AMI

"L'AMI alimentar� la carrera en qu� els governs, en particular els dels pa�sos en desenvolupament, abandonaran les seves promeses sobre educaci�, salut, serveis socials i protecci� mediambiental en la lluita per atraure inversions."
Not�cies del World Development Movement

Qu� �s l'AMI?- L'Acord Multilateral sobre Inversions (AMI) �s el nom del tractat comercial que va pretendre dotar les empreses de m�s drets i menys deures quan invertissin a l'estranger. L'acord es va estar negociant fins l'octubre del 1998 i havia de ser adoptat per l'Organitzaci� per a la Cooperaci� i el Desenvolupament Econ�mic (OCDE) i per l' Organitzaci� Mundial del Comer� (OMC) i convertir-se aix� en el marc est�ndard internacional sobre inversions. Amb tot, les negociacions es van paralitzar per les protestes mundials contra l'AMI el 1998. En qualsevol cas, es va tractar d’alguna cosa m�s que una declaraci� d’intencions, que es podria reprendre de manera m�s o menys velada tant bon punt es doni un context m�s propici.

Carta lliure per a les corporacions- La majoria dels pa�sos acullen les inversions estrangeres de bon grat. Tanmateix, l'AMI no se centra precisament de la quantitat d'inversions, sin� que va m�s enll� i suposa m�s aviat un reequilibri de poder entre governs i corporacions. Fins ara, els governs han pogut controlar quines inversions permeten als seus pa�sos i tamb� han estat capa�os de dictar els termes dels contractes per a companyies estrangeres (quants llocs de treball coberts per la poblaci� local han de crear, on s'han d'establir, o quina proporci� de materials procedents de recursos locals han d'utilitzar, etc.) De la mateixa manera, les autoritats locals han pogut defensar altres principis b�sics a l’hora de concedir els contractes, assegurant-se, per exemple, que segueixen les propostes de l'Agenda 21 de sostenibilitat o que recolzen les pr�pies economies locals. Amb l'AMI, els governs perdrien qualsevol tipus de dret a condicionar contractes d'inversi� estrangera basant-se en cl�usules d'aquesta mena. Les empreses tindrien camp lliure per buscar el benefici per damunt de qualsevol altra premissa.

Drets sense responsabilitats- La immensa majoria dels inversors estrangers s�n companyies transnacionals, i el 85% de les inversions que realitzen s�n fusions o compres de companyies locals. Mentre que les transnacionals van guanyant acc�s a nous mercats sense regulaci�, sobre els negocis locals m�s petits hi recau l'amena�a de ser literalment escombrats. Al mateix temps, els treballadors han de fer front a una pressi� m�s gran per acceptar sous m�s baixos i pitjors condicions de contracte: aquests drets addicionals que l'AMI ofereix als inversors no estan equilibrats amb responsabilitats afegides per la seva banda, ja siguin sobre drets laborals o sobre protecci� mediambiental.

Una amena�a per al desenvolupament- Els pa�sos en desenvolupament, les ind�stries dels quals estan essent les primeres de patir la compet�ncia sense control de les transnacionals, van manifestar la seva preocupaci� pels possibles efectes de l'AMI. Molts governs del Sud es van resistir al tractat, perqu� hi van veure un retorn directe al colonialisme. Tot i que, de fet, l'AMI amena�a les comunitats locals de tots els pa�sos del m�n, perqu� atorga a les transnacionals el dret de penetrar a qualsevol sector (inclosos els mitjans de comunicaci�). I encara m�s: l'AMI concedeix als inversors el dret de demandar els governs que intenten protegir les seves ind�stries locals, mentre que els esmentats organismes nacionals no disposen al seu torn del dret a denunciar aquests inversors. La doble moral, amb categoria de llei.

Risc de fractura- A part del que ja hem apuntat, no s’ha d’oblidar que la gran majoria de les inversions es concentren en pa�sos de renda mitjana, no als m�s pobres. Els riscos no ja de perpetuar la pobresa, sin� d’augmentar-la s�n evidents. Sota aquesta premissa, m�s de 600 ONG de 67 pa�sos diferents es van unir el 1998 per oposar-se a l’AMI. Encara avui, aquestes organitzacions afirmen que l'acord convertiria en irrellevant el vot democr�tic, crearia un nou m�n dividit entre “superciutadans” i subempleats, alliberant les corporacions de les obligacions amb els treballadors i el medi ambient. En definitiva, no resulta exagerat afirmar que l’AMI va suposar i suposa un desafiament per a la democr�cia en tots els pa�sos del m�n.

L’octubre de 1998 l’OCDE va posar fi als intents de negociar el tractat, davant dels moviments de resist�ncia de la societat civil a escala mundial. Va ser una primera demostraci� del poder de la ciutadania i de la import�ncia d'Internet, ja que el secretisme de les negociacions va quedar trucant en filtrar-se a aquest mitj� els borradors del text.Han passat cinc anys i, tanmateix, molts pa�sos industrialitzats estan intentant que es reprenguin les negociacions en el marc de l'OMC, que era el seu objectiu inicial. Els opositors al tractat van guanyar el 1998 una batalla important, per� l’AMI encara �s una amena�a.

Aquesta guia ha estat elaborada per Patr�cia Est�vez, periodista especialitzada en Noves Tecnologies i Solidaritat, i ha estat actualitzada per Jes�s Barcos, periodista especialitzat en Cooperaci� per al Desenvolupament.

�LTIMA ACTUALITZACI�: DESEMBRE 2003