genocidi
|
||
Concepte restringit- El mot genocidi s'acostuma a utilitzar per referir-se als crims més horribles comesos contra la humanitat. Fins ara, s'ha tipificat com a genocidi, la persecució otomana del poble armeni del 1915, l'Holocaust jueu i les matances perpetrades pels Khmers Rojos a Cambodja, així com les atrocitats comeses a l'antiga Iugoslàvia i a Rwanda durant la dècada passada. Però si deixem de banda el segle XX i fem un cop d'ull al passat, l'eliminació sistemàtica dels pobles indígenes d'Amèrica durant els cinc segles de la colonització europea, per exemple, també pot ser un cas significatiu del que s'entén per genocidi.
Legalment, què és genocidi?- Segons recull l'Article II de la Convenció per a la Prevenció i Sanció del Delicte de Genocidi, adoptat per l'Assemblea General de les Nacions Unides el 9 de desembre del 1948: "S'entén per genocidi qualsevol dels actes mencionats a continuació perpetrats amb la intencionalitat de destruir, totalment o parcialment, un grup nacional, ètnic, racial o religiós: matança de membres del grup; lesió greu a la integritat física o mental dels membres del grup; Sotmetiment intencional del grup a condicions d'existència que hagin de comportar la seva destrucció física, total o parcial; mesures destinades a impedir els naixements dins el grup, trasllat per la força d'infants del grup a un altre grup". A partir d'aquesta definició, doncs, es podrien considerar molts altres casos com els esdeveniments al Timor Oriental durant l'ocupació indonèsia, la persecució del poble maia a Guatemala o l'actuació del govern de l'Irac contra els kurds. Tots ells són exemples d'una llista que malauradament pot ser molt llarga. Interessos polítics- El fet és que el genocidi està considerat el crim dels crims i el seu ús acostuma a ser molt limitat. Però darrere la restricció també s'amaguen motius polítics. Només un exemple: en el seu moment, diversos governs occidentals es van resistir a qualificar de genocidi les matances contra les minories ètniques a Cambodja seguint les directrius dels Estats Units, que van mostrar indiferència davant dels actes comesos pels Khmers Rojos després que aquests fossin expulsats del poder. De fet, actes que constitueixen genocidi són en realitat més freqüents del que s'acostuma a reconèixer i la comunitat internacional té la responsabilitat d'anomenar aquests crims pel seu nom quan en té coneixement. Crims contra la humanitat- La controvèrsia està servida quan s'identifiquen matances que podrien justificar perfectament l'ús de la paraula genocidi però que, en canvi, no s'ajusten a la definició exacta que estableix el Conveni del 1948 (com en el cas dels centenars de milers de víctimes del règim de Pol Pot a Cambodja). Per donar resposta a aquesta situació, els dos Tribunals Internacionals creats específicament per jutjar els actes comesos a l'antiga Iugoslàvia i a Rwanda han formulat acusacions per crims de guerra i crims contra la humanitat, incloent també el crim per genocidi. D'aquesta manera, es flexibilitza la necessitat de provar estrictament la intenció genocida dels actes, però en canvi s'aconsegueix la persecució i posterior condemna dels responsables de les atrocitats. Tribunal Penal Internacional (TPI)- L'avenç més significatiu fet fins ara per castigar crims d'aquesta magnitud ha estat la creació del Tribunal Penal Internacional amb caràcter permanent. L'Estatut constitutiu del TPI va ser adoptat a Roma el 17 de juliol de 1998 i va entrar en vigor l'1 de juliol del 2002, moment en què va ser ratificat per més de 70 països, en part gràcies a la pressió dels organismes de drets humans. El TPI és de vital importància perquè té facultats per investigar i jutjar persones acusades de genocidi, crims contra la humanitat i crims de guerra. Amb tot, el Tribunal no té caràcter retroactiu i només tindrà en compte delictes comesos a partir de l'entrada en vigor de l'Estatut. A més, alguns dels governs encara no han adaptat la legislació interna per tal que l'aplicació de l'Estatut sigui efectiva. L'oposició més rotunda a la formació del TPI l'està protagonitzant els Estats Units, que no només no ha firmat ni ratificat l'Estatut sinó que a més està intentant acords amb alguns governs per tal que els països firmants no entreguin ciutadans nord-americans al TPI. La iniciativa està sent àmpliament criticada pels organismes de drets humans, que acusen els EUA de promoure "pactes d'impunitat" i consideren que els Estats que els firmen violen les obligacions que tenen en nom del dret internacional de portar davant dels tribunals ciutadans acusats de genocidi, crims contra la humanitat i crims de guerra. Aquest article ha estat elaborat per Mònica Costa, periodista especialitzada en Drets Humans, i actualitzat per Amaya Ruiz, periodista especialitzada en Drets Humans, Cooperació, Pau i Solidaritat. ÚLTIMA ACTUALITZACIÓ: SETEMBRE 2004 |
Versió per imprimir
Pujar