OMC

Qu� pret�n l’OMC?- L'Organitzaci� Mundial del Comer� (OMC) �s l'organisme internacional que s'ocupa de les normes del comer� entre els pa�sos, �s a dir, de la legislaci� del comer� internacional. El seu principal objectiu �s "ajudar a que les corrents comercials circulin amb la m�xima llibertat possible" (OMC, 2001). �s a dir, tracta d'eliminar les barreres al lliurecanvi que els estats han anat creant al llarg dels anys per protegir les seves economies i, en definitiva, la seguretat econ�mica dels seus ciutadans i ciutadanes, amb l'objectiu final d'assolir un sistema de lliure comer� mundial.

Els acords de l’OMC- El funcionament de l'OMC es basa en la negociaci� i signatura d'un seguit d'Acords que constitueixen contractes irreversibles entre els pa�sos membres (146 pa�sos, que actualment efectuen m�s del 90% del comer� mundial) i que els obliguen a mantenir les seves pol�tiques comercials dins dels l�mits convinguts. En aquests moments, els acords de l'OMC s'agrupen en tres grans blocs: l’Acord General d'Aranzels de Duanes i Comer� o GATT sobre lliure comer� de mercaderies; l’Acord General de Comer� de ServeisAGCS/GATS, sobre la liberalitzaci� dels serveis; i l’ Acord sobre aspectes dels Drets de la Propietat Intel�lectual relacionats amb el Comer� ADPIC/TRIPS sobre el comer� en relaci� als drets de propietat intel�lectual.

Una nova organitzaci� que ve de lluny- L'Organitzaci� Mundial del Comer� no es va crear oficialment fins al 1995. L’OMC t� per� els seus or�gens en l’acord del GATT (General Agreement on Tariffs and Trade - Acord General sobre Aranzels d'Aduanes i Comer�). El GATT va veure la llum l'any 1947, despr�s de m�s de dos anys de discussions i de l'intent fallit sorgit de la confer�ncia de Bretton Woods (1944) de crear una Organitzaci� Internacional del Comer� (OIC). Despr�s de gaireb� mig segle d’exist�ncia i negociacions el GATT, a trav�s del qual s’havien redu�t significativament els aranzels sobre el comer� de mercaderies, s’havia quedat petit. A trav�s de les negociacions de la Ronda d’Uruguai (que va durar 7 anys i mig) es van anar posant les bases de l’OMC, que regularia el comer�, no nom�s de les mercaderies, sin� tamb� de l’agricultura, els serveis, la propietat intel�lectual, etc.

Capacitat sancionadora- L'OMC �s l'�nic dels organismes multilaterals amb capacitat reconeguda per sancionar els pa�sos membres per l'incompliment de les seves regles. Ho fa a trav�s de l’�rgan de Soluci� de Difer�ncies (OSD) i els seus Panells d’Experts. Aquests Pannells d’Experts actuen com un tribunal quan un pa�s o grup de pa�sos membres denuncien un altre pa�s per incomplir algun acord de l’OMC. Les resolucions del Pannell d’Experts s�n vinculants i poden derivar en sancions comercials. L'OMC ha estat sovint acusada d'aplicar les seves sancions de forma desigual, tractant amb rigidesa els pa�sos de la perif�ria, mentre es renta la cara a les pot�ncies econ�miques del centre. De fet, no en poques ocasions, ha resultat que els experts del Pannell de l’OSD no s�n altres que directius de destacades empreses transnacionals.

Una instituci� (no) democr�tica- L'OMC, a difer�ncia d'altres organismes multilaterals com el Banc Mundial o el FMI, funciona sota la m�xima d'un pa�s, un vot. Les decisions es prenen per consens: qualsevol acord que s’assoleixi en les negociacions ha de ser mitjan�ant el consens “expl�cit” de totes les parts, de manera que qualsevol pa�s pot, en teoria, bloquejar un acord. Tot i l’aparen�a democr�tica d’aquest proc�s de presa de decisions, al voltant del mateix es despleguen un seguit de mecanismes i pressions que converteixen l’OMC en una instituci� totalment anti-democr�tica.

Com es produeixen els acords de l’OMC?– L’OMC, al igual que el GATT, funciona a trav�s de Rondes de Negociaci�. En cada Ronda es plantegen tot un seguit de sectors i subsectors a liberalitzar, aix� com altres q�estions de funcionament i implementaci� dels acords. Al llarg de les diferents Rondes (que acostumen a durar anys), l’OMC convoca el que anomena Confer�ncies Ministerials, on es prenen efectivament els acords. Entre Confer�ncia i Confer�ncia es realitzen reunions de treball de les diverses comissions que van llimant les difer�ncies sobre els temes que calnegociar. Al llarg de la hist�ria del GATT hi ha hagut 8 Rondes de Negociaci�, i actualment estem en mig de la primera Ronda de Negociacions des de que es va crear l’OMC, la c�nicament anomenada “Ronda del Desenvolupament”. Aquesta Ronda va ser iniciada a la Confer�ncia Ministerial de Doha, al 2001, i te�ricament hauria de finalitzar l’1 de gener de 2005.

Estrat�gies de negociaci�– Els pa�sos del Sud han denunciat repetidament les irregularitats en els processos de negociaci� en el si de l’OMC. Mantenir posicions extremes fins al darrer moment per aconseguir acords intermitjos, negociar en petits grups de pa�sos marginant els pa�sos menys “importants” (“sala verda”), oferir beneficiosos acords bilaterals a certs pa�sos perqu� acceptin un acord m�s global, pressions, coercions, amenaces... S�n totes estrat�gies comuns en les negociacions en el si de l’OMC. La relaci� desigual entre els pa�sos rics i la majoria de pa�sos empobrits �s un factor determinant en aquest tipus de negociacions. Cap pa�s empobrit est� en disposici� de fer front unilateralment a un bloqueig de les negociacions. Cada pa�s t� almenys un punt vulnerable en la seva relaci� amb els EEUU, UE i/o Jap�. Pot ser en exportacions, ajuda, deute, pr�stecs del FMI... Tal i com van demostrar els pa�sos del Sud a la darrera Conf�rencia Ministerial de Canc�n amb la creaci� del G23, l’�nica manera de contrarestar aquest tipus d’estrat�gia �s fer-hi front units.

L’elaboraci� de propostes- Un exemple de la irregularitat en el funcionament de l’OMC �s la forma com es produeixen els documents que s’han d’aprovar en les Confer�ncies Ministerials o per les comissions de treball, inclosa la proposta de declaraci� final de la Confer�ncia Ministeral. Aquests documents haurien de ser produ�ts entre els representants de tots els membres, en comissions. Darrerament sembla ser que s�n els caps o moderadors de les diferents comissions els que elaboren les propostes, de manera que mentre simplement haurien de facilitar les negociacions entre membres, les “interpreten” i presenten la seva versi�... que casualment acostuma a coincidir amb la que afavoreix els pa�sos rics. A m�s, aquests documents no sempre s’elaboren amb el temps suficient per estudiar-los i avaluar-los, sobretot per aquells pa�sos amb menys recursos que compten amb menys t�cnics a la seva disposici�. A la darrera Confer�ncia Ministerial de Canc�n, la proposta de la declaraci� final va ser lliurada als delegats nom�s 30 hores abans de l’hora l�mit per arribar a un acord. “Un document que cobreix les regulacions sobre el comer� mundial sobre b�ns i serveis �s distribu�t a contrarellotge, ignorant les reclamacions de moltes nacions del Sud i en un clima de pressi�. Les delegacions van estar discutint fins altes hores de la matinada. Aquesta �s una forma de funcionar que ni tan sols es veu en una associaci� ve�nal o parroquial, per� que �s usual dins de l’OMC: aix� es porten els assumptes del comer� global” (Eduardo Gudynas, Desarrollo, Econom�a, Ecolog�a y Equidad Am�rica Latina, 15/09/03).

La famosa “sala verda”- Un dels mecanismes m�s criticats s�n les anomenades negociacions "de sala verda" ("green room"), un sistema de reunions informals establertes durant la Ronda d'Uruguai, anomenades aix� pel color de l’habitaci� on es realitzaven. En aquestes reunions un nombre redu�t de pa�sos amb inter�s en el tema que es negociar� es trobaven per arribar a un acord que, m�s tard, havia de ser ratificat per consens per tots els pa�sos membres (entre els quals n'hi ha molts que no han estat convidats a les reunions). Aquest mecanisme es va repetir a Seattle, i va ser un dels motius m�s importants del frac�s de la Confer�ncia, ja que els pa�sos africans i d'altres de la perif�ria es van plantar davant d'aquesta situaci� i es van negar a ratificar la declaraci� final (en la negociaci� de la qual no havien participat, ja que havien estat marginats de les negociacions "de la sala verda" durant tota la Confer�ncia). L’’OMC t� una tend�ncia fora del que �s normal a les reunions informals off the record, ja que aquest mecanisme s’ha tornat a repetir a Doha i Cancun.

Entre l’assessorament de les grans ONG i la pressi� dels lobbies empresarials– A la cimera de Cancun, alguns representants dels pa�sos del Nord van expressar les seves retic�ncies a la pres�ncia de membres de la societat civil en la seu de les negociacions. Algunes grans ONGs internacionals han adoptat un influent paper d’assessorament als pa�sos del sud, sobretot als africans, ajudant-los a analitzar els documents de les negociacions o a preparar les seves intervencions, i aix� ho ha estat gaire ben rebut pels representants d’alguns pa�sos rics. Per exemple, la ministra brit�nica d’agricultura, Margaret Becket, no va dubtar d’ acusar les ONG d’“omplir el cap dels pa�sos pobres d’ocells” (El Pa�s, 15-09-03). Per� els membres d’ONG i moviments socials no s�n els �nics “observadors” te�ricament externs al proc�s de negociaci� que es deixen caure per les cimeres de l’OMC. A Cancun es van donar cita m�s d’un miler de membres de lobbies industrials i agr�coles, principalment dels EUA i la UE, representant els interessos d’uns 125 grups empresarials. No �s d’estranyar doncs que des de diferents moviments de la societat civil com Via Campesina es denunci� que “els acords agr�coles s�n m�s fruit de les pressions de Cargyl que de les negociacions entre els pa�sos membres, aix� com els acords sobre patents de llavors s�n guiats directament pels directius de Monsanto”.

Qu� va passar a Cancun?– A Cancun els diferents pa�sos membres de l’OMC arribaven amb una dif�cil agenda de negociacions, amb amplis desacords entre els representants dels pa�sos del Nord i del Sud en els �mbits d’agricultura i inversions, amb les negociacions sobre liberalitzaci� de serveis molt retardades i amb un engany�s acord sobre medicaments pres setmanes abans de la Confer�ncia. Molts vaticinaven un frac�s de la reuni� de Cancun i la possibilitat que la ronda de negociacions s’hagu�s d’ampliar uns quants anys m�s. Un cop iniciada la reuni�, de seguida es va veure que la clau de les negociacions estarien en el tema de l’agricultura. Des de l’inici es va formar el G23, encap�alat per Brasil, Xina, �ndia i Sud �frica i format per pa�sos llatinoamericans, africans i asi�tics, que es presentava per negociar en bloc els temes agr�coles. Els negociadors europeus i nord-americans esperaven que la unitat del G23 es trencaria abans que s’acab�s la reuni�, per� no va ser aix� i el G23, juntament amb les coalicions de pa�sos africans i d’altres pa�sos del Sud, van plantar cara a les dues grans pot�ncies econ�miques. Amb els dies les posicions sobre agricultura s'havien apropat, per� l'acord semblava encara lluny. La resta de temes que es preveia negociar quedaven en un segon pla.

La proposta de declaraci� ministerial, per la sorpresa de molts i degut a les pressions de la UE, inclo�a el tema de les “garanties a la compet�ncia i inversions de les empreses”, tot i que m�s de 60 membres (dels 148 que t� l’OMC) s’hi havien oposat frontalment. Els aven�os en les negociacions sobre agricultura que recollia el text encara estaven molt lluny de les pretensions del G23 (que reclamaven l’eliminaci� total dels subsidis a l’exportaci� i un calendari per la liberalitzaci� total del mercat agr�cola als EUA i a la UE). Els EUA i la UE consideraven que ja s’havien fet suficients concessions (sobre tot amb el tema de les subvencions al cot�). Ning� estava satisfet amb els resultats, de manera que no hi va haver acord i les negociacions van quedar definitivament aturades a poques hores que s’acab�s el termini per finalitzar la Confer�ncia.

Els pa�sos del Sud, amb el G23 al capdavant, preferien anar-se’n sense acord que acceptar les rampoines que els oferien els EUA, la UE i Jap�. “Millor cap acord que no pas un mal acord”.

Qu� est� en joc a l’OMC?– Actualment podem dir que hi ha quatre temes clau en les negociacions en curs en el marc de l’OMC: Agricultura, Serveis, Patents i Inversions. Pel que fa a l’Agricultura, s’est� negociant un acord addicional al de mercaderies (GATT) l’objectiu a mig i llarg termini del qual �s liberalitzar totalment el mercat agr�cola (eliminaci� d’aranzels i de subvencions a l’exportaci� agr�cola). Des de moviments camperols i altres moviments socials es reclama que no sigui l’OMC l’organisme que tracti el tema de l’agricultura, ja que l’alimentaci� “no �s una mercaderia sin� un dret”. Pel que fa als Serveis les negociacions, s’estan desenvolupant en el marc del GATS, un acord que pret�n regular fins a 160 subsectors i activitats en el sector serveis, dels quals podem destacar: telecomunicacions i tecnologies de la informaci�, serveis ambientals, energia, subministrament d’aigua, turisme, educaci�, sanitat, serveis culturals, transports, serveis financers i bancaris... Tot i que el GATS, en cas de tancar-se les negociacions no significar� la privatitzaci� autom�tica de tots els serveis p�blics, s� porta a una liberalitzaci� progressiva que inclour� fins als serveis m�s b�sics, per tal de cedir aquest past�s al sector privat. Les Patents s�n tractades en el marc del TRIPS, en el qual s’inclouen temes com els drets d’autor, les patents sobre els medicaments o les anomenades patents de la vida (per a l’OMC els processos de reproducci� en laboratori de mat�ria biol�gica s�n patentables, �s a dir, totes les investigacions sobre transg�nics, cultiu de c�l�lules, seq�enciaci� i reproducci� de seq��ncies d'ADN i prote�nes, informaci� gen�mica, clonaci� d'�ssers vius, etc.). Per a l’OMC no existeix cap problema en convertir els aven�os cient�fics, siguin en medicaments o en modificaci� gen�tica, en objecte de compra i venda. Finalment, el tema de les Inversions no est� sent negociat expl�citament en el marc de cap [no entenc qu� vol dir aix�: “jefe?”]de l’OMC, tot i els esfor�os de la Uni� Europea per incloure la liberalitzaci� de les inversions com un dels temes que cal negociar en l’actual Ronda. Tot i aix�, i malgrat l’oposici� de la major part dels pa�sos membres de l’OMC (principalment els pa�sos de la perif�ria) �s un tema transversal que es negocia impl�citament en el marc d’altres acords com el GATS.

Els beneficis del lliure comer� de l’OMC- Tot i la ret�rica de l'OMC respecte als beneficis que la liberalitzaci� comercial pot aportar als pa�sos empobrits, el cert �s que aquests no se n'han beneficiat gaire... o m�s aviat gens. Des de fa un temps es ve denunciant la tend�ncia de l'OMC a afavorir els pa�sos m�s rics i els grans interessos transnacionals. En aquest sentit, i en contra del discurs oficial de l'OMC, no tot es liberalitza, o al menys no al mateix ritme. Per exemple, malgrat l'inter�s que t� per a moltes economies de la perif�ria, la liberalitzaci� gradual del comer� agr�cola i dels productes t�xtils avan�a molt lentament. Al mateix temps, la incorporaci� dels serveis al "lliure comer�" es centra en aquells sectors que interessen a les grans transnacionals del Nord, per� exclou la mobilitat de la m� d'obra. I en canvi, lluny de liberalitzar els aven�os de la ci�ncia i la tecnologia, posant-los al servei de la humanitat, es refor�a la protecci� de la propietat intel�lectual, obligant als pa�sos membres a adoptar una legislaci� com la dels pa�sos rics i ampliant el camp d'all� patentable fins als �ssers vius (patentable, s’ent�n, per les empreses del Nord, que tenen el 95% de les patents mundials)

Aquesta guia ha estat elaborada per l'Observatori del Deute en la Globalitzaci�.

GUIA PUBLICADA DESEMBRE 2003