globalitzaci�

La globalitzaci�-- La paraula globalitzaci� ha passat a protagonitzar molts debats, de tal manera que avui impregna un no acabar de discussions que s'interessen per l'economia, les relacions socials, la pol�tica o la cultura. En aquest text examinarem aquests quatre �mbits, alhora que procurarem sospesar, breument, el perfil dels moviments que han optat per contestar la modalitat neoliberal de la globalitzaci�.

La dimensi� econ�mica de la globalitzaci�- Si hem de ser francs, no hi ha cap motiu per acceptar que la paraula globalitzaci� retrati millor el gruix de les relacions econ�miques contempor�nies que no pas d’altres termes -aix�, capitalisme o, fins i tot, imperialisme- que potser donen compte de manera m�s directa de la realitat que ens ocupa. Aix� no vol dir, en cap cas, que el capitalisme de principis del segle XXI mostri els mateixos trets que els seus antecessors. Les novetats, si b� relatives, que ha passat a exhibir justificarien, segons una lectura leg�tima dels fets, l’encunyament del terme globalitzaci� sempre que el fem acompanyar, aix� s�, d’adjectius com els de capitalista o neoliberal. I quines s�n les novetats que s’han registrat en la condici� del capitalisme contemporani? N’esmentarem cinc.
La primera no �s altra que la primacia de l’especulaci�: hem de pensar que en el planeta d’avui es mouen seixanta vegades m�s recursos en operacions de caire estrictament especulatiu que els que corresponen a aquelles operacions que impliquen una compravenda efectiva de b�ns i serveis. La segona l’aporta un formidable desenvolupament de les fusions: els capitals immersos en aquestes s’han multiplicat per set els dos �ltims decennis, perfilant un escenari on la riquesa, per l�gica, es troba molt m�s concentrada que en el passat. La tercera la proporciona un proc�s de deslocalitzaci� que ha perm�s el trasllat d’empreses senceres a d’altres pa�sos, la majoria de vegades a la recerca de salaris baixos, avantatges fiscals i r�gims autoritaris que permetin garantir l’obtenci� del benefici m�s descarnat. La quarta arriba de la m� d’una aposta general encaminada a rebaixar el pes dels controls pol�tics i, amb ells, dels poders pol�tics tradicionals. L’�ltima novetat la configura un creixement espectacular de les xarxes del crim organitzat: quan es mitiga el pes de les regulacions, en tots els �mbits, se’n beneficien, i amb claredat, els capitals que es mouen en la penombra.
El que acabem de descriure pot resumir-se en una sola idea: el gran designi que acompanya la globalitzaci� neoliberal radica en crear a escala planet�ria una esp�cie de parad�s fiscal gegant� en virtut del qual els capitals podrien moure’s sense cap mena de trava, i desentendre's, en paral�lel, de qualsevol tipus de consideraci� de car�cter hum�, social i mediambiental. Un projecte que va prendre cos fa uns anys, i que amb certesa reapareixer�, el de l’Acord Multilateral d’Inversions, il�lustrava en plenitud el contingut d’aquesta aposta: el seu prop�sit primer consistia en garantir que els Estats havien de perdre tota potestat en relaci� a la possibilitat d’acceptar o rebutjar, al seu territori, inversions foranes. En aquest marc �s prec�s afegir-hi que, malgrat les aparences, les empreses transnacionals, que al capdavall s�n les grans benefici�ries del projecte que ens interessa, de cap manera estan disposades a deixar que els fets econ�mics discorrin sense cap mena d’intervenci�: el que volen �s preservar per a elles mateixes, i en exclusiva, la possibilitat d’intervenir.

