for spiders only OneWorld en català > guies temàtiques:infants del carrer skip to main content
Logo_Anar a la home de OneWorld.net
buscar
PORTADA QUI SOM? ZONA ONG EDICIONS VERSIÓ EN CASTELLÀ
15 Maig 2008
Una iniciativa de:


RSS Feed

infants del carrer


"A ells, els que també somriuen amb els petits gestos, els que agraeixen la presència davant de tanta absència, els que sobreviuen a la indiferència, els nascuts del Sud que criden a les nostres consciències..."
Poema anònim dedicat als infants i adolescents immigrants del carrer.


Nen a Bombai (Índia)
Nen a Bombai (Índia) © Human Rights Watch
Nens i nenes del carrer: per què?- Hi ha almenys 18 milions de nens del carrer a l'Índia, 40 milions a l'Amèrica Llatina i prop de 100 milions arreu del món. Infants que neixen i moren al carrer a causa de la pobresa, l'abandonament o la desestructuració familiar (provocada per l'abús psicològic o sexual, o l'alcoholisme). Tots mostren una manca d'afecte important davant una societat que els margina. Ja sigui a Delhi, Jakarta, Durban o, recentment, a molts altres països del Nord, el nombre de nens del carrer continua creixent sense parar.

Cap infant tria el carrer- Una bona part dels nens del carrer mantenen algun vincle familiar i sobreviuen robant, demanant caritat, venent diaris o enllustrant sabates per ajudar, així, a completar els ingressos de les seves famílies. Són el que coneixem com a nens AL carrer. Però també n'hi ha molts d'altres que han trencat amb qualsevol tipus de vincle familiar i fan del carrer la seva vida: els coneixem com a infants DEL carrer. En aquest cas, es tracta de menors que viuen en grup amb altres nens, al voltant de la figura d'un líder, i recorren a la prostitució i els petits furts per sobreviure. La majoria d'aquests infants són addictes a les drogues, des de l'heroïna fins als inhalants. Als Estats Units i a Europa és la cocaïna; per als infants del carrer d'Amèrica Central és una substància molt més simple però igual de mortal: cola per a les sabates. Narcòtics de base solvent, fàcilment disponibles. I barats. Aquests solvents --toluè, ciclohexà, etc.- suprimeixen les sensacions de gana, fred i solitud dels infants. Però també fan que els seus cervells es facin malbé, els hi causen danys irreversibles i fins i tot poden matar-los. Les empreses que els produeixen guanyen milions de dòlars, segons dades d'UNICEF. Hi ha uns 40 milions d'infants del carrer a Amèrica Llatina, i més de la meitat inhalen cola de base solvent. En total, 20 milions de clients que consumeixen prop de 20 milions de galons de cola al mes. Això sí que és un GRAN negoci. I els principals productors són companyies nord-americanes.

Oportunitat?- Presó, prostitució, esclavitud, violència i mort són els destins més habituals que esperen als infants del carrer. A Europa (per exemple a Bulgària), les bandes de caps rapats cometen atacs racistes contra els nens del carrer romanesos. En molts casos, aquests infants han nascut en societats castigades per la brutalitat de la guerra: Angola, Libèria, Guatemala, El Salvador i, per tant, han crescut envoltats d'una violència que intenten imitar. Són antics soldats que han assumit la violència com una conducta normal i passen a formar part dels esquadrons policials que s'encarreguen de netejar els carrers de sense sostre. La brutalitat policial està rigorosament documentada en molts països, sobre tot a l'Amèrica Llatina. Els nens del carrer es converteixen així en un objectiu fàcil: són el blanc perfecte per justificar l'espiral de violència que ha provocat la progressiva desintegració social.
Però els assassins uniformats que maten nens del carrer no són els únics responsables. L'assassina més eficaç per matar aquests nens és la indiferència. Prop d'un milió de menors (sobretot nenes) ingressen cada any al mercat de la prostitució infantil, per sobreviure o per col·laborar amb l'economia familiar. El turisme sexual s'ha convertit en una indústria que mou bilions de dòlars. A Mauritània i el Sudan, es poden comprar infants com a esclaus per poc més de 13 euros.

Impunitat- Mentre cada dia molts d'aquests nens són assassinats o torturats, els seus assaltants viuen en la impunitat. Oficials corruptes, amb el suport de la policia militar i els serveis de seguretat (amb l'estreta col·laboració d'un sistema judicial que no penalitza els màxims responsables d'aquests abusos) tenen via lliure per executar la seva voluntat assassina. I, en el millor dels casos, si els nens no són assassinats, viuran els efectes d'un dany físic i psicològic poc menys que irreparable.

El futur- L'existència massiva de nens i nenes del carrer no fa més que posar de manifest l'apatia i la incapacitat dels polítics a l'hora de gestionar conflictes. La Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets de l'Infant, ratificada per tots els països excepte dos casos lamentables (els Estats Units i Somàlia) exposa a l'article 39 que "els Estats membres han de prendre totes les mesures adequades per promoure la recuperació física i psicològica, i la reinserció social d'un infant víctima de qualsevol forma d'abandonament, explotació, abús, tortura o qualsevol altra forma de tractament o càstig cruel, inhumà o degradant; o conflictes armats. Aquesta recuperació i reinserció ha de tenir lloc en un ambient que protegeixi la salut, l'autoestima i la dignitat de l'infant". Encara avui milers d'aquests infants continuen morint any rere any. I, malgrat tot, encara hi ha exemples per a l'esperança: a Luanda, Angola, es va fundar una escola per a nens i nenes del carrer el 1991. A l'Amèrica Central, Casa Alianza treballa per a internacionalitzar el perfil dels nens del carrer i, al mateix temps, n'afavoreix la rehabilitació. Tots els estats haurien d'establir plans d'acció al respecte, com la publicitat i el compliment dels articles recollits a la Convenció sobre Drets de l'Infant, o crear ministeris específics d'atenció a infants i adolescents.

Menors immigrants desemparats a Espanya- Per descomptat, Espanya no és una excepció de la crua realitat que pateixen els nens i nenes del carrer. Des que el 1997 es van detectar a Barcelona els primers casos de menors immigrants en situació de desemparament, el nombre de menors que viuen i dormen als carrers de les ciutats espanyoles no ha parat de créixer. Es tracta majoritàriament de menors de sexe masculí, de procedència magribí, que arriben al nostre país sense cap referent familiar adult, sense cap projecte laboral concret i disposats a guanyar diners ràpidament per poder ajudar a les seves famílies. Seria un error considerar que ja eren nens del carrer als seus països d'origen, ja que la seva exclusió ha estat provocada per la situació de marginació en què s'han trobat en els països d'acollida. En aquest cas, els menors tenen a favor seu una llei que va per davant de les necessitats i que és inequívoca al respecte: "una persona menor d'edat que es trobi en territori espanyol, sense referents familiars adults, haurà de ser declarada en desemparament i emparada, tutelada i documentada pels serveis d'atenció a la infància de la comunitat autònoma corresponent. Entenent que el desemparament és una situació de fet, que la tutela s'ha de fer de manera immediata i efectiva i que s'ha d'utilitzar tota la diligència necessària per aconseguir la documentació i regularització del menor". No es tracta, per tant, de reivindicar unes lleis més justes, sinó de crear el marc necessari perquè es compleixin les que ja estan vigents. Al seu informe de l'any 2002, Human Rights Watch ha denunciat que, en alguns casos, els nens marroquins immigrats a Espanya han estat agredits per la policia i maltractats pel personal i per altres menors de centres d'acolliment on viuen amuntegats i en condicions insalubres. Espanya també expulsa sumàriament nens de finsa onze anys al Marroc, on la policia marroquina els copeja, maltracta i abandona al carrer. En molts dels casos investigats per Human Rights Watch, els organismes encarregats de protegir els infants --la policia i les conselleries de Benestar Social-- eren l'origen dels abusos.


Aquesta guia ha estat elaborada per Carles Vidal, periodista especialitzat en desenvolupament i infància

ÚLTIMA ACTUALITZACIÓ: SETEMBRE 2004



 
Altres llocs de OneWorld
 
Contactar