racisme

"Aprendre a coneixe's, a parlar, a riure junts, intentar compartir les alegries, per� tamb� les penes, mostrar que sovint tenim les mateixes preocupacions: �s aix� el que podria fer recular el racisme".
El racisme explicat a la meva filla de Tahar Ben Jelloun

Viol�ncia racista- Les actituds racistes no nom�s es manifesten al m�n laboral, en l'acc�s a l'habitatge i l'educaci�, o en l'�s del llenguatge, per posar exemples quotidians. Tamb� van m�s enll� dels disturbis a�llats contra minories �tniques concretes. Sovint les v�ctimes pateixen atacs verbals diaris i, en el pitjor dels casos, s�n agredides f�sicament amb les seq�eles que aix� comporta. A Espanya, les ONG han registrat una preocupant tend�ncia d'atacs racistes violents contra els estrangers indocumentats i una tend�ncia a l'al�a de grups neo-nazis en actiu.

Por a la difer�ncia- A Europa, el racisme est� molt lligat als darrers corrents migratoris provinents b�sicament de pa�sos del Sud i de l'Europa de l'Est. Tot i que ha perdut les �ltimes eleccions, l'extrema dreta a �ustria, per exemple, va guanyar els comicis el 2000 amb el discurs recorrent de la por, acusant els estrangers no europeus de tots els mals del pa�s. Un missatge similar va ser utilitzat pel l�der franc�s del Front Nacional, Jean Marie Le Pen, que es va posicionar en segon lloc a les eleccions presidencials del 2002, per davant del partit socialista. El problema �s que els atacs i els discursos racistes tendeixen a augmentar, tot i que sovint de manera subtil. A Espanya, algunes ONG parlen obertament de racisme generalitzat contra la poblaci� estrangera i la comunitat gitana del pa�s. Sobretot a les grans ciutats, l'immigrant no comunitari �s v�ctima de l'anomenat racisme social i ha de superar tota mena d'obstacles per assolir una igualtat real d'oportunitats. Per exemple, t� moltes m�s dificultats per trobar pis que un aut�cton, ja que molts propietaris es resisteixen a llogar-los immobles simplement per desconfian�a. Tamb� s�n habituals els casos d'immigrants a qui se'ls prohibeix l'acc�s a restaurants, bars o establiments nocturns, al.legant el dret d'admissi�.

Toler�ncia- Aquest concepte implica no nom�s respecte a la difer�ncia, sin� tamb� igualtat d'oportunitats per a tothom, en particular per als immigrants que tenen precisament menys drets per no tenir papers. Ara com ara les coses no semblen anar pel bon cam� a Europa, tenint en compte que les noves lleis d'estrangeria promogudes per alguns governs tendeixen a refor�ar la fortalesa europea i condemnen milers de refugiats econ�mics a la pobresa i a la marginaci� social. Les lleis europees d'estrangeria, a m�s a m�s, solen ignorar els immigrants en situaci� irregular que ja s�n al seu territori i tot sovint adopten mecanismes d'expulsi� o repatriaci� de persones. L'efecte de l'11 de setembre tamb� ha generat molt m�s prejudicis sobretot contra els musulmans �rabs

Prejudici institucionalitzat- Partits pol�tics i tamb� algunes figures medi�tiques continuen qualificant les minories �tniques que arriben als pa�sos occidentals com a 'problema', i parlen obertament d''allau', 'onada' o 'invasi�', en lloc de destacar la gran contribuci� d'aquestes minories a la societat d'acollida. Aquest prejudici nom�s afavoreix estereotips racistes que es remunten a l'era colonial. A aquesta situaci�, s'hi afegeixen les constants imatges negatives que es transmeten des dels mitjans de comunicaci� sobre el Tercer M�n, sovint associades exclusivament a la mis�ria, les guerres i les desgr�cies en general.

Aquest article ha estat elaborat per M�nica Costa, periodista, i �s una adaptaci� actualitzada de l'article original en angl�s de John Hilary que acompanya la guia de racisme de l'edici� internacional de OneWorld.

�LTIMA ACTUALITZACI�: DESEMBRE DEL 2002