G-8
|
||
Què és el G8?- El G8 és el "club dels més rics". Està format pels caps d'estat dels 7 països més industrialitzats, rics i influents del planeta (Alemanya, Canadà, Estats Units, França, Itàlia, Japó i el Regne Unit), més Rússia (que no és dels més industrialitzats ni dels més rics, però si dels influents). Els governants d’aquests vuit estats es reuneixen un cop l'any al que es coneix com la “Cimera del G8”, per parlar sobre l’evolució de l'economia, la política i la societat mundial, i per acordar línies comunes d'actuació en aquests camps. Al llarg de l'any, els ministres d'economia, comerç, relacions exteriors, medi ambient, treball, etc., es troben per anar preparant la Cimera anual, acostant posicions i negociant consensos. Un simple Fòrum de discussió...- El G8, teòricament, no té poder decisori ja que, tal com afirmen els que el formen, és un “simple fòrum de discussió”. Al llarg de la seva història, però, ha demostrat que les reunions i Cimeres del G8 van molt més enllà d’un simple intercanvi d’impressions entre els líders de les potències econòmiques. El G8 ha anat cercant solucions i estratègies comunes per fer front als problemes detectats, en funció sempre dels interessos propis. Cimera rera cimera, trobem una invariable reafirmació per part del G8 de les bondats de la globalització neoliberal i un impuls continuat de les reformes que l’han de permetre: liberalització comercial i financera, privatitzacions, flexibilitat del mercat laboral i polítiques macroeconòmiques deflacionàries com el dèficit zero en el pressupost i els elevats tipus d’interès. Sovint, aquest missatge es veu diluït en els mitjans de comunicació rera d’anuncis espectaculars en temes com la lluita contra la pobresa, les iniciatives de reducció de deute o les ajudes en la lluita contra les malalties infeccioses com la SIDA o la malària. No sempre són efectius- Però mentre el G8 es mostra implacable en l'impuls de les polítiques neoliberals, no ha mostrat tanta diligència en la lluita contra la pobresa, la cancel·lació del deute o l'eradicació de la SIDA, incomplint les seves promeses any rere any. Alguns exemples han estat: l'alleugeriment del deute extern en forma de la Iniciativa HIPC: dels 110 mil milions de dòlars promesos al 1999, al juny de 2003 s'havien fet efectius menys d'un terç; aportacions milionàries al Fons Global de Salut per a la lluita contra la SIDA i altres malalties: dels 13 mil milions de dòlars anuals promesos al 2001, tan sols s’han fet efectius 350 milions a l'any; o destinar el 0,7% del PIB a Ajuda Oficial al Desenvolupament: malgrat les promeses fetes des de 1981, cap dels països del G8 arriba actualment al 0,33% (OCDE, 2003). El poder del G8- El G8 no té formalment capacitat d'implementar les "solucions" que dissenya. Per aconseguir que les seves iniciatives, les que realment interessen, tirin endavant, el G8 compta amb el poder dels seus països membres en les institucions internacionals com el Consell de Seguretat de les Nacions Unides, el Banc Mundial, el FMI o l'OMC. De fet, dels cinc membres permanents (amb dret a vet) del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, quatre són membres del G8, i en el marc del Banc Mundial i el FMI els països del G8 acumulen més del 44% dels vots. En les negociacions en el marc de l’OMC els països del G8 també acostumen a funcionar com un bloc format per la UE, Japó, EUA i Canadà. Perquè Rússia?– Fins al juny de 2001 el G8 havia estat sempre, i des del seu naixement al 1976, el G7, format pels 7 països més industrialitzats del món. Des del 1991, amb la desintegració de la URSS, Rússia va començar a ser convidada a participar de forma parcial a algunes reunions del G7. Aquesta participació es va fer anual des de 1997, tot i que Rússia sempre havia quedat exclosa de les discussions sobre temes d'economia i finances. A la cimera de Kananaskis (Canadà, 2001), el G7 es va convertir definitivament en G8, amb l’admissió de Rússia com a membre de ple dret a totes les discussions. Aquest fet ha estat considerat com un premi per l'esforç de Rússia per incorporar-se