Les relacions socials- La seq�ela fonamental de l’aposta que ens ocupa �s, pel que sabem, la ratificaci� de les condicions de desigualtat i exclusi� que caracteritzen des de sempre el capitalisme. La globalitzaci� neoliberal no ha perm�s en absolut reduir els nivells de pobresa en un planeta on hi ha m�s de 3.000 milions de persones condemnades a viure amb menys de dos euros cada dia i 1.200 milions a fer-ho amb menys d’un euro. Per� no es tracta nom�s d’aix�: a l’empara de la globalitzaci� en curs no han deixat de cr�ixer les difer�ncies entre les capes m�s ben situades i les m�s mal empla�ades de la poblaci� mundial. Si el c�lcul el realitzem sobre la base dels nivells d’ingressos corresponents al 20% m�s ric i al 20% m�s pobre, aquestes difer�ncies eren de 30 a 1 el 1960, es van col�locar en un 60 a 1 el 1990 i avui ratllen, pel que sembla, el 80 a 1.
Per darrere d’aquesta ratificaci� de vells corrents d’exclusi�, la globalitzaci� neoliberal no reclama en absolut el vigor de saludables fluxos descentralitzadors. �s, ben al contrari, un proc�s controlat pels tres grans nuclis de poder del capitalisme tradicional: els Estats Units, la UE i el Jap�. No oblidem que de les 45.000 empreses transnacionals que existeixen, 38.000 es troben radicades en algun d’aquests grans nuclis, i sembla l�cit suposar que la majoria de les restants, tot i que formalment estiguin ubicades en d’altres escenaris, estan de fet controlades des del Nord desenvolupat. Un altre dels grans mites que ha pres cos a l’empara de la globalitzaci� neoliberal -el que suggereix que aquesta ha perm�s fer acr�ixer sensiblement els fluxos d’inversi� dirigits cap als pa�sos m�s pobres- mereix contestaci�: les inversions en q�esti� han beneficiat, en el millor dels casos, a una dotzena de pa�sos -protagonistes, sigui dit de passada, de peri�diques i espectaculars crisis-, alhora que han deixat en la mateixa situaci� de prostraci� a l’aclaparadora majoria dels restants, com il�lustra, per exemple, el cas de l’�frica subsahariana.
A ulls de molts experts, el dest� final de la globalitzaci� en curs no �s cap altre que la consolidaci� del que han anomenat la societat del 20/80, en qu� una cinquena part de la poblaci� planet�ria viuria en l’opul�ncia, mentre que les quatre cinquenes parts restants es veurien condemnades a una lluita ferotge per sobreviure.

La pol�tica: l’Estat a l’era de la globalitzaci�- L’Estat, i en general els poders pol�tics tradicionals, han experimentat dos processos de signe contrari a l’empara de la globalitzaci� neoliberal: si en un terreny -el de la seva capacitat de decisi� pol�tica i social- les seves atribucions s’han redu�t sensiblement, en un altre -el del seu poder repressiumilitar— les seves potestats semblen cridades, en canvi, a cr�ixer.
Ja hem assenyalat que la globalitzaci� que coneixem arrossega una clara aposta orientada a reduir el pes dels poders pol�tics tradicionals. Arreu del planeta –tant en els pa�sos rics com en els pobres- semblen ser gegantesques corporacions economicofinanceres les que marquen el cam� de moltes decisions pol�tiques, en el que suposa, per l�gica, una agressi� a tota regla contra els principis de la democr�cia representativa. Al cap i a la fi, i en la seva condici� �ltima, estem parlant d’un escenari en el qual s�n persones que no han estat elegides per la ciutadania les que semblen cridades a dictar totes, o gaireb� totes, les decisions de relleu. Ho va retratar b� i manifestament el fil�sof nord-americ� John Dewey, per qui la democr�cia perd el seu sentit quan la vida d’un pa�s es veu governada per genu�ns tirans privats, de tal manera que els treballadors es troben subordinats al control empresarial i la pol�tica es converteix en una mena d’ombra que els negocis aboquen sobre la societat.
L’altre proc�s, el que discorre en sentit contrari, ens parla d’un enfortiment de les dimensions repressiumilitars dels Estats. A l’empara, en els �ltims temps, de l’excusa del terrorisme, han crescut sensiblement unes atribucions que de ben segur obeeixen al designi primer de garantir que les regles del joc pr�pies de la globalitzaci� neoliberal guanyen terreny. No oblidem, per exemple, que la doctrina de seguretat estrat�gica aprovada als Estats Units el setembre del 2002 preconitzava els atacs preventius i els supeditava a la satisfacci� de dos grans objectius: ratificar l’hegemonia pr�pia i expandir el model de capitalisme nord-americ� perqu� arribi fins a l’�ltim rac� del planeta.
El creixement espectacular experimentat arreu del planeta per la despesa militar il�lustra, en qualsevol cas, una formidable contradicci� incorporada a les pr�ctiques neoliberals: l’objectiu d’un d�ficit p�blic zero, que es procura aplicar al peu de la lletra quan es tracta d’encarar les despeses socials, s’oblida sense grans problemes quan el que est� en joc �s, en canvi, la despesa militar-repressiva. Aquesta contradicci� reflecteix amb claredat el vigor d’un ordre de prioritats en virtut del qual la sanitat i l’educaci� queden relegades a un visible segon pla en profit de maquin�ries el prop�sit de les quals �s garantir l’obtenci� del benefici m�s descarnat.

Una piconadora cultural- A l’empara de la globalitzaci� neoliberal ha pres cos, tamb�, un inquietant proc�s d’uniformitzaci� cultural que t� el seu primer reflex en el fet que a gaireb� tot arreu es reben avui les mateixes informacions, es contemplen les mateixes pel�l�cules, se suporten els mateixos anuncis publicitaris i es llegeixen els mateixos llibres. El proc�s corresponent no aporta res de saludable: si, per una banda, obeeix al clar designi d’arraconar les manifestacions culturals d’una infinitat de pobles, per l’altra respon a una l�gica de perfil clarament mercantil i etnoc�ntric.
La l�gica que acabem d’invocar es revela de molt diverses maneres. Si, per ara, reclama la imposici� de les formes culturals pr�pies dels poderosos, en una de les seves dimensions es tradueix en el miratge d’una cultura global que seria el producte de la hibridaci� d’elements molt dispars; darrere d’aquest miratge poc m�s s’hi aprecia que l’impuls devastador de la cultura que ha pres cos en els estrats dirigents dels Estats Units o, com a molt, en els del m�n occidental. Perqu� no falti res, en la determinaci� de la cultura que ens ocupa hi exerceixen un paper decisiu la publicitat i les marques o, el que �s el mateix, la manipulaci� en moltes de les seves formes m�s abjectes. Dif�cilment pot sorprendre que en aquest escenari s’hagi registrat una inevitable i defensiva reacci� de car�cter nacionalista.
Conv� afegir, aix� s�, que a ulls de determinats analistes, la globalitzaci� neoliberal ha comportat, malgrat tot, un efecte saludable: el desenvolupament de tecnologies que poden ser utilitzades en benefici de causes justes. L’exemple que comunament s’aporta al respecte �s, �bviament, el d’Internet, una xarxa aparentment descentralitzada, no jer�rquica i oberta, amb possibilitats notables d’expansi�. Sense descartar que a l’empara d’Internet es revelin, en el futur, fets suggeridors, ara per ara �s obligat subratllar que la xarxa m�s aviat sembla ratificar velles exclusions i desigualtats. De fet, el 93% dels usuaris d’Internet pertany al 20% privilegiat de la poblaci� planet�ria, de tal manera que, i per a m�s inri, un 65% dels habitants del globus no �s que no hagin utilitzat mai la xarxa: �s que no saben qu� �s un tel�fon.

Els moviments de resist�ncia- L’�nica dimensi� inequ�vocament positiva de la globalitzaci� neoliberal assumeix la forma d’una paradoxa: ha perm�s que guanyin terreny moviments que, cada vegada m�s atractius, es mostren fermament decidits a replicar-la. Els moviments de resist�ncia global exhibeixen, com a m�nim, tres significatives virtuts: aporten un horitz� de contestaci� global del capitalisme que coneixem -i dels seus afanys militaristes-, gaudeixen de possibilitats encertades de relaci� amb moltes de les xarxes antecessores -aix�, amb els sectors m�s l�cids del moviment obrer de sempre- i, finalment, disposen d’estructures genu�nament transnacionals, en les quals es donen cita gents del Sud i del Nord. Els moviments, a m�s, han perm�s reobrir molts debats prematurament tancats en una esquerra, la que t� pes en les institucions, sovint dram�ticament integrada a la l�gica dels sistemes que patim.
�s veritat, amb tot, que des de dins del propi pensament neoliberal han comen�at a manifestar-se veus que dissenteixen de l’aposta que ha pres cos a l’empara de la globalitzaci� en curs. Aquestes veus entenen que ens trobem davant del que b� pot ser un cavall desbocat que escapi al control, i als interessos, d’aquells qui van decidir ormejar-lo. D’acord amb aquestes an�lisis, i sense anar m�s lluny, la decisi� d’arraconar els poders pol�tics tradicionals pot tenir un efecte negatiu sobre el capitalisme i els seus h�bits, en la mesura en qu� far� desapar�ixer molts dels elements mitigadors de les tensions i tal vegada conduir� a un caos generalitzat.

Aquesta guia ha estat elaborada per Carlos Taibo, professor de Ci�ncia Pol�tica a la Universitat Aut�noma de Madrid i autor del llibre 100 preguntas sobre el nuevo desorden: una mirada l�cida sobre la globalizaci�n y sus consecuencias, entre d'altres publicacions.

GUIA PUBLICADA ABRIL 2003