transg�nics

Qu� s�n els transg�nics o organismes gen�ticament modificats (OGM)?- Els organismes gen�ticament modificats s�n �ssers vius als quals se’ls ha introdu�t mitjan�ant t�cniques artificials un gen d’una esp�cie diferent que mai no arribarien a tenir de manera natural. Es produeixen OGM de plantes, animals i microorganismes realitzant transfer�ncies de gens entre qualsevol d’aquests regnes.

La tecnologia mitjan�ant la qual es produeix la transfer�ncia de gens (enginyeria gen�tica) �s molt imprecisa i requereix la utilitzaci� d’altres gens a m�s del gen que es vol transferir.
Amb la modificaci� gen�tica es vol passar una determinada caracter�stica d’un �sser viu a un altre que no la posseeix. Aquesta possibilitat de l’enginyeria gen�tica s’ha dif�s massivament en la seva aplicaci� en l’alimentaci� com la gran possibilitat per obtenir m�s i millors aliments i resoldre “el problema de la fam al m�n”.

Tanmateix, les dues principals caracter�stiques gen�tiques que s’introdueixen actualment en gaireb� tot els OGM que es cultiven comercialment s�n la resist�ncia al glifosat (un herbicida) i la introducci� del gen que codifica la producci� de la toxina Bt (que prov� del Bacillus thuringiensis) i que produeix plantes biocides. Aquestes modificacions gen�tiques no nom�s no representen cap avantatge per als consumidors des del punt de vista nutricional, sin� que l’�nica cosa que han fet ha estat facilitar un model d’agricultura industrialitzat i sense agricultors.

Sense cap mena de dubte, els �nics beneficiaris dels OGM han estat les grans transnacionals de la vida que, encap�alades per Monsanto, volen controlar el multimilionari negoci de l’alimentaci� al planeta. Aquest �s el veritable motiu pel qual s’han desenvolupat els OGM, i aix� es desemmasacara un dels crims m�s grans que actualment es cometen contra la humanitat: la destrucci� i l’apropiaci� de la base de la sustentaci� de tots els pobles de la terra.

Per qu� la societat civil rebutja els transg�nics?- Els motius del rebuig als transg�nics per part d’un ampli espectre de la societat civil (organitzacions de consumidors, ecologistes, camperoles) s�n molts i es troben interrelacionats o estretament vinculats entre si. Per aix� �s molt important tenir en compte aquesta multiplicitat de motius i no caure en la simplificaci� que el rebuig passa per “la por a all� que �s nou” o el “rebuig a la tecnologia”.

El primer motiu de l’oposici� a aquesta tecnologia �s el q�estionament del model de ci�ncia que la sustenta, que des del positivisme i el reduccionisme pret�n abordar la naturalesa com quelcom desprove�t de la complexitat que de fet posseeix. Aquesta simplificaci� �s la que permet que es manipulin els �ssers vius sense tenir en compte les conseq��ncies que aquesta manipulaci� pot tenir sobre la totalitat del planeta.

Per aquesta ra�, la primera exig�ncia de la societat civil �s l’aplicaci� del principi precautori que, consagrat internacionalment el 1992, estableix que: “quan hi hagi perill de dany greu o irreversible, la manca de certesa cient�fica absoluta no s’haur� d’utilitzar com a ra� per postergar l’adopci� de mesures eficaces en funci� dels costos per impedir la degradaci� del medi ambient”. �s a partir d’aquests preceptes que sorgeixen les an�lisis de riscs inherents a la tecnologia, per a l’ambient, per a la salut i per a l’agricultura, que desenvoluparem breument a continuaci� i que lamentablement ja s’han comen�at a confirmar en diferents parts del globus.

Tots aquests plantejaments contenen un profund q�estionament del paradigma (cient�fic, social, ambiental) des del qual s’aborda la creaci� dels OGM, que podria plantejar-se de manera senzilla com un paradigma de dominaci�, en contraposici� al necessari paradigma de la cooperaci� que necessitem desenvolupar per garantir una societat justa i sostenible.

Per altra banda, �s molt important remarcar que els organismes gen�ticament modificats en cap cas no s�n necessaris per a la humanitat. �s una fal�l�cia absoluta dir que es necessiten per resoldre els problemes de la fam al m�n. Aquests arguments ja es van plantejar quan als anys 60 es va impulsar la “revoluci� verda”. Amb tot, la fam al m�n va continuar creixent i les desigualtats al planeta s’han aguditzat com mai en les �ltimes d�cades.

Avui resulta molt clar que el problema de la fam al m�n t� les arrels en la distribuci� desigual de les riqueses que la nostra societat posseeix i en l’explotaci� industrial i mercantilista que alguns realitzen sobre pobles i natura. La terra ens pot alimentar a tots els qui hi vivim. Per� no pot satisfer l’�nsia de dominaci�, apropiaci� i poder que tenen alguns.

Quins s�n els riscos inherents a aquesta tecnologia?- L’enginyeria gen�tica posa els cient�fics a jugar a D�u manipulant virus, bact�ries, plantes i animals. Aquesta experimentaci� amb tot el que �s viu entranya inimaginables riscos quant a la possible creaci� de nous pat�gens i malalties.

Quines s�n les amenaces per a l’ambient?- Lamentablement, les amenaces per a l’ambient ja s’han vist confirmades. Les llavors d’OGM s’han escampat i han contaminat altres cultius. Sens dubte, la pitjor cat�strofe en aquest sentit ha estat la contaminaci� transg�nica del blat de moro en el seu propi centre d’origen: M�xic.

A m�s de la contaminaci� transg�nica, les llavors gen�ticament modificades contribueixen de manera alarmant a la p�rdua de diversitat agr�cola, ja que uniforma milions d’hect�rees arreu del m�n amb monocultius i despla�a cultius tradicionals i �rees silvestres.

El paquet tecnol�gic de llavors resistents al glifosat ha impulsat un creixement en l’�s d’aquest biocida, que ja ha produ�t impacte greument sobre poblacions, boscos, s�l, aigua i cultius. I ja estan sorgint noves supermaleses que resisteixen al glifosato i obliguen a incrementar les fumigacions i a utilitzar herbicides nous i m�s t�xics.

Els cultius Bt tamb� comporten les seves conseq��ncies: el sorgiment en els insectes de resist�ncia a la toxina Bt i l’impacte d’aquestes plantes insecticides en insectes ben�fics ser� inexorable. A m�s, la perman�ncia de la toxina Bt al s�l tamb� afectar� els microorganismes i els insectes que s’hi desenvolupen.

A tots aquests problemes cal sumar-hi els riscos que encara no podem preveure i que aniran sorgint en la mesura en qu� es desenvolupin transg�nics nous i m�s perillosos. El desenvolupament de les llavors Terminator i dels cultius biofarmac�utics s�n alguns dels greus problemes que ja estan amena�ant la nostra societat.

Quines s�n les amenaces sobre la salut?- Als Estats Units ja hi han aparegut productes alimentaris contaminats amb transg�nics no autoritzats per al consum hum�. El cas m�s notori va ser el del blat de moro Starlink, que l’any 2001 va desencadenar un esc�ndol a escala internacional.

Per� el m�s greu de tot �s que quan consumim transg�nics estem essent exposats a un experiment massiu d’imprevisibles conseq��ncies.

Quines s�n les amenaces per als agricultors?- Els agricultors s�n violentament despla�ats per aquest model industrial d’agricultura. A m�s de perdre les llavors i les pr�ctiques tradicionals, els crea una depend�ncia absoluta respecte amb les empreses, que els obliga a comprar cada any la llavor juntament amb tot el paquet tecnol�gic necessari per al cultiu. A Argentina ja sumen milers els agricultors despla�ats per aquest pervers model.

Els “deserts verds” cobreixen milions d’hect�rees i deixen fora els camperols i la diversitat, alhora que destrueixen s�ls, rius i ecosistemes.

Com resisteix la societat civil als transg�nics?- La societat civil s’est� mobilitzant arreu del m�n i, a trav�s de les seves diverses i m�ltiples accions, s’uneix en un sol reclam: Un m�n lliure de transg�nics.

Al costat d’aquest reclam hi ha les propostes d’una agricultura orientada vers la sobirania aliment�ria dels pobles, el rebuig absolut a tota forma de propietat intel�lectual sobre la vida i la defensa de les llavors com a patrimoni dels pobles al servei de la humanitat.

Aquesta guia ha estat elaborada per Acci�n Internacional por los Recursos Gen�ticos (GRAIN). GRAIN �s una organitzaci� no governamental internacional constitu�da per ajudar a generar una resposta davant una de les amenaces m�s insidioses per a la seguretat aliment�ria i la subsist�ncia arreu del m�n: l’erosi� gen�tica.

GUIA PUBLICADA DESEMBRE 2003