immigraci� a Espanya

Espanya, un pa�s de destinaci�- Espanya, fins fa pocs anys, era un pa�s emissor d’immigrants; molts espanyols han optat per emigrar per motius pol�tics o econ�mics. �s a partir de finals dels anys 80 quan Espanya es transforma en un pa�s de destinaci�. Aquesta tend�ncia es confirma a finals dels 90 i en aquests darrers quatre anys. Es calcula que actualment la immigraci� representa prop del 5% de la poblaci� i, dins d’aquest grup, un 1,5% es troba en situaci� irregular. A mitjans del 2003 es calculava que eren 600.000 les persones immigrades en situaci� irregular.

Distribuci� de la poblaci� immigrada per comunitats aut�nomes:
Catalunya 25%, Madrid 21%, Andalusia 13%, Comunitat Valenciana 10,5%...

Gaireb� tota la immigraci� a Espanya �s d’origen econ�mic, mentre que la immigraci� per asil o refugi �s molt insignificant. Espanya �s un dels pa�sos m�s restrictius en aquesta mat�ria.

Feminitzaci� del fet migratori- L’estereotip de l’immigrant (home, jove, procedent del nord d’�frica) ja no s’adequa a la realitat de la immigraci� a Espanya. Cada cop hi ha m�s dones que immigren. En els �ltims anys hi ha hagut un proc�s de feminitzaci� de la immigraci�: als anys 90, les dones representaven el 30-35% dels immigrants i, en canvi, avui dia representen prop del 45%. En ciutats com Barcelona el percentatge gaireb� s’ha igualat en aquest sentit. L’increment de la immigraci� femenina no �s una q�esti� que afecti nom�s a pa�sos llatinoamericans, sin� que tamb� ha incrementat la immigraci� femenina procedent del Marroc, en qu� les dones representen el 40% de la immigraci� marroquina.

La immigraci� per proced�ncia- Malgrat que en els �ltims anys s’ha incrementat la immigraci� procedent d’Am�rica Llatina, la que procedeix del Marroc segueix essent la majorit�ria. La situaci� de crisi que pateix Am�rica Llatina i la previsi� d’obligatorietat de visat per entrar a Espanya per les persones provinents d’alguns d’aquests pa�sos han provocat l’entrada massiva de persones procedents de:

Marroc: 282.432
Equador: 115.301
Col�mbia: 71.238
Xina. 45.815
Per�: 39.013

En quins sectors treballen els immigrants?- La majoria dels treballadors immigrants treballen en sectors determinats per les seves condicions laborals. S�n sectors en els quals els treballadors espanyols no volen treballar. Solen ser sectors amb un alt nivell de precarietat, amb salaris baixos i molta duresa: construcci�, servei dom�stic, hoteleria, camp i alimentaci�, neteja…

Un estudi elaborat pel sindicat CCOO demostra que la temporalitat entre treballadors immigrants �s del 65%.

A Espanya, existeixen sectors d’activitat que es mantenen gr�cies a la pres�ncia dels treballadors immigrants. A la Comunitat de Madrid, per exemple, m�s del 26% dels treballadors del sector de la construcci� s�n immigrants, i a Catalunya ho s�n prop del 25%.

Vies d’entrada de treballadors immigrants- A la Llei d’estrangeria i al seu reglament hi ha contemplades diverses vies d’entrada de treballadors immigrants: contingent, r�gim general i treballadors de temporada. Per� en realitat cap d’aquestes vies funciona correctament.

En els dos �ltims anys la pol�tica del contingent ha estat un frac�s total, perqu� �s un procediment limitat a pa�sos que tenen conveni amb Espanya i perqu� es tracta d’un mecanisme lent i poc transparent quant a la selecci� en el pa�s d’origen. La via del r�gim general, tot i que va ser suspesa el 2002, i que tamb� �s un mecanisme lent, segueix essent la via m�s utilitzada per a la contractaci� en el pa�s d’origen.

Davant del frac�s de les vies d’entrada, doncs, la majoria de les persones immigrades entren com a turistes i es queden al pa�s en situaci� irregular.

La l�gica de totes les vies d’entrada dels treballadors immigrants es basa en una visi� antiquada de la situaci� nacional de treball: “els estrangers poden ocupar llocs de treball en sectors en qu� no hi ha ni espanyols, ni comunitaris, ni immigrants legals en atur”.

Pa�sos que tenen conveni amb Espanya en mat�ria d’immigraci�- En l’actualitat hi ha sis pa�sos que tenen signats convenis amb Espanya: Marroc, Equador, Col�mbia, Rep�blica Dominicana, Romania i Pol�nia.

La immigraci� en l’economia submergida- Espanya �s el pa�s de la Uni� Europea amb el nivell m�s alt de treballadors en l’economia submergida: un 20%. Els 600.000 immigrants sense papers o irregulars representen el gruix d’aquesta economia submergida. Les condicions laborals i salarials s�n molt dures, i no compten amb cap mena de drets laborals. Hi ha diverses sent�ncies que reconeixen els drets dels treballadors en l’economia submergida, per� el que �s complex �s que el treballador pugui demostrar la relaci� laboral existent. Davant la por de perdre el seu mitj� de vida, o de ser expulsats d’Espanya, molts treballadors immigrants tenen por de denunciar aquesta situaci� de sobreexplotaci�.

Els sectors d’activitat en qu� hi ha treballadors en l’economia submergida s�n: el servei dom�stic, la construcci� en les empreses de subcontractaci� i reformes d’habitatges, en el sector t�xtil (tallers clandestins) i en l’hoteleria (cuina i rentaplats).

L’economia submergida s’explica pel fet que molts empresaris tenen una visi� antiquada de la competitivitat; nom�s pensen en reduir costos salarials utilitzant treballadors immigrants sense papers per reduir el preu del producte. Aquesta mentalitat �s antiquada si es t� en compte la futura ampliaci� europea; a Europa, la competitivitat es basa cada cop m�s en un producte de qualitat, i aix� vol dir que es d�na m�s import�ncia a la formaci� i a la recerca i desenvolupament (R+D).

Treballadors immigrants d’alta a la Seguretat Social- En els �ltims anys s’ha registrat un increment important de nombre de treballadors immigrants donats d’alta a la Seguretat Social. Actualment se’n comptabilitzen uns 984.762, que representen el 5,9% de les altes generals a la Seguretat Social. La cotitzaci� d’aquests treballadors suposa una font d’ingressos molt important per a les arques de la Seguretat Social.

Drets dels treballadors immigrants- L’Estatut dels Treballadors i els convenis col�lectius reconeixen la igualtat en els drets laborals entre tots els treballadors per�, a la pr�ctica, persisteixen formes de discriminaci�, tant pel qu� fa a l’acc�s a alguns sectors d’activitat, com a la promoci� dins de les empreses. Moltes vegades, els empresaris s’aprofiten de la situaci� d’inestabilitat que provoca la Llei d’estrangeria per imposar condicions laborals i salarials a la baixa.

Malgrat que les Nacions Unides han aprovat la Convenci� de Protecci� dels Drets dels Treballadors Immigrants i els seus Familiars, Espanya �s un dels pa�sos que no ha ratificat aquesta convenci�.

Dret al reagrupament familiar- El dret al Reagrupament Familiar �s el dret a viure en fam�lia, reconegut per les convencions internacionals i subscrit per l’Estat espanyol. Per� a la Llei d’estrangeria aquest dret est� limitat a fills menors, c�njuges i ascendents majors de 65 anys. Les circulars internes del Ministeri de l’Interior, els requisits costosos i burocr�tics i les pr�ctiques restrictives d’algunes representacions diplom�tiques d’Espanya a l’exterior dificulten molt l’aplicaci� d’aquest dret universal. Les noves modificacions a la Llei d’estrangeria de finals de 2003, fan encara m�s complicat i impossible el proc�s del Reagrupament Familiar i concretament del reagrupament en cadena.

Els drets fonamentals- La Llei d’estrangeria espanyola �s molt restrictiva en mat�ria del reconeixement dels drets fonamentals, sobretot per a les persones en situaci� irregular. Des de l’any 2001 han quedat suprimits drets fonamentals reconeguts a la Carta Magna per a totes les persones, al marge de la seva situaci� administrativa. Estan suprimits els drets de reuni�, d’associaci�, de manifestaci�, de sindicaci� i de vaga. Tamb� el dret a l’atenci� jur�dica gratu�ta est� limitat.

En les modificacions de 2003 a la Llei d’estrangeria s’eliminen de manera subtil altres drets fonamentals, com el dret a la intimitat, el dret a la sanitat i el dret a l’educaci� en l’etapa gratu�ta i obligat�ria.

El cens municipal i el padr� de les persones immigrades- Tots els estrangers estan obligats a empadronar-se al municipi on resideixen; la llei del R�gim Local contempla que tots els estrangers estan obligats a empadronar-se, al marge de la seva situaci� administrativa (regular o irregular). No �s necessari el perm�s de resid�ncia; amb qualsevol document d’identificaci� n’hi ha prou per empadronar-se.

El padr� �s b�sic per accedir a diversos drets universals i a prestacions socials b�siques, com el dret a la sanitat p�blica gratu�ta i el dret a l’educaci� en l’etapa gratu�ta obligat�ria.

Acc�s de la policia a les dades del padr�- La modificaci� de les lleis d’estrangeria i del R�gim Local a finals de 2003 permet l’acc�s de la policia i del Ministeri de l’Interior a les dades personals de les persones immigrades registrades al padr� municipal. Aquest acc�s es fa per via telem�tica, sense el coneixement previ de l’interessat i sense ordre judicial.

Aquest acc�s a dades confidencials representa una violaci� de l’article 18 de la Constituci�, de la Llei de Protecci� de Dades i de l’Autonomia Municipal i t� conseq��ncies molt negatives sobre els drets fonamentals de les persones: provoca que moltes persones immigrades sense papers tinguin por d’empadronar-se i en conseq��ncia perdin el dret a la sanitat i a l’educaci�. S�n els propis municipis els que hauran de sostenir aquesta situaci�, ja que tindran persones no censades i, per tant, amb dificultats d’acc�s a drets b�sics.

El racisme i la discriminaci� a Espanya- A Espanya no hi ha un sentiment generalitzat de rebuig als immigrants, tot i que s� que hi ha brots racistes subjectes de generalitzar-se si se segueix amb la mateixa pol�tica i amb el mateix discurs pol�tic. El discurs de molts pol�tics alimenta el racisme: la vinculaci� de la immigraci� amb la delinq��ncia i la inseguretat, o amb una presumpta p�rdua d’identitat, s�n discursos que provoquen la por i el rebuig vers l’immigrant i trenquen la conviv�ncia i la cohesi� social. Quant a la inseguretat i la delinq��ncia, hi ha dades concretes dels sindicats de policia que desmenteixen aquest discurs pretensi�s i amb fins electoralistes.

A Espanya no existeix cap llei antidiscriminat�ria o antiracista. Els dict�mens aprovats per la Comissi� Europea sobre la necessitat que els pa�sos de la Uni� legislin normatives i aprovin mesures antidiscriminat�ries per motius de ra�a no han estat aplicats a Espanya.

En la modificaci� a la Llei d’estrangeria de 2003, es contempla la constituci� d’un Observatori contra el Racisme i la Discriminaci�, per� nom�s �s consultiu i s’utilitza per a realitzar estudis.

Les lleis i normatives espanyoles en mat�ria d’immigraci�- La Llei d’estrangeria, coneguda com la llei 4/2000 i modificada per la 8/2000 i en vista d’una nova modificaci�, �s discriminat�ria en diferents aspectes i no facilita la integraci� de les persones immigrades. Discrimina, per exemple, en all� que fa refer�ncia a l’acc�s al primer lloc de treball a Espanya per als immigrants: nom�s d�na acc�s a determinades feines en els sectors menys sol�licitats per la poblaci� espanyola com ara l’hoteleria, la construcci�, el servei dom�stic, etc. Aix�, crea mecanismes de sol�licitud de permisos no subjectes a la Llei del Procediment Administratiu aplicable a tota la ciutadania. La Llei d’estrangeria limita molts drets fonamentals i tracta la immigraci� �nicament des de la visi� de control policial.

El dret a vot- En moltes normatives de pa�sos europeus es reconeix el dret a la participaci� pol�tica de les persones immigrades. Aix�, es reconeix, entre d’altres, el dret a vot en les eleccions municipals. Alguns reconeixen el dret al vot passiu (nom�s votar) i d’altres reconeixen el dret al vot passiu i actiu (elegir i ser elegit). Per� Espanya no reconeix aquest dret a les persones immigrades extracomunit�ries que resideixen en el seu territori.

Pol�tiques d’integraci�- L’�ltim pla governamental per a la integraci� de las persones immigrades data de l’any 2000: es tracta de l’anomenat pla Greco, que mai va ser desenvolupat i mai va comptar amb un pressupost per ser aplicat.

Algunes comunitats aut�nomes disposen de plans d’integraci�, com �s el cas de Catalunya o el Pa�s Basc, per� tampoc estan tots desenvolupats i a alguns fins i tot els manca el pressupost. La majoria d’aquests plans es basen en la transversalitat del fet migratori. Des dels poders locals �s des d’on s’han treballat millor els plans d’integraci�, de tal manera que alguns municipis ja tenen plans de primera acollida, per� encara s�n pocs. Un element molt negatiu en la pol�tica d’integraci� �s la descordinaci� entre les administracions, per una banda, i entre aquestes i les entitats i organitzacions que treballen en aquest tema, per l’altra.

Aquesta guia ha estat elaborada per Ghassan Saliba, president del Centre d'Informaci� per a Treballadors Estrangers (CITE-CONC) i responsable del Departament de Migracions de CCOO Catalunya.

GUIA ACTUALITZADA: SETEMBRE 2004