drets humans
Tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri per a ella i la seva família, la salut i el benestar, especialment l'alimentació, el vestir, l'habitatge, l'assistència mèdica i els serveis socials necessaris... Article 25 de la Declaració Universal dels Drets Humans
|
||
Declaració Universal dels Drets Humans- Han passat més de cinquanta anys des que l'Assemblea General de les Nacions Unides va adoptar la Declaració Universal dels Drets Humans. Però de fet, no hi ha res a celebrar. La violació dels drets més elementals de la persona continua sent una realitat a molts indrets del planeta. És més, encara avui dia hi ha persones que tenen com a funció perfeccionar instruments de tortura cada cop més sofisticats amb l'objectiu d'incrementar el patiment de la víctima sense deixar-ne evidències físiques. Extrems com aquest fan que la commemoració anual de la Declaració Universal dels Drets Humans, cada 10 de desembre des del 1948, s'hagi convertit per damunt de tot en una jornada de denúncia i reivindicació. Per què universal?- La universalitat dels drets humans ha estat i continua sent una qüestió polèmica. Algunes veus -i no només governs culpables de violar la Declaració- han assenyalat que es tracta bàsicament d'un document elaborat durant la creació de les Nacions Unides quan Occident dominava aquest organisme i que, per tant, reflecteix una forma occidentalitzada d'entendre la defensa dels drets humans. Amb tot, aquesta crítica queda contrarestada per altres perspectives no occidentals, com la Declaració Islàmica dels Drets Humans que accepta un pòsit de principis compartits que va més enllà de les diferències culturals. Una visió que també confirmen les víctimes de violacions dels Drets Humans i activistes que els donen suport arreu del món. Drets polítics, però també econòmics i socials- Dos instruments donen cobertura legal a la Declaració Universal dels Drets Humans: el Conveni internacional de Drets Civils i Polítics i el Conveni internacional sobre Drets Econòmics, Socials i Culturals. Durant molts anys l'abús als drets humans s'ha entès sobretot com a casos de tortura, detencions arbitràries o execucions extrajudicials, majoritàriament vinculats a motius polítics i civils. Però cada cop és més evident la connexió entre els drets humans i els aspectes econòmics i socials. Així, els activistes han ampliat el camp de la denúncia cobrint aspectes que van des del dret a l'alimentació als drets reproductius i sexuals de les dones, tots dos contemplats a la Declaració Universal dels Drets Humans. Defensors dels Drets Humans- Són persones individuals o grups que denuncien públicament al seu país violacions com la tortura o les desaparicions, i pressionen els seus governs perquè compleixin les obligacions contretes en els tractats internacionals. Acostumen a parlar en nom dels col·lectius socials marginats, infants, indígenes i pobres. El seu paper ha pres força els últims anys. Tant és així que la resolució anual de l'any 2000 de la Comissió de les Nacions Unides per als Drets Humans va votar per l'establiment d'una figura especial encarregada especialment de vetllar pel compliment de la Declaració del 1998 sobre Activistes de Drets Humans. La nova economia- Les ONG també vigilen de ben a prop els nous moviments econòmics davant la por que el nou sistema globalitzat exclogui col·lectius importants. De fet, hi ha precedents no gaire encoratjadors, com el comerç internacional de diamants a Angola i a Sierra Leone - que ha alimentat guerres civils- o les noves onades migratòries de persones a la recerca d'unes mínimes condicions de vida i que no disposen de cap garantia d'aconseguir un treball digne fora del seu país. Totes aquestes situacions ja formen part de l'agenda de treball de les organitzacions de defensa dels Drets Humans per al segle XXI. Aquest article ha estat elaborat per Mònica Costa, periodista especialitzada en Drets Humans i actualitzat per Anna Guerrero, periodista especialitzada en Noves Tecnologies i Solidaritat. ÚLTIMA ACTUALITZACIÓ: DESEMBRE 2003 |
Versió per imprimir
Pujar