turisme responsable

L'impacte del turisme internacional- En les �ltimes cinc d�cades, el turisme internacional ha passat a despla�ar de 25 milions de viatgers l’any a gaireb� 700 milions, i a llocs cada vegada m�s remots gr�cies al desenvolupament dels mitjans de transport. Un fenomen d’aquesta magnitud i amb una expansi� tan r�pida no podia sin� generar impactes all� on s’ha establert.

Generalment aquests impactes es classifiquen en tres categories: econ�mics, mediambientals i socioculturals.

Impactes econ�mics

El turisme ha estat presentat tradicionalment com un eficient motor del desenvolupament econ�mic, capa� de generar treball, modernitzar les infraestructures, impulsar altres activitats productives, revaloritzar els recursos aut�ctons o equilibrar balances de pagaments nacionals. Abans de la d�cada de 1970, assumides aquestes premisses i amb el turisme internacional de masses acabat d’estrenar, pocs investigadors s’havien parat a estudiar els costos econ�mics que suposava per a les societats amfitriones aquesta activitat. Per� en aquella d�cada van comen�ar a ser evidents.

Aix�, �s cert que el turisme genera treball, per� en moltes ocasiones per a la poblaci� local �s un treball estacional i poc qualificat. A m�s, sol tractar-se d’un treball inestable: el turisme �s un sector amb grans vaivens, i les zones de destinaci� han de fer front a la compet�ncia d’altres de noves que sorgeixen gr�cies al desenvolupament dels mitjans de transport.

Tamb� �s cert que es modernitzen les infraestructures, per� en funci� de les prioritats tur�stiques i no d’un desenvolupament endogen i equilibrat amb les altres activitats productives.

La revaloritzaci� dels recursos aut�ctons es materialitza moltes vegades en processos inflacionistes, derivats d’un augment de la demanda de la terra, l’aigua o els aliments; el resultat n’�s l’encariment de la cistella familiar, la dificultat d’accedir a un habitatge o l’expulsi� de camperols per l’augment de les rendes agr�ries. El turisme impulsa algunes activitats productives, com la construcci�, per� tamb� en posa en perill d’altres de tradicionals, com hem vist en el cas de l’agricultura.

Igualment, �s discutible la capacitat del turisme per generar ingressos en els pa�sos de destinaci�, ja que s�n els pa�sos d’origen els que m�s es beneficien d’aquesta activitat: companyies de vol i grans establiments hotelers solen pert�nyer a multinacionals del Nord, i a m�s els operadors d’aquests pa�sos tenen capacitat d’imposar preus als seus “socis” del Sud.

A tall d’exemple d’aquests processos ens podem referir a zones primig�nies d’atracci� tur�stica com les Antilles o Hawaii a la d�cada de 1960 i principis de la seg�ent. El desenvolupament tur�stic va portar a substituir terra agr�cola per terra urbanitzable, i el camperol per l’obrer de la construcci� o el treballador del sector serveis. En pocs anys, es va reduir la sobirania aliment�ria i es va fer necess�ria la importaci� dels aliments, m�s cars, als quals nom�s es podia accedir al mercat. En el cas de Hawaii, dues de les seves vuit illes m�s grans van acabar essent propietat privada, de la mateixa manera que m�s del 70% de les mil milles costeres que fins aleshores eren propietat de l’estat. Per �ltim, les petites ind�stries tur�stiques aut�ctones van ser substitu�des per altres de foranes que tenien m�s capacitat de compet�ncia.

Finalment, cal assenyalar que en determinades zones on s’ha fet una aposta pel turisme com a principal mitj� de desenvolupament s’ha observat que aquest hi genera problemes semblants als d’economies basades en l’agricultura de monocultiu per a l’exportaci�, com ara la depend�ncia dels preus del mercat internacional, molt fluctuants, o un alt nivell de risc derivat de l’escassa diversificaci�.

Impactes mediambientals

Curiosament, un dels factors que afavoreix l’aparici� del turisme en una zona, el paisatge, sol mostrar-se especialment fr�gil amb el seu desenvolupament. Ja hem vist com l’arribada de turistes tendeix a canviar l’�s dels recursos naturals. Per� m�s enll� d’aix�, moltes vegades tendeix a sobreexplotar-los.

El turisme de masses s’ha mostrat especialment violent amb el medi ambient: urbanitzaci� de zones naturals o no integrada en el paisatge, sobreutilitzaci� del recurs de l’aigua, problemes relacionats amb el tractament de les escombraries, contaminaci� de l’aigua pels residus l�quids, destrucci� de monuments hist�rics, contaminaci� de l’aire per l’�s de vehicles i calefacci�, canvis en el paisatge per afavorir activitats d’oci com el golf o l’esqu�, etc.

