deute extern

"Resulta estremidor esgrimir els serrells del pressupost dels nostres pa�sos per no executar immediatament mesures de condonaci� del deute: possiblement, sense aquests ingressos els espanyols renunciarem a 30 quil�metres anuals d'autovies, davant dels milions d'�ssers humans recuperats per a una vida digna: Quina hauria de ser l'elecci�?"
Jaime Atienza, economista, membre de Mans Unides

Qu� �s el deute extern?- S�n els diners que els pa�sos del Sud deuen als bancs, als pa�sos del Nord, al Fons Monetari Internacional i al Banc Mundial com a conseq��ncia dels pr�stecs que els seus governs van rebre en el passat i als quals no han pogut fer front. Segons l'Observatori del Deute en la Globalitzaci�, el deute del conjunt dels pa�sos empobrits, aix� com el seu pagament (amortitzaci� del capital i interessos) s'ha anat incrementant en les �ltimes d�cades, malgrat que aquests pa�sos no han deixat de pagar. Aix�, per exemple, el 1999 la quantia del deute era m�s de quatre vegades major que quan va esclatar la crisi del deute l'agost del 1982. L'augment dels interessos que els pa�sos deutors es veuen obligats a pagar i la necessitat de sol�licitud, per part dels pa�sos deutors, de nous cr�dits per retornar els anteriors, a causa dels problemes de solv�ncia, expliquen aquesta situaci�.

Tres claus per entendre l'abast del deute extern- Existeix la temptaci�, a l'hora d'analitzar el deute extern, d'imputar la persist�ncia del problema a una suposada indol�ncia als pa�sos del Sud. Si analitzem la q�esti� a fons, n'hi ha prou amb tres dades per definir la veritable dimensi� del problema. El Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) estima que a la d�cada dels vuitanta els tipus d'inter�s per als pa�sos pobres van ser quatre vegades m�s alts que per als pa�sos rics. Es calcula que els pa�sos del Sud han pagat entre tres i quatre vegades el que haurien pagat si no haguessin canviat les condicions pactades en un principi, i que per cada d�lar que el Nord envia al Sud en concepte d'ajuda en rep tres com a cobraments d'interessos del deute extern del Tercer M�n. Aix� entrem en un dels factors que expliquen perqu� la bretxa Nord-Sud no deixa d'eixamplar-se. El deute extern, lluny de ser un problema purament econ�mic, �s d'una dimensi� tal que suposa un impediment per a una conviv�ncia pac�fica i un impediment per a les m�nimes consideracions en just�cia social.

La seq��ncia hist�rica- El 1973 el preu del petroli es multiplica per tres. Els pa�sos productors guanyen ingents quantitats de diners. Acudeixen a bancs privats que no posen condicions amb tipus d'inter�s extremadament baixos. El 60% dels cr�dits van a pa�sos empobrits. A finals del 1979 se succeeixen quatre fets perjudicials per aquests pa�sos. Primer: pugen els tipus d'inter�s (es multipliquen per quatre des de finals de l'any 1970 fins a principis de l'any 80), la qual cosa precipita la crisi del deute de l'any 1982, es popularitza (per inevitable) l'adquisici� de nous pr�stecs per fer front al pagament de deutes impagables, provocant a partir d'aqu� la cat�strofe econ�mica d'aquesta d�cada i la multiplicaci� del deute. Segon: s'aprecia fortament el d�lar. Tercer: cau el comer� mundial i es deprecien les exportacions del Sud que no siguin petroli. I quart: s'inicien, a m�s, els plans d'ajustament estructural.
S'arriba llavors a una situaci�, que metaf�ricament explicava l'analista Ignacio Ramonet a la Revista Consumer (juliol-agost de 2001), que ha provocat que els pa�sos del Tercer M�n inverteixin m�s diners en retornar els interessos d'aquest deute que en el seu propi desenvolupament: "Vost� per comprar un pis, demana un cr�dit de 10 milions amb un inter�s al 5%, per� al cap de tres mesos el banc li puja l'inter�s al 8% i un no pot queixar-se. Als 6 mesos, l'hi puja al 20%, amb la qual cosa el pr�stec que va demanar podria haver-lo pagat per� amb aquest ja no pot (...) Aix� �s el que ha passat amb el deute extern. (...) Ara (els pa�sos pobres) estan obligats a exportar per aconseguir divises amb les quals poder pagar els interessos del seu deute exterior. D'aquesta manera, el pa�s est� volcat en el comer� exterior i aix� li impedeix ocupar-se del seu mercat interior".

