infants del carrer

"A ells, els que tamb� somriuen amb els petits gestos, els que agraeixen la pres�ncia davant de tanta abs�ncia, els que sobreviuen a la indifer�ncia, els nascuts del Sud que criden a les nostres consci�ncies..."
Poema an�nim dedicat als infants i adolescents immigrants del carrer.

Nens i nenes del carrer: per qu�?- Hi ha almenys 18 milions de nens del carrer a l'�ndia, 40 milions a l'Am�rica Llatina i prop de 100 milions arreu del m�n. Infants que neixen i moren al carrer a causa de la pobresa, l'abandonament o la desestructuraci� familiar (provocada per l'ab�s psicol�gic o sexual, o l'alcoholisme). Tots mostren una manca d'afecte important davant una societat que els margina. Ja sigui a Delhi, Jakarta, Durban o, recentment, a molts altres pa�sos del Nord, el nombre de nens del carrer continua creixent sense parar.

Cap infant tria el carrer- Una bona part dels nens del carrer mantenen algun vincle familiar i sobreviuen robant, demanant caritat, venent diaris o enllustrant sabates per ajudar, aix�, a completar els ingressos de les seves fam�lies. S�n el que coneixem com a nens AL carrer. Per� tamb� n'hi ha molts d'altres que han trencat amb qualsevol tipus de vincle familiar i fan del carrer la seva vida: els coneixem com a infants DEL carrer. En aquest cas, es tracta de menors que viuen en grup amb altres nens, al voltant de la figura d'un l�der, i recorren a la prostituci� i els petits furts per sobreviure. La majoria d'aquests infants s�n addictes a les drogues, des de l'hero�na fins als inhalants. Als Estats Units i a Europa �s la coca�na; per als infants del carrer d'Am�rica Central �s una subst�ncia molt m�s simple per� igual de mortal: cola per a les sabates. Narc�tics de base solvent, f�cilment disponibles. I barats. Aquests solvents --tolu�, ciclohex�, etc.- suprimeixen les sensacions de gana, fred i solitud dels infants. Per� tamb� fan que els seus cervells es facin malb�, els hi causen danys irreversibles i fins i tot poden matar-los. Les empreses que els produeixen guanyen milions de d�lars, segons dades d'UNICEF. Hi ha uns 40 milions d'infants del carrer a Am�rica Llatina, i m�s de la meitat inhalen cola de base solvent. En total, 20 milions de clients que consumeixen prop de 20 milions de galons de cola al mes. Aix� s� que �s un GRAN negoci. I els principals productors s�n companyies nord-americanes.

Oportunitat?- Pres�, prostituci�, esclavitud, viol�ncia i mort s�n els destins m�s habituals que esperen als infants del carrer. A Europa (per exemple a Bulg�ria), les bandes de caps rapats cometen atacs racistes contra els nens del carrer romanesos. En molts casos, aquests infants han nascut en societats castigades per la brutalitat de la guerra: Angola, Lib�ria, Guatemala, El Salvador i, per tant, han crescut envoltats d'una viol�ncia que intenten imitar. S�n antics soldats que han assumit la viol�ncia com una conducta normal i passen a formar part dels esquadrons policials que s'encarreguen de netejar els carrers de sense sostre. La brutalitat policial est� rigorosament documentada en molts pa�sos, sobre tot a l'Am�rica Llatina. Els nens del carrer es converteixen aix� en un objectiu f�cil: s�n el blanc perfecte per justificar l'espiral de viol�ncia que ha provocat la progressiva desintegraci� social.
Per� els assassins uniformats que maten nens del carrer no s�n els �nics responsables. L'assassina m�s efica� per matar aquests nens �s la indifer�ncia. Prop d'un mili� de menors (sobretot nenes) ingressen cada any al mercat de la prostituci� infantil, per sobreviure o per col�laborar amb l'economia familiar. El turisme sexual s'ha convertit en una ind�stria que mou bilions de d�lars. A Maurit�nia i el Sudan, es poden comprar infants com a esclaus per poc m�s de 13 euros.