Aquests processos s�n m�s incisius en els pa�sos del Sud, on les normatives mediambientals solen ser m�s laxes per afavorir la ind�stria tur�stica i els recursos naturals s�n presa f�cil de l’especulaci�. Com a exemple es pot assenyalar la crisi ecol�gica que est� patint la costa de Quintana Roo, a M�xic, a causa del desmesurat desenvolupament de centres tur�stics com Cancun o Cozumel.

Per� no nom�s el turisme de masses incideix sobre el medi ambient. Tamb� hi ha formes de turisme alternatiu que poden fer un �s no sostenible dels recursos. Sota el concepte de “turisme alternatiu” s’hi agrupen diverses formes de turisme que de vegades busquen un desenvolupament sostenible de l’activitat, per� d’altres vegades nom�s expressen la contraposici� al turisme de masses. No obstant, encara que nom�s sigui perqu� es tracta de turisme a petita escala, les formes alternatives de turisme solen comportar molta menys alteraci� en el paisatge.

Per contra, hi ha ocasions, quan el paisatge �s el principal valor tur�stic, en qu� les institucions p�bliques arriben a establir normes conservacionistes extremes, fins al punt d’impedir el desenvolupament normal d’activitats tradicionals i sense entendre que l’�sser hum� t� tamb� un paper en l’ecosistema.

Impactes socioculturals

En ocasions s’ha assenyalat que el turisme pot tenir beneficis positius perqu� permet la interrelaci� entre cultures diferents. No obstant, els impactes socioculturals detectats solen ser negatius per a la societat amfitriona. Un dels aspectes m�s destacats �s la tend�ncia a accelerar canvis culturals que despullen del seu significat els elements culturals per deixar-los nom�s en all� epifenom�nic, all� “visible”, que �s tractat com una mercaderia m�s. A K�nia, un dels pa�sos africans m�s tur�stics, �s com� que �tnies aut�ctones representin danses i rituals com a atracci� per als turistes fora del seu context cultural. L’artesania �s un �mbit en qu� aquests processos es donen amb assidu�tat: a m�s de canviar de finalitat (de b� d’�s a mercaderia), els models artesanals s’homogene�tzen en funci� dels suposats gustos occidentals.

El desenvolupament del turisme pot influir sobre l’estructura de les societats amfitriones, generant o incrementant la diferenciaci� social. I �s que els beneficis que es queden a la zona de destinaci� no se solen repartir uniformement, sin� que tendeixen a ser monopolitzats per un sector minoritari de la poblaci�. En el cas cub�, per exemple, si b� les empreses tur�stiques s�n mixtes (estat cub� – capital estranger), els treballadors que tenen contacte amb els turistes (cambrers, guies, etc.) solen rebre, en propines, diverses vegades el sou mitj� del pa�s, cosa que els ha convertit en un grup social diferenciat i envejat.

Turisme sostenible i turisme responsable- Les conseq��ncies del desenvolupament tur�stic, en especial als pa�sos del Sud, semblen haver estat majorit�riament perjudicials. No obstant, alguns casos de turisme alternatiu autogestionat per la pr�pia comunitat sembla mostrar que un determinat tipus de turisme, a menor escala i amb una gesti� diferent, pot generar efectes positius. Es comen�a a parlar, doncs, de turisme sostenible.

L’Organitzaci� Mundial del Turisme (OMT), d’acord amb la definici� de desenvolupament sostenible establerta per l’Informe Brundtland, afirma que:

“el desenvolupament del turisme sostenible respon a les necessitats dels turistes i de les regions amfitriones presents, alhora que protegeix i millora les oportunitats del futur. Est� enfocat cap a la gesti� de tots els recursos de manera que satisfacin totes les necessitats econ�miques, socials i est�tiques, i alhora que respectin la integritat cultural, els processos ecol�gics essencials, la diversitat biol�gica i els sistemes de suport de la vida”.

El concepte de turisme sostenible es relaciona amb el de capacitat de c�rrega. Aquest es defineix com el m�xim aprofitament que es pot realitzar dels recursos econ�mics, socials, culturals i naturals de la zona de destinaci� sense reduir la satisfacci� dels visitants i sense generar impactes negatius en la societat amfitriona o en el medi ambient. Per tant, podrem parlar de turisme sostenible quan no se sobrepassi la capacitat de c�rrega d’una zona de destinaci�.

El problema es troba en el moment d’establir els indicadors que han de permetre calcular la c�rrega m�xima d’una zona de destinaci�. Segons les diferents perspectives i interessos, aquests indicadors s�n m�s laxos o m�s restrictius.

En tots els casos, i seguint la seva definici�, el turisme sostenible ho ha de ser en les tres categories en qu� es classificaven els impactes del turisme: ha de ser sostenible des del punt de vista econ�mic, social i mediambiental.

El turisme sostenible no fa refer�ncia a cap forma de turisme espec�fica, encara que sembla que el turisme tradicional t� m�s dificultat per assolir la sostenibilitat que no pas altres formes de turisme m�s alternatiu. No obstant, i com queda dit, sota el terme “turisme alternatiu” s’hi agrupen diverses formes tur�stiques, algunes de les quals s�n gestionades amb un esperit lucratiu similar a les tradicionals i amb impactes m�s que dubtosos.