Altres factors estructurals- �s sabut que a l'�poca en qu� es va originar el problema del deute no pocs governs dictatorials van entrar en aquest cercle vici�s. Entre les altres causes, la fuga de capitals va privar aquests pa�sos d'una font d'estalvi intern, imprescindible per l'impuls del propi desenvolupament. La socialitzaci� de p�rdues, una pr�ctica habitual als setanta per la qual l'Estat figurava com a aval de les concessions exteriors de pr�stec a agents privats, tamb� explica part de l'origen del problema. Les inversions fallides o la insolv�ncia d'aquests agents va fer que determinats deutes particulars passessin autom�ticament a convertir-se en deute p�blic.

Una complicada enfiladissa- La majoria dels pa�sos en desenvolupament viuen la dicotomia de veure's obligats a pagar uns deutes impossibles d'afrontar, cosa que els porta a un endeutament creixent, impagable i etern. Nom�s cal comprovar l'evoluci� del deute en les �ltimes d�cades. Segons la Xarxa Ciutadana per l'Abolici� del Deute Extern, el 1970 el deute era de 68.000 milions de d�lars. En una d�cada, el deute va cr�ixer fins a 577.000 milions de d�lars, tot i que encara era assumible si s'haguessin mantingut els termes en qu� va ser contractat. Als anys vuitanta, recordats com la d�cada perduda per al desenvolupament, el deute es va convertir en impagable i va assolir unes proporcions tan importants que es va convertir en un dels principals obstacles per al progr�s. En aquella d�cada, els pa�sos en desenvolupament van pagar una factura de l'ordre d'1 bili� 300.000 milions de d�lars (1 mili� de milions tres-cent mil milions de d�lars) en concepte de pagament del servei del deute. Tot i aix�, segons el Banc Mundial, el 1999 el deute extern total dels pa�sos empobrits ascendia a gaireb� 2,6 bilions de d�lars. Ja al segle XXI i malgrat la campanya del Jubileu 2000 i la pressi� social, les condonacions han estat parcials i insuficients, per la qual cosa el deute no nom�s segueix essent un problema end�mic, sin� que no ha deixat d'incrementar-se.

Estat de la reivindicaci�- Amb el problema del deute extern despr�s de la macro campanya de pressi� empresa entre el 1998 i el 2000 ha passat alguna cosa semblant al que va succeir amb el 0,7%. Les millores aconseguides, molt parcials i m�s encaminades a rentar la imatge davant l'opini� p�blica que no pas a una reforma de fons, han provocat una barreja d'escepticisme i resignaci� entre la ciutadania. Per altra banda, despr�s del macroatemptat de l'11 de setembre a les torres bessones de Nova York, la cojuntura internacional en la qual els Estats Units aspiren a refor�ar la seva hegemonia ha difuminat la visibilitat del problema del deute extern. Tanmateix, nous enfocaments com l'an�lisi del deute ecol�gic del Nord amb el Sud s'han anat incorporant com a part d'un argumentari m�s ampli que connecta amb la sostenibilitat mediambiental i l'exig�ncia de canvis en la globalitzaci�, amb moviments socials cada vegada menys estancats i m�s interconnectats. En qualsevol cas, perviuen diferents organitzacions que s'han constitu�t en observatoris de vigil�ncia i examinen de prop l'estat de la q�esti�, que dista molt d'haver-se solucionat. En el cas concret espanyol, a finals de gener del 2003, C�ritas, Interm�n Oxfam i l'Observatori del Deute en la Globalitzaci� van presentar a Porto Alegre un informe amb propostes per avan�ar denunciant "la par�lisi" de l'executiu espanyol davant aquest assumpte. Avui dia el deute segueix essent una de les demostracions que l'exist�ncia d'un tercer m�n no s'ent�n sense les decisions del primer.

Aquesta guia ha estat elaborada per Jes�s Barcos, periodista especialitzat en Informaci� i Pa�sos del Sud.

GUIA PUBLICADA MAIG 2003