a l'economia de mercat. Cal tenir en compte que Rússia no és entre les 8 primeres economies industrialitzades del món, ni tan sols entre les 10 primeres. Tot i que el fet que sigui una potència nuclear segurament ha influït en l'entrada d'aquest país en el Club dels països més poderosos del planeta. Manca de transparència, manca de democràcia- Malgrat la rellevància d'aquestes cimeres, les discussions del G8 son secretes. No n’hi ha transcripció i els documents preparatoris, tot i ser elaborats per funcionaris públics dels països membres, són generalment també secrets i molt rarament surten a la llum pública. Els únics documents totalment públics són les declaracions finals. La manca de transparència és total en el G8 i la ciutadania només ens arribem a assabentar del que volen que coneguem. La manca de democràcia és encara més evident si pensem en l’efecte que arreu del món tenen les decisions preses a les cimeres del G8, i ho comparem amb el fet que els països del G8 representen tan sols el 10% de la població mundial. Mobilitzacions contra el G8- Els darrers anys, les reunions del G8 s'han convertit en un focus de protestes per part de moviments socials diversos. A la cimera de Birmingham, el 1998, més de 70.000 persones feien una cadena humana al voltant de la seu de la Cimera del G8, convocada per Jubilee 2000 al Regne Unit, per reclamar la cancel·lació del deute dels països empobrits. A partir d’aquell moment, any rera any moviments socials de diferent caire s'han donat cita per mobilitzar-se en contra de les polítiques impulsades pel G8, de la manca de democràcia que significa l'existència d'aquest grup, etc. A Gènova, al juliol de 2001, es van donar les mobilitzacions més massives, i també la repressió més violenta per part de la policia. Els líders del G8 es van reunir en una ciutat dividida, entre la zona roja, tancada per murs i tanques gairebé infranquejables, i la resta de la ciutat, presa pels manifestants. El resultat de la repressió va ser un manifestant mort, milers de ferits i centenars de detinguts. Des d’aleshores el G8 fuig de les grans ciutats per reunir-se a llocs inaccessibles per als manifestants: al 2002 a Kananaskis, un centre d'esquí a les muntanyes de Canadà, i al 2003 a Evian-les-bains, als Alps francesos (prop de la frontera a Suïssa). Aquest fet, però, no desencoratja la societat civil que, tot i no poder arribar fins al lloc de la reunió, ha mantingut mobilitzacions i contra-cimeres a localitzacions properes. La participació espanyola al G8– L’Estat espanyol no és una de les potències econòmiques que formen part del G8. L'única relació amb aquest grup és a través de la participació de la Unió Europea. La UE està representada a les Cimeres del G8 pel president de la Comissió Europea (actualment Romano Prodi) i pel President de torn del Consell Europeu. En aquest sentit, la participació espanyola més directa es va donar a la darrera cimera del G8 a Kananaskis (2001), en la qual va participar el president del Govern espanyol, José María Aznar, com a president del Consell Europeu. En aquesta ocasió, les declaracions que més van transcendir a la premsa de la participació de José María Aznar van ser les següents: “El otro día, en Canadá [durante la cumbre del G-8], estaba con el presidente Bush cuando éste puso los pies encima de la mesa y me preguntó: '¿Sigues haciendo deporte?'. Yo le dije que sí y él comentó: 'Hago cuatro kilómetros en 6m. 24s.'. Yo puse los pies encima de la mesa y le respondí: 'Yo hago 10 kilómetros en 5m 20s. Es la primera vez que superamos a EE UU en algo”. Què és, en definitiva, el G8?- El G8 és realment el fòrum on es dissenya la globalització capitalista neoliberal, on es prenen, de facto, decisions clau sobre la gestió de la política i l'economia mundials. És un govern mundial a l’ombra, dominat pels presidents d’uns estats que representen el 60% de les riqueses mundials... i poc més del 10% de la població mundial... Aquesta guia ha estat elaborada per l'Observatori del Deute en la Globalització. GUIA PUBLICADA DESEMBRE 2003 |
Versió per imprimir
Pujar