense rec�rrer a la viol�ncia. Tanmateix, tamb� des del principi, les Nacions Unides van perseguir un objectiu molt m�s ambici�s i positiu: establir les normes i el marc per aconseguir "l'aven� econ�mic i social de tots els pobles".

Est�ndards internacionals- Per dur a terme el seu mandat, les Nacions Unides han desplegat el seu treball cap a totes les esferes de la vida. Cossos d'especialistes com el PNUD, la UNICEF o la UNCTAD duen a terme nombroses tasques, i els seus estudis i investigacions (accessibles tamb� a trav�s d'Internet) tenen molta influ�ncia i proveeixen les bases per a la comprensi� del desenvolupament del m�n actual. Tamb� s�n accessibles on-line els est�ndards internacionals que reflecteixen les aspiracions de la humanitat per un m�n millor: la Declaraci� Universal dels Drets Humans, les Convencions sobre la Dona, la Inf�ncia, Refugiats, Genocidi i molts d'altres, que s'han debatut i adoptat en el sistema de Nacions Unides.

Exemples d'un treball pr�ctic- Els cascos blaus han actuat en operacions de pau, tant en situacions de conflicte (B�snia, Xipre, Angola,...), com en la supervisi� d'eleccions o processos com el que va portar Nam�bia a independitzar-se del r�gim d'apartheid de Sud-�frica. Aquestes operacions van costar al voltant de mil milions de d�lars l'any, menys del 0'2% de la despesa militar mundial. A m�s, l'Alt Comissionat de Nacions Unides per al Refugiat, l'ACNUR, treballa en 122 pa�sos per proveir de protecci� activa i assist�ncia a m�s de 22 milions de refugiats. Els Voluntaris de les Nacions Unides de m�s de 130 nacions comparteixen l'experi�ncia del desenvolupament amb algunes de les comunitats m�s pobres del m�n. Actualment, el programa UNAIDS d�na suport a 33 milions de persones que estan afectades pel virus de la SIDA. En algunes ocasions, les Nacions Unides han estat l'�nic suport en crisis a llarg termini: des del 1950, l'UNRWA ha dotat d'escolaritzaci�, sanitat i assist�ncia als tres milions de refugiats palestins que encara viuen a l'exili. Tots aquests s�n exemples d'un treball pr�ctic, per� encara insuficient.

Realpolitik- L'ONU no estat capa�, tanmateix, d'aconseguir grans objectius m�s enll� de la trista realitat de la pol�tica internacional. Des dels anys 80, les Nacions Unides han estat menyspreades pels Estats Units i els seus aliats, que revisen constantment el seu comprom�s original als objectius originals de les Nacions Unides i, encara pitjor, tamb� les seves contribucions econ�miques. Aix� ha abocat l'ONU a una enorme crisi de fons: el seu pressupost anual �s menor que el dels departaments de policia i bombers de Nova York, els estats membres deuen a les Nacions Unides m�s de 2.500 milions de d�lars, essent m�s de la meitat del deute nom�s dels Estats Units. Algunes nacions occidentals -que nom�s utilitzen les Nacions Unides quan encaixen amb els seus objectius en pol�tica internacional- han minat la seva autoritat retirant-se d'ag�ncies de desenvolupament fonamentals, afavorint cossos internacionals de dubt�s talant democr�tic com el Banc Mundial, l' Organitzaci� Mundial del Comer� o el Fons Monetari Internacional, i permetent-los tenir un poder gaireb� il�limitat.

Una reforma anunciada- La pr�pia estructura de presa de decisions de l'ONU s'enfronta amb problemes similars, ja que el poder democr�tic de l'Assemblea General de l'ONU no serveix de res davant el poder de vet d'un dels cinc membres permanents del Consell de Seguretat: Xina, Fran�a, R�ssia, Gran Bretanya i Estats Units. Kofi Annan, secretari general de l'ONU des del gener del 1997, ha iniciat un intens programa de reforma interna per contrarestar els poders occidentals, per� ha estat criticat per alguns grups civils i pa�sos del Sud a causa de les seves relacions amb l'�mbit empresarial internacional i la seva conniv�ncia amb els Estats Units. Malgrat tots els seus problemes, les Nacions Unides haurien de ser retornades a la seva posici� d'influ�ncia pol�tica inicial, aix� com a la seva autoritat moral per desafiar l'actual ab�s de poder dels pa�sos m�s desenvolupats i donar suport al dret de tots els pobles a una vida digna en un futur pr�xim.

Aquesta guia ha estat elaborada per Patricia Est�vez, periodista especialitzada en noves tecnologies i solidaritat, i �s una traducci� actualitzada i adaptada de l'article original en angl�s de John Hilary que acompanya la guia de les Nacions Unides de l'edici� internacional de OneWorld.