drets de les dones
|
||
Manca de confiança- És evident que les dones tenen la capacitat de tenir els mateixos drets que els homes. Sovint però, el problema no és la falta de capacitat sinó la manca de confiança en elles mateixes. El cas és que moltes nenes assimilen des de petites un sentit de l'autoestima molt baix, adscrit al reduït paper de la dona en la societat on viuen. Les que intenten contrarestar aquesta situació de desigualtat i d'inferioritat topen amb la contradicció interna de lluitar pels seus drets i, alhora, lluitar contra la seva pròpia cultura.
La feminització de la pobresa- La desigualtat econòmica és una arma molt poderosa per minar les capacitats de la dona, especialment si està institucionalitzada i es converteix en un fet socialment acceptat. El més preocupant és que aquesta situació empitjora dia a dia. Diversos informes de l'ONU assenyalen que a mitjans dels anys noranta hi havia un 50 % més de dones vivint en condicions de pobresa que trenta anys abans. Un fet especialment dramàtic tenint en compte que en molts casos el benestar dels infants depèn més dels ingressos de les mares que no pas dels pares. Més justícia laboral, canvis en les lleis d'herència i patrimoni així com l'impuls de microcrèdits poden ser factors importants per capgirar aquesta desigualtat en un futur immediat. La Quarta Conferència Mundial sobre la Dona (Beijing, 1995)- En aquesta conferència, considerada al seu dia una fita per al reconeixement dels drets de les dones, representants de 189 governs es van comprometre, amb la Declaració i Plataforma d'Acció de Beijing, a millorar significativament la situació de les dones mitjançant una sèrie d'objectius i mesures que s'havien d'adoptar per l'any 2000. La declaració es va centrar en dotze àrees: dona i pobresa; desigualtat en l'accés a l'educació i insuficiència d'oportunitats educacionals; dona i salut; violència contra la dona; efectes dels conflictes armats en la dona; desigualtat de la participació de la dona en la definició de les estructures i polítiques econòmiques i en el procés de producció; desigualtat en l'exercici del poder i en la presa de decisions; manca de mecanismes per promoure el progrés de les dones; manca de consciència dels drets humans de la dona internacionalment i nacionalment reconeguts; insuficient mobilització dels mitjans de comunicació per promoure la contribució de la dona a la societat, manca de prou reconeixement i de suport a l'aportació de la dona a la gestió dels recursos naturals i la protecció del medi ambient; nenes. Encara que els objectius marcats no es van assolir, segons un informe recent del Banc Mundial, la situació de nenes i dones ha millorat durant els últims 10 anys. No obstant, queda un llarg camí per fer. Violència contra les dones- La violència domèstica existeix a tots els indrets del planeta i a totes les capes de la societat. La violència física va des de la violació a les pallisses, sense oblidar fets socialment acceptats en alguns llocs com la mutilació genital femenina, que encara avui afecta més de dos milions de nenes cada any. La violència emocional i psicològica que pateixen moltes dones és més subtil, però tant o més perjudicial. També es donen casos de dones que s'automutilen després d'assimilar i d'interioritzar l'odi que senten cap a elles mateixes, fruit del que experimenten en el seu entorn. Drets reproductius- Sense uns drets sexuals i reproductius justos, les dones difícilment aconseguiran la plena igualtat amb els homes. En aquest sentit, l'Organització Mundial per a la Salut, l'OMS, ha declarat que la salut reproductiva implica que tota persona té dret a una vida sexual responsable, satisfactòria i segura. Té dret a la reproducció, i a la llibertat de decidir sobre aquesta. Però l'informe sobre l'Estat de la Població al Món del 2004 del Fons de Població de les Nacions Unides posa de manifest que aquesta definició no té res a veure amb la realitat, sobretot pel que fa referència a les dones que viuen per sota del llindar de la pobresa. Per posar només un exemple: prop de mig milió de dones moren cada any després d'un part i deixen milions d'infants sense mare. La majoria d'aquestes dones no tenien recursos econòmics. L'educació, una arma clau- L'ensenyament ha aplanat el camí cap a la igualtat de gènere a Europa, un factor que està demostrat que funciona a tot arreu. Les noies escolaritzades tenen les portes obertes a feines més ben pagades i guanyen més independència econòmica respecte els homes. També està comprovat que, en països pobres, els nadons tenen més probabilitats de sobreviure si les seves mares han estat escolaritzades com a mínim un període de quatre anys. L'educació dels homes també afavoreix la igualtat. En algunes cultures, l'home tracta la dona per igual, sense marginar-la a través de l'abús o la idealització. L'octubre del 2003, es va fer públic un informe de la Unicef en què es denuncia que més de mil milions de menors d'edat pateixen les conseqüències de la pobresa, i assegura també que hi ha un percentatge de nenes que no van a l'escola major que no pas el de nens. A l'Orient Mitjà i a l'Àfrica Septentrional la possibilitat que una nena no hagi anat mai a l'escola és de tres a un respecte els nens. Aquest article ha estat elaborat per Mònica Costa, periodista especialitzada en Drets Humans, i actualitzat successivament per Amaya Ruiz i Anna Guerrero, periodistes especialitzada en Drets humans, Cooperació, Pau i Solidaritat. ÚLTIMA ACTUALITZACIÓ: FEBRER 2005 |
Versió per imprimir
Pujar