Tribunal Penal Internacional

© Radio Netherlands

Origen del projecte.- La idea de crear una jurisdicció penal internacional de caràcter permanent és fruit d’una aspiració cada vegada més arrelada dins de la Comunitat internacional: la necessitat d’assegurar que les persones que han comès certs crims especialment repugnants des de la perspectiva de la consciència social universal i la dignitat humana rebin un càstig adequat que impedeixi el triomf de la impunitat. Aquesta aspiració ja va ésser expressada després de la I Guerra Mundial -tal i com es desprèn del Tractat de Versalles-, i va esdevenir parcialment efectiva després de la II Guerra Mundial amb la creació i funcionament dels Tribunals de Nuremberg i Tokio; darrerament, rep un renovat impuls mitjançant la creació dels Tribunals penals internacionals amb jurisdicció sobre l’antiga Iugoslàvia i sobre Ruanda. Però l’impuls específic del projecte d’un tribunal penal internacional que tingués caràcter permanent, a diferència dels anteriors, ha tingut una trajectòria molt més llarga, condicionada per la Guerra Freda i els problemes jurídics i polítics que s’hi vinculen; així, si a l’any 1946 la Organització de les Nacions Unides (ONU) assumeix com propis els anomenats principis de Nuremberg -on s’estableixen las bases jurídiques de l’exigència de responsabilitat penal internacional de l’individu-, i a 1953 se li encarrega a la Comissió de Dret Internacional la preparació de l’estatut d’un futur tribunal penal internacional, no és fins 1994 que aquesta comissió acaba els seus treballs després d’haver estat durant molts anys interromputs. Finalment, el 17 de juliol de 1998 fou adoptat per una conferència diplomàtica celebrada a Roma l’Estatut del Tribunal Penal Internacional .

L’establiment del Tribunal Penal Internacional (TPI)- El TPI s’estableix mitjançant un tractat internacional -l’Estatut del TPI-, que va entrar en vigor el 1 de juliol de 2002 i que en l’actualitat té 92 Estats Parts de tots els continents. Durant el primer semestre de 2003 van prendre possessió dels seus respectius càrrecs els 18 jutges que el formen així com el Fiscal. En conseqüència, ens trobem davant d’un òrgan jurisdiccional el funcionament del qual s’està endegant i del que tot just, doncs, podem dir que és una jurisdicció en ple procés d’organització interna.

L’organització de la jurisdicció.- Els 18 jutges han estat elegits per l’Assemblea de Estats Parts, i són experts juristes, d’una banda, en l’àmbit del dret i el procediment penals, o bé, d’altra banda, en l’àmbit del dret internacional -i, específicament, en matèries com el dret internacional dels drets humans i el dret internacional humanitari (l’objecte del qual és la protecció de les víctimes dels conflictes armats)-.
El TPI té un President i dos Vice-presidents, i s’organitza per exercir la funció judicial en tres Sales:

- la Sala de Qüestions Preliminars, en la qual es decideixen aspectes relatius a la situació personal dels detinguts a disposició del tribunal, l’impuls de la investigació realitzada per la Fiscalia i, finalment, prèvia audiència, el definitiu enjudiciament o no d’aquestes persones;

- la Sala de Primera Instància, davant de la qual s’ha de dur a terme el judici, en una audiència pública que demana la presència dels acusats; i, finalment,

- la Sala de Apel·lacions, que s’ocuparà de conèixer dels recursos d’apel·lació i de revisió contra las sentències dictades en primera instància.

La competència personal i material.- El TPI és un òrgan jurisdiccional internacional especialitzat, amb jurisdicció únicament sobre persones físiques respecte a certes conductes qualificades pel propi Estatut com crims de transcendència internacional.

Quant a la competència, s’han d’afegir algunes dades essencials respecte als seus aspectes personals i materials:

- Respecte a la competència personal, cal dir que s’estableixen una sèrie de principis complementaris, i entre ells:

a) s’exclou de la competència del tribunal als que fossin menors de divuit anys en el moment de produir-se els fets;

b) s’estableixen diversos graus de participació en els crims –la qual cosa pot estendre la condemna més enllà dels autors directes dels crims, per exemple, als inductors, còmplices o encobridors–;

c) es disposen principis bàsics quant a les responsabilitats dels caps i altres comandaments militars;
d) la improcedència del rang o càrrec oficial com causa d’incompetència– de manera que es declara competent al TPI per jutjar també als Caps d’Estat o de Govern–;

e) s’admeten certes causes que poden eximir de la responsabilitat penal als acusats així com la possibilitat de que la mateixa sigui atenuada.

Finalment, cal afegir que una persona solament podrà ser condemnada i penada pel TPI quan es pugui apreciar l’anomenat element intencional del seu comportament: els fets constitutius del crim s’han de haver comès amb intenció de realitzar-los i amb coneixement del seu contingut criminal.

- Respecte a la competència material, s’ha d’advertir que el TPI, per ara, té solament competència envers els tipus penals que en ell s’enumeren: genocidi, crims de lesa humanitat, crims de guerra; a més de la descripció d’aquests tipus penals en l’Estatut, i als efectes d’interpretar-los més adequadament, l’Assemblea de Estats Parts pot adoptar i esmenar posteriorment els anomenats elements dels crims –directrius interpretatives sobre el contingut d’aquests crims–. El crim d’agressió serà de la competència del TPI sempre i quan en el futur es procedeixi a la seva definició i enumeració dels seus elements constitutius mitjançant l’esmena o revisió del propi Estatut–-. A més, els Estats poden incloure a l’obligar-se una moratòria de l’acceptació de la competència del TPI respecte als crims de guerra comesos en el seu territori o pels seus nacionals.

Aspectes rellevants per la seva efectivitat : irretroactivitat, universalitat i complementarietat.- No hi ha dubte que l’efectivitat del TPI és un objectiu difícil de assolir, i que algunes de les seves mancances ja s’han fet paleses en els anteriors comentaris; cal, però, fer esment d’alguns aspectes bàsics que delimiten l’accés en aquesta jurisdicció i el seu funcionament:

- La competència del TPI no és retroactiva, de manera que es dirigirà a fets comesos en posterioritat a la seva entrada en vigor (1 de juliol de 2002); respecte als Estats que prestin el seu consentiment per obligar-se per l'Estatut en una data posterior a l'entrada en vigor del mateix, la competència del TPI serà extensiva a fets posteriors a la data específica d'entrada en vigor de l'Estatut per cadascun d'ells - excepte que acceptin expressament l'extensió d'aquesta competència a fets anteriors -. Això sí, es predica l'aplicabilitat del principi de imprescriptibilitat de tots aquests crims.

- La competència del TPI, excepte quan l’exerceixi a instàncies del Consell de Seguretat de l’ONU, s’exercirà en relació als fets que es presumeixin succeïts en el territori dels Estats Parts o d’aquells Estats que sense ser Part acceptin la seva competència, o bé, quan els presumptes autors siguin nacional d’un Estat Part o Estats que hagi declarat acceptar la seva competència; l’absència de competència, doncs, es produiria quan, actuant el TPI a instàncies d’un Estat Part o del Fiscal, els fets no haguessin tingut lloc al territori dels Estats esmentats i el presumpte autor no sigui tampoc nacional d’aquests Estats. No es pot dir, en aquest sentit, que la seva competència sigui plenament universal.

- La competència del TPI és complementària i no excloent de la jurisdicció estatal: els Estats poden i deuen exercir la seva jurisdicció penal pròpia sobre aquests crims. La relació de complementarietat té dos elements bàsics: primer, la incompetència del TPI en cas de concurrència amb una jurisdicció estatal en ordre a la investigació i processament - excepte en els supòsits en que l’Estat no està realment disposat o no pot investigar, incoar el procés o jutjar al presumpte responsable -; i, segon, el respecte de la cosa jutjada estatal - sempre que la causa no obeeixi al propòsit de sostraure a l’acusat de la seva responsabilitat penal o el procés no hagi estat desenvolupat de manera independent i imparcial. S’ha de afegir finalment, que el TPI no té capacitat establerta per revisar condemnes a mort dictades per les jurisdiccions estatals, tenint en compte que ell no pot imposar aquesta pena.

Cloenda: aspectes polítics.- A les pròpies limitacions de la competència del TPI, marcada en particular pel nombre de Estats Parts de l’Estatut, hi ha que afegir-li la significativa negativa dels Estats Units, de la Xina i de la Federació Russa a acceptar per ara l’Estatut i, per tant, la jurisdicció internacional; en aquests termes, la universalitat del projecte es veu disminuïda i condicionada, encara més si es fa palès que els Estats Units estan creant una xarxa de tractats bilaterals amb Estats Parts que els garanteixen que els seus nacionals no seran lliurats per aquests Estats al TPI.

---

Aquesta guia ha estat elaborada per Jordi Bonet Pérez, Catedràtic de Dret Internacional Públic de la Universitat de Barcelona i Jordi Cortés, Coordinador de l’Observatori Solidaritat de la Fundació Solidaritat UB.

GUIA PUBLICADA DESEMBRE 2003