empreses transnacionals

Treballadora de Nike a �sia © Corporate Watch

Un poder semiocult- M�s de dos ter�os del comer� mundial, segons l’Observatori DESC t� lloc a trav�s de les empreses transnacionals. La meitat d’aquest volum comercial �s d’intraempresa (es produeix entre sucursals de la mateixa companyia).Malgrat aix�, resulta dif�cil apreciar quant poder manegen les empreses transnacionals (o multinacionals). Degut a la seva grand�ria s’han convertit en un element crucial del mercat global i en importants actors mundials que, cada cop m�s, se situen per damunt de molts pa�sos.

D’exemples no en falten: las vendes de la corporaci� japonesa Itochu excedeixen el Producte Interior Brut d’�ustria, mentre que les de Mitsui i General Motors superen el PIB de tota l’�frica subsahariana. Les transnacionals suposen un negoci gegantesc, tan enorme, que els ha conferit un considerable poder.

L'ess�ncia de l'economia?- Alguns experts argumenten que les transnacionals s�n l'aut�ntica ess�ncia de l'economia global i que s�n crucials per al progr�s de les poblacions del m�n en desenvolupament. La realitat �s molt diferent: les empreses transnacionals utilitzen tan sols un 3% de la for�a de treball mundial (i menys de la meitat d'aquests empleats s�n al Sud). All� on aquests treballadors s�n contractats, la contesa entre governs per atraure les inversions de les transnacionals ha provocat una caiguda espectacular de les condicions laborals, i ha donat pas a una precarietat que ha perjudicat els drets dels treballadors. I mentre les grans corporacions utilitzen el seu immens poder de compra i d'acci� per prendre les rendes dels mercats locals, les empreses locals s�n literalment escombrades de l'escena.

Drets humans oblidats- Aquesta pol�tica neoliberal a ultran�a que tendeix a desentendre’s de la responsabilitat social ha convertit les transnacionals en les l�ders del lliure comer�, que s'oposen a qualsevol regulaci� de les seves activitats arreu del planeta. Enmig d’aquest clima, el respecte pels drets humans no n’ha sortit ben parat. El gegant del petroli Shell va admetre que havia subministrat armes perqu� les forces de seguretat de Nig�ria les utilitzessin contra els protestants ogonis, de la mateixa manera que, durant anys, la BP ha donat suport obertament a la creaci� de grups paramilitars armats a Col�mbia. Un altre exemple el trobem en la disputa judicial de 39 transnacionals farmac�utiques contra el govern de Sud-�frica per vendre f�rmacs gen�rics (m�s barats) contra la sida: el negoci, els interessos econ�mics i les patents per damunt dels drets dels malalts de sida a l'�frica. Per damunt dels drets humans.

Tamb� terrorisme ecol�gic- Tampoc ens podem oblidar del cost mediambiental de les actuacions de les transnacionals: la destrucci� d'ecosistemes complets per part de grans corporacions mineres i petroleres, els milers de persones mortes en desastres com el de Bhopal, a l’�ndia, o la continuada contaminaci� d'empreses per a les quals el fet de ser verda �s nom�s una estrat�gia de relacions p�bliques af� a un reconeixible pensament pol�ticament correcte. Amb tot, aquesta postura tendeix a ser superficial. Heus aqu� l’exemple del frac�s de la cimera de Kioto a l'hora d'establir objectius reals per frenar el canvi clim�tic. Els poderosos membres de la Global Climate Coalition, responsables de la meitat de les emissions mundials dels gasos d'efecte hivernacle, van organitzar una campanya multimilion�ria per persuadir el govern nord-americ� perqu� conserv�s els negocis com fins aleshores, sense limitaci� d'emissions: el lobby transnacional novament per damunt dels interessos globals.

Esperances de regulaci�- En els �ltims anys, en importants sectors socials ha crescut la preocupaci� sobre el fet que les empreses transnacionals s'hagin convertit en monstres massa poderosos i influents perqu� els governs puguin controlar-los. En qualsevol cas, els governs del m�n industrialitzat, segueixen caminant pels camins de la desregulaci�, impulsant el fet que les transnacionals guanyin drets en les seves inversions a l’estranger, sense prestar atenci� a les protestes socials i mediambientals del Sud. No es pot obviar que, de nou, en els �ltims anys una part de l’opini� p�blica ha redescobert el poder que t� la ciutadania a l’hora de pressionar governs i empreses, recuperant la import�ncia del concepte del que �s p�blic. �s un indubtable pas endavant, per� insuficient si no d�na lloc a propostes concretes que impulsin un efectiu canvi de rumb.

Aquesta guia ha estat elaborada per Patr�cia Est�vez, periodista especialitzada en NovesTtecnologies i Solidaritat, i ha estat actualitzada per Jes�s Barcos, periodista especialitzat en Cooperaci� per al Desenvolupament.

�LTIMA ACTUALITZACI�: DESEMBRE 2003