patents i acc�s als medicaments

Acc�s a medicaments- L’acc�s a uns serveis m�nims de salut p�blica es veu obstaculitzat per diversos factors, especialment als pa�sos pobres. La manca de recerca i el desenvolupament de medicaments per a patologies tropicals, la insufici�ncia de producci� de medicaments, l’escassetat de personal sanitari, les pol�tiques de finan�ament sanitari, els sistemes de distribuci� i infrastructures inadequats, els tractaments massa llargs que obliguen a abandonar-los o la resist�ncia a tractaments antics. Per�, sens dubte, sembla que hi ha consens en qu� un dels principals obstacles �s l’elevat preu dels medicaments. D’aqu� que hagi sorgit la necessitat de determinar-ne el “preu equitatiu”. Al voltant d’aquest concepte s’han de definir pol�tiques regides pel principi d’equitat i en les quals el preu del f�rmac sigui just i assequible.

D’entre tots aquests factors, posarem l’�mfasi en aquells que influeixen m�s decisivament en l’acc�s als medicaments.

Acord sobre els drets de propietat intel.lectual relacionats amb el comer� (ADPIC)- El 1994, l’ADPIC s’incorpora als acords de l’Organitzaci� Mundial del Comer� (OMC). Els seus objectius s�n regular els drets de propietat intel�lectual (DPI) en tots els �mbits (inclosa la salut p�blica) i garantir els drets de comercialitzaci� exclusiva a un producte patentat durant un per�ode d’almenys vint anys.

Gr�cies a la pressi� exercida per la societat, el novembre de 2001 se signa la Declaraci� sobre l’ADPIC i salut p�blica, cosa que suposa un important pas endavant en la campanya global per l’acc�s a medicaments essencials, ja que afirma la primacia de la salut p�blica sobre els drets de propietat intel�lectual. Per� l’acord deixava encara sense resoldre un tema primordial: en un dels seus articles, l’ADPIC prohibia l’exportaci� de f�rmacs gen�rics entre els pa�sos membres de l’OMC, per la qual cosa aquells pa�sos (sobre tot els pa�sos en desenvolupament i els menys avan�ats) que no tinguessin capacitat de producci� nacional, es veurien abocats ja fos a comprar els car�ssims medicaments patentats o a no proveir el pa�s.

Estat de la q�esti�- La soluci� al conflicte va arribar dies abans de la celebraci� de la V Confer�ncia de l’OMC, celebrada a Cancun el setembre de 2003. En la nova Declaraci� s’ha incl�s una f�rmula perqu� aquests pa�sos puguin importar gen�rics. Si b� �s cert que s’ha avan�at en relaci� al per�ode precedent i que s’han desencallat les negociacions, tamb� ho �s que el resultat no ha estat ni molt menys el que seria desitjable. La soluci� proposada inclou tota una s�rie de traves burocr�tiques que en compliquen l’aplicaci� i deixen als pa�sos exportadors a merc� de la pressi� de les companyies farmac�utiques i dels governs que les recolzen. A mig i llarg termini les mesures aprovades augmentaran el preu dels gen�rics, i posaran en risc l’exist�ncia mateixa d’aquesta ind�stria alternativa, alhora que deixaran en mans dels pa�sos exportadors de gen�rics (en molts casos pa�sos desenvolupats) la decisi� �ltima de permetre’n l’exportaci�.

Patents i preus- Aquest acord, amb l’obligaci� d’incloure els DPI sobre els f�rmacs, ha suposat un augment considerable dels preus. Fins ara l’instrument utilitzat pels pa�sos en vies de desenvolupament per accedir als f�rmacs barats era el de la importaci� o la producci� de gen�rics, cosa que suposava una taula de salvaci� per a les fam�lies de baixos ingressos. Ara, l‘ADPIC, com hem vist, amena�a d’enfonsar aquesta via. La patent pot ser un factor determinant a l’hora d’adquirir un f�rmac en tant que els estudis indiquen que els preus poden augmentar fins a un 200%. A m�s, aquest acord t� un altre efecte important sobre els preus. Al mantenir una comercialitzaci� exclusiva durant vint anys, no permet que els gen�rics entrin en el mercat i competeixin entre ells, cosa que afavoriria que es redu�ssin considerablement els preus i els faria, per tant, molt m�s assequibles.

Una altra dimensi� del problema- Aquest problema es veu accentuat per les pr�pies caracter�stiques del sistema sanitari p�blic dels pa�sos en vies de desenvolupament. En aquests pa�sos, la major part de les despeses sanit�ries no surten dels pressupostos nacionals de sanitat o dels sistemes d’assegurances, sin� que aquesta responsabilitat recau sobre les pr�pies fam�lies. Per norma, el cost del tractament de les malalties �s amb freq��ncia prohibitiu. I aix� suposa que en �ltima inst�ncia les fam�lies endarrereixen o ni tan sols busquen l’atenci� m�dica que requereixen. Tamb� pot succeir que es vegin obligades a desviar els recursos d’altres �rees essencials, com l’educaci� o l’alimentaci�, a la compra de medicaments, amb els efectes que aix� comporta a llarg termini.

Recerca i desenvolupament- Les patents han estat defensades per les empreses farmac�utiques en la mesura que potencien i estimulen l’R+D per a nous medicaments. Per� la veritat �s que nom�s el 10% de l’R+D a escala mundial es dirigeix a les malalties responsables del 90% del problema sanitari mundial. Llevat del VIH/SIDA, les principals malalties que pateixen els pa�sos pobres afecten els pa�sos rics de manera molt indirecta. Basant-nos en aquest principi i tenint en compte la m�nima capacitat de compra dels pa�sos en vies de desenvolupament, la inversi� que es destina a R+D per a les malalties en aquests pa�sos �s gaireb� inexistent. Aix� implica que no es cre�n nous f�rmacs que permetin prevenir ni curar cap de les malalties que estan costant milions de vides en els pa�sos pobres.

Propostes- Si ens adonem de la dimensi� del problema veurem que �s necessari que es plantegin iniciatives que tinguin en compte els diversos actors afectats i que en tractin d’abastar les m�ltiples esferes. La propera revisi� de l’ADPIC hauria d’incloure una avaluaci� global dels seus efectes sobre l’assequibilitat i disponibilitat de les medicines als pa�sos pobres.

Per altra banda, donada la manca d’inter�s comercial per fer recerca en el camp de les malalties infeccioses d’aquests pa�sos, s’hauria d’establir un fons p�blic internacional que tingu�s una estrat�gia a llarg termini i el finan�ament de la qual tingu�s car�cter vinculant. Per la seva banda, les empreses farmac�utiques haurien de fer extensibles les iniciatives que han vingut fent recentment per reduir els preus dels f�rmacs b�sics per als pa�sos pobres.

Aquesta guia ha estat elaborada per Paula San Pedro, investigadora d’Interm�n Oxfam.

GUIA PUBLICADA DESEMBRE 2003