Impunitat- Mentre cada dia molts d'aquests nens s�n assassinats o torturats, els seus assaltants viuen en la impunitat. Oficials corruptes, amb el suport de la policia militar i els serveis de seguretat (amb l'estreta col�laboraci� d'un sistema judicial que no penalitza els m�xims responsables d'aquests abusos) tenen via lliure per executar la seva voluntat assassina. I, en el millor dels casos, si els nens no s�n assassinats, viuran els efectes d'un dany f�sic i psicol�gic poc menys que irreparable.

El futur- L'exist�ncia massiva de nens i nenes del carrer no fa m�s que posar de manifest l'apatia i la incapacitat dels pol�tics a l'hora de gestionar conflictes. La Convenci� de les Nacions Unides sobre els Drets de l'Infant, ratificada per tots els pa�sos excepte dos casos lamentables (els Estats Units i Som�lia) exposa a l'article 39 que "els Estats membres han de prendre totes les mesures adequades per promoure la recuperaci� f�sica i psicol�gica, i la reinserci� social d'un infant v�ctima de qualsevol forma d'abandonament, explotaci�, ab�s, tortura o qualsevol altra forma de tractament o c�stig cruel, inhum� o degradant; o conflictes armats. Aquesta recuperaci� i reinserci� ha de tenir lloc en un ambient que protegeixi la salut, l'autoestima i la dignitat de l'infant". Encara avui milers d'aquests infants continuen morint any rere any. I, malgrat tot, encara hi ha exemples per a l'esperan�a: a Luanda, Angola, es va fundar una escola per a nens i nenes del carrer el 1991. A l'Am�rica Central, Casa Alianza treballa per a internacionalitzar el perfil dels nens del carrer i, al mateix temps, n'afavoreix la rehabilitaci�. Tots els estats haurien d'establir plans d'acci� al respecte, com la publicitat i el compliment dels articles recollits a la Convenci� sobre Drets de l'Infant, o crear ministeris espec�fics d'atenci� a infants i adolescents.

Menors immigrants desemparats a Espanya- Per descomptat, Espanya no �s una excepci� de la crua realitat que pateixen els nens i nenes del carrer. Des que el 1997 es van detectar a Barcelona els primers casos de menors immigrants en situaci� de desemparament, el nombre de menors que viuen i dormen als carrers de les ciutats espanyoles no ha parat de cr�ixer. Es tracta majorit�riament de menors de sexe mascul�, de proced�ncia magrib�, que arriben al nostre pa�s sense cap referent familiar adult, sense cap projecte laboral concret i disposats a guanyar diners r�pidament per poder ajudar a les seves fam�lies. Seria un error considerar que ja eren nens del carrer als seus pa�sos d'origen, ja que la seva exclusi� ha estat provocada per la situaci� de marginaci� en qu� s'han trobat en els pa�sos d'acollida. En aquest cas, els menors tenen a favor seu una llei que va per davant de les necessitats i que �s inequ�voca al respecte: "una persona menor d'edat que es trobi en territori espanyol, sense referents familiars adults, haur� de ser declarada en desemparament i emparada, tutelada i documentada pels serveis d'atenci� a la inf�ncia de la comunitat aut�noma corresponent. Entenent que el desemparament �s una situaci� de fet, que la tutela s'ha de fer de manera immediata i efectiva i que s'ha d'utilitzar tota la dilig�ncia necess�ria per aconseguir la documentaci� i regularitzaci� del menor". No es tracta, per tant, de reivindicar unes lleis m�s justes, sin� de crear el marc necessari perqu� es compleixin les que ja estan vigents. Al seu informe de l'any 2002, Human Rights Watch ha denunciat que, en alguns casos, els nens marroquins immigrats a Espanya han estat agredits per la policia i maltractats pel personal i per altres menors de centres d'acolliment on viuen amuntegats i en condicions insalubres. Espanya tamb� expulsa sum�riament nens de finsa onze anys al Marroc, on la policia marroquina els copeja, maltracta i abandona al carrer. En molts dels casos investigats per Human Rights Watch, els organismes encarregats de protegir els infants --la policia i les conselleries de Benestar Social-- eren l'origen dels abusos.

Aquesta guia ha estat elaborada per Carles Vidal, periodista especialitzat en desenvolupament i inf�ncia

�LTIMA ACTUALITZACI�: SETEMBRE 2004