Una de les formes de turisme alternatiu que m�s expectativa ha generat �s el denominat ecoturisme. En la seva definici� original, seria una forma de turisme Sostenible, ja que si b� fa especial insist�ncia en el tema mediambiental, no oblida el factor socioecon�mic. Aix�, per a l’ONG Ecotourism Society, es tracta d’un turisme en zones naturals que contribueix a la protecci� del medi ambient i deixa beneficis per a la poblaci� local. L’Equador �s possiblement el pa�s sud-americ� on m�s s’ha desenvolupat aquest tipus de turisme, per iniciativa de les seves potents organitzacions ind�genes de la selva i de la serra.

L’�xit del terme ecoturisme, i potser com a conseq��ncia del fet que sembla posar m�s l’accent en la sostenibilitat de tipus mediambiental que no pas en d’altres, ha fomentat que operadors tur�stics l’utilitzin per definir formes de turisme de natura poc o gens sostenibles. Un exemple l’ofereix el volc� Monbacho, a Nicaragua. All� on fa pocs anys eren terres d’una cooperativa camperola, nascuda en temps de la Revoluci� Sandinista, una empresa privada hi ha instal�lat un servei de “cannopy tour” que t� molt �xit. Es tracta d’un bell�ssim passeig per les copes dels arbres, lliscant en tirolines, que permet admirar el paisatge des d’una perspectiva poc habitual. El problema �s que els camperols, antics propietaris d’aquelles terres, es van veure obligats a malvendre-se-les, ofegats per la manca de cr�dits i de suport a l’economia camperola, i van acabar despla�ats de les seves antigues propietats. En la gesti� del servei tur�stic, aquests camperols �nicament hi participen, en el millor dels casos, com a empleats, sense participar realment en els substancials beneficis econ�mics que genera aquesta activitat.

Un mateix model de turisme no t� efectes similars sobre societats diferents. El seu impacte varia segons del context de la societat amfitriona, aix� com les seves caracter�stiques end�genes socials, pol�tiques i econ�miques. A l’illa de Taquile, situada al llac Titicaca, des de la d�cada de 1970 s’hi desenvolupa un model de turisme que combina amb �xit i de manera sostenible la iniciativa privada amb la gesti� comunal. Tanmateix, l’intent d’aplicaci� d’aquest model per part d’altres comunitats ve�nes per� en condicions socials i demogr�fiques diferents es va convertir en font de conflictes.

En conclusi�, no sembla que hi hagi un model de turisme sostenible aplicable de manera universal ja que, com hem dit, l’impacte del turisme varia en funci� de les caracter�stiques de la societat amfitriona i del seu context. En canvi, s� que hi ha models de desenvolupament tur�stic que, siguin quines siguin les caracter�stiques socials, econ�miques i mediambientals de la zona de destinaci� sempre s�n insostenibles: el turisme massificat, el turisme sexual, turismes a petita escala controlats per agents forans, etc.

Davant d’aquesta situaci�, el turisme responsable no apareix com un tipus o model de turisme espec�fic, sin� com un moviment:

a) que busca establir models de desenvolupament tur�stic sostenibles i espec�fics per cada zona de destinaci�, per la qual cosa s’han de tenir en compte les seves variables socials, econ�miques i mediambientals;
b) que denuncia els impactes negatius que el turisme comporta o pot comportar en les societats amfitriones, aix� com la imatge distorsionada que els visitants poden fer-se de la realitat que han anat a con�ixer;
c) que valora i reclama la responsabilitat de turistes, majoristes de viatges, amfitrions i institucions p�bliques a l’hora d’afavorir models tur�stics sostenibles.

Des d’aquesta manera d’entendre el turisme responsable, el problema no consisteix nom�s en considerar que el turisme pugui ser un motor de desenvolupament al qual calgui posar alguns mecanismes correctors davant dels riscs que entranya. Es tracta d’una q�esti� de perspectiva pr�via: el turisme, com qualsevol altre nou recurs que genera beneficis, es converteix en un espai de confrontaci� social. Un recurs en el qual els diferents sectors socials implicats no tenen necess�riament els mateixos interessos, sin� que moltes vegades, al contrari, tenen posicions clarament oposades. D’aquesta manera, malgrat que el turisme internacional als pa�sos del Sud generalment suposa un augment dels problemes per a la major part de la poblaci�, tamb� pot implicar un potencial de desenvolupament de sectors marginats d’aquestes mateixes zones. La q�esti� �s entendre aquesta din�mica de confrontaci� i tenir clar al costat de qui volem estar.

Aquesta guia ha estat elaborada per Jordi Gasc�n (Xarxa de Consum Solidari) i Ernest Ca�ada (Sodepau-ACASC)

GUIA PUBLICADA DESEMBRE 2003