llibertat d'expressi�

Tot individu t� dret a la llibertat d'opini� i d'expressi�. Aquest dret inclou el de no ser molestat a causa de les seves opinions, el d'investigar i rebre informacions i opinions, i el de difondre sense limitaci� de fronteres i per qualsevol mitj� d'expressi�.
Art. 19 de la Declaraci� Universal dels Drets Humans

El dret a informar i a ser informat- 78 periodistes van morir el 2004 per exercir el seu dret a informar lliurement. A aquestes dades cal afegir els centenars de professionals empresonats o amena�ats i el tancament for�at de mitjans de comunicaci� arreu del m�n. A l'Iran, els tribunals isl�mics han tancat m�s de quaranta publicacions des de l'any 2000 i detenen i empresonen tots els periodistes que consideren dissidents. A pa�sos com Corea del Nord, escoltar una emissora de r�dio estrangera pot ser castigat amb la pena de mort. La Xina i Birm�nia s�n els pa�sos del continent asi�tic amb m�s periodistes empresonats, on els l�mits marcats pels respectius governs es regulen amb repressi�. Els professionals de la comunicaci� tamb� es troben indefensos quan intenten investigar o informar sobre temes de corrupci�, i arrisquen la seva vida davant dels interessos creats.

Els periodistes: un objectiu de guerra- Ara m�s que mai, el periodista s'ha convertit en objectiu militar en temps de guerra, en una mol�stia o en una mirada massa observadora. A Col�mbia, coincidint amb la intensificaci� del conflicte, els periodistes s�n constantment amena�ats pels paramilitars i v�ctimes potencials de segrestos de la guerrilla. Davant d'aquestes intimidacions, en molts casos no els queda m�s opci� que abandonar el pa�s. A m�s, un decret presidencial del setembre del 2002 estableix "zones especials" d'acc�s a estrangers, que tamb� afecten els periodistes. Durant la guerra contra els talibans del 2001 a l'Afganistan, vuit periodistes que cobrien el conflicte van perdre la vida. A l'Irac m�s de 50 periodistes han mort des que va esclatar el conflicte el 2003. A Espanya es recorda de manera especial el tr�gic cas de l'assassinat, el 2003, del c�mera Jos� Couso, a l'Hotel Palestine de Bagadad. A m�s a m�s, a l'Irac han estat segrestats m�s d'una dotzena de periodistes, a vegades amb un tr�gic final amb la mort de l'informador. Altres conflictes oberts de llarga durada com els d'Hait�, Costa d'Ivori o Burkina Faso continuen tenint al punt de mira els periodistes que intenten informar objectivament.

Guerra contra el terrorisme- Des dels atacs de l'11 de setembre als Estats Units, l'anomenada "guerra contra el terrorisme" ha dominat -i encara domina- el discurs de bona part de la premsa mundial, sobretot als Estats Units i a Europa. Per� m�s enll� de la homogene�tat del missatge, en alguns pa�sos la creuada contra el terrorisme i la justificaci� de les mesures de seguretat s'han tradu�t en la promoci� de noves lleis de premsa que a la pr�ctica es converteixen en pol�miques eines per restringir el dret a la llibertat d'expressi� i de reuni�. A Zimbabwe, per exemple, dues lleis recents sobre acc�s a la informaci� i seguretat i ordre p�blic prohibeixen qualsevol cr�tica al president del pa�s, Robert Mugabe. I a R�ssia, la pressi� que el Govern exerceix sobre la premsa p�blica va quedar patent en la cobertura de la trag�dia del segrest a l�escola de Beslan, aix� com la continua censura sobre les informacions relatives a Txetx�nia i moltes de les rep�bliques ve�nes.

La concentraci� de mitjans i les altres formes de censura- Associar els pa�sos desenvolupats amb la llibertat de premsa d'una banda , i el m�n en desenvolupament amb la censura de l'altra, �s simplista i erroni. �s cert que als llocs on hi ha guerra, mis�ria i r�gims dictatorials, les violacions de la llibertat d'expressi� s�n m�s evidents i sovint els periodistes arrisquen la seva integritat f�sica. Per� la censura tamb� existeix a pa�sos amb governs democr�tics, sobretot a trav�s de la concentraci� de la propietat i control dels mitjans en molt poques mans. D'aquesta manera, el bombardeig constant d'informaci� es converteix en un �nic missatge presentat de maneres diferents, deixant fora d'escena la difusi� d'alternatives i altres veus que van en contra dels interessos dels propietaris de les grans empreses medi�tiques. El control d'aquests gegants de la informaci� �s m�s subtil que la censura directa, perqu� controlen les imatges i hist�ries a trav�s de les quals ens formem una visi� determinada del m�n. Aix�, quan s'ha d'informar sobre un conflicte armat, els interessos governamentals i de les grans corporacions informatives acostumen a estar per sobre de la veracitat i la llibertat d'informaci�, i els mitjans ofereixen una versi� distorsionada i parcial de la realitat, en qu� res del que veiem, escoltem o llegim parteix del pur treball period�stic. Tamb� Internet pateix la censura de molts governs per la pressi� de la prioritat concedida a la lluita antiterrorista, amb la persecuci� de "ciberdissidents" i l'inter�s per controlar la xarxa. S'han multiplicat les lleis que autoritzen la vigil�ncia dels internautes, com ara la Llei de Seguretat Quotidiana del 2001, aprovada pels Estats Units i imitada per diversos pa�sos.

El poder d'Internet- Ha revolucionat la informaci� i s'ha convertit en una arma molt poderosa en sentit negatiu i positiu. Negatiu perqu� la xarxa tamb� ha esdevingut una plataforma de difusi� d'informacions falses i de consignes que atempten contra els drets de molts col�lectius, fet que q�estiona els l�mits de la llibertat d'expressi�. Per� Internet tamb� ha estat un instrument decisiu per contrarestar la propaganda governamental dels r�gims dictatorials. Un exemple clar �s el de Radio B92 -encara activa- que tot i ser prohibida pel r�gim de l'aleshores president Slobodan Milosevic va continuar les seves emissions a trav�s de la xarxa. Molts moviments socials i alternatius que proposen un model diferent de globalitzaci� tamb� acostumen a coordinar-se a trav�s del ciberespai, que tamb� ha esdevingut una plataforma per donar veu a molts actors socials que habitualment queden exclosos dels grans mitjans de comunicaci�, oferir visions diferents de les informacions dominants, estimular l'intercanvi constant de dades i funcionar com a punt de trobada de gent que busca a la xarxa la veracitat que no troba en altres mitjans.

Aquest article va ser elaborat per M�nica Costa, periodista especialitzada en Drets Humans, i ha estat actualitzat per �ngrid Pons, estudiant d'Humanitats en pr�ctiques a Canal Solidari-OneWorld.

�LTIMA ACTUALITZACI�: MAIG 2005