canvi clim�tic

L'atmosfera i l'efecte hivernacle - L'atmosfera de la Terra est� constitu�da per una barreja de gasos que envolten la superf�cie terrestre. La composici� i l'estructura de l'atmosfera s�n el resultat de la llarga evoluci� del nostre planeta. Els principals gasos que la composen s�n: el nitrogen (78%), l'oxigen (21%), l'arg� (0'93%), el di�xid de carboni (0'03%) i altres gasos com l'heli, l'hidrogen o el ne� (0'01%). Tamb� hi s�n presents part�cules en suspensi� (com pols, pol�len o cendres volc�niques) i altres compostos procedents d'activitats humanes com els �xids de nitrogen i els �xids de sofre. Les subst�ncies presents a l'atmosfera en concentracions superiors a les normals (tant si tenen un origen natural com antropog�nic) s'anomenen contaminants.

L'efecte hivernacle �s un fenomen natural que permet que es donin les condicions de temperatura adequades per al desenvolupament de la vida a la Terra. Com a capa externa d'aquest planeta, l'atmosfera rep la radiaci� procedent del Sol. Aquest emet radiaci� amb longituds d'ona diferents: radiaci� ultraviolada (absorbida, en part, per l'oz� estratosf�ric abans que arribi a la superf�cie terrestre), radiaci� visible (passa a trav�s de l'atmosfera i la rebem a la superf�cie terrestre com a llum) i la radiaci� infraroja (que creua l'atmosfera i rebem en forma de calor).

Els rajos infrarojos s�n absorbits principalment pel di�xid de carboni i el vapor d'aigua de l'atmosfera. De la radiaci� que arriba a la superf�cie terrestre, una part es ret� i l'altra es reemet a l'atmosfera en forma de calor. Aquesta calor �s captada, de nou, pel di�xid de carboni i el vapor d'aigua atmosf�ric, generant l'anomenat efecte hivernacle.

Els gasos amb efecte hivernacle, �s a dir, aquells que tenen la capacitat d'absorbir i reemetre la radiaci� infraroja, s�n principalment el di�xid de carboni i el vapor d'aigua. Per� hi ha altres gasos que contribueixen a l'efecte hivernacle com el met�, l'�xid nitr�s i altres compostos sint�tics procedents de les activitats humanes que no es troben de forma natural a l'atmosfera, com els halocarbons i l'hexafluorur de sofre.

Qu� �s el canvi clim�tic? - Actualment, la concentraci� atmosf�rica de gasos d'efecte hivernacle ha augmentat i, per tant, ha augmentat tamb� la capacitat de retenci� de la calor. Aix� ha modificat el balan� energ�tic global i ha produ�t un augment de la temperatura mitjana del planeta.

En els darrers anys, molts estudis cient�fics han coincidit a assenyalar la relaci� entre l'augment de la concentraci� de gasos amb efecte hivernacle a l'atmosfera i l'augment de les temperatures. Actualment, la concentraci� de di�xid de carboni (principal gas d'efecte hivernacle) ha assolit el punt m�s elevat en 400.000 anys.

Avui dia hi ha un ampli consens cient�fic que demostra que l'escalfament de la Terra est� impulsat per les activitats humanes. L'any 1998, el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient i l'Organitzaci� Meteorol�gica Mundial van crear el Panel Intergovernamental sobre el Canvi Clim�tic (IPPC, en les seves sigles en angl�s), una xarxa d'experts d'arreu del m�n que t� l'objectiu de valorar la informaci� cient�fica sobre el canvi clim�tic, determinar-ne els possibles efectes i cercar estrat�gies de resposta. L'IPCC va assenyalar, en el tercer informe de valoraci�, l'any 2001, que l'augment de la temperatura de la Terra durant els �ltims 50 anys �s conseq��ncia de les activitats humanes.

Quines en s�n les causes? - L'emissi� a l'atmosfera de gasos que tenen efecte hivernacle ha existit sempre, per exemple, a trav�s de les erupcions volc�niques. Altres fen�mens que contribueixen a l'efecte hivernacle s�n les tempestes de sorra, que tamb� augmenten la retenci� de radiacions infraroges. De qualsevol manera, s�n fonts puntuals no gaire perllongades i els gasos i les part�cules emeses en aquests episodis poden ser absorbits pels propis ecosistemes del planeta.

D'altra banda, des dels inicis de la revoluci� industrial, la humanitat no ha deixat d'emetre diversos gasos d'efecte hivernacle, especialment di�xid de carboni. Aquestes emissions han estat constants en el temps, i creixents en quantitat per la combusti� de combustibles f�ssils (carb�, petroli i gas natural). Avui dia, els combustibles f�ssils s�n la principal font energ�tica i aporten el 80% de l'energia consumida al m�n. Les emissions causades per l'activitat humana han fet augmentar una tercera part les concentracions de di�xid de carboni a l'atmosfera i amenacen de desestabilitzar el clima del planeta. Actualment, el gran repte �s aturar les emissions del transport, que creixen fortament per l'increment del transport per carretera, i construir un sistema el�ctric que tingui unes fonts de producci� m�s diversificades i menys contaminants.

Quines s�n les conseq��ncies? - Les conseq��ncies d'un progressiu escalfament de l'atmosfera s�n desconegudes i tampoc no hi ha un consens de com pot afectar el planeta i les diferents grans regions. El que es preveu �s que hi pugui haver dos tipus de conseq��ncies:

A curt termini, es preveuen desordres clim�tics i un augment dels extrems clim�tics (sequeres, inundacions).

A llarg termini, algunes de les conseq��ncies previsibles s�n:
- l'augment del nivell del mar
- la intensificaci� de les tempestes amb variacions dels r�gims de precipitacions
- un increment dels episodis de sequeres i d'inundacions
- la disminuci� de les glaceres i dels casquets polars.

Com a conseq��ncies indirectes hi ha, entre altres:
- L'extensi� de malalties t�picament tropicals pel canvi dels r�gims clim�tics
- La p�rdua de biodiversitat per la desaparici� d'alguns h�bitats o la incapacitat de moltes esp�cies d'adaptar-se als canvis.

El Panel Intergovernamental sobre el Canvi Clim�tic preveu que, entre el 1990 i el 2100, la mitjana de temperatura de la superf�cie de la Terra augmentar� entre 1'4 i 5'8 graus, i que el nivell del mar pujar� entre 9 i 88 cent�metres.

Afecta tothom de la mateixa manera? - Els impactes directes dels fen�mens meteorol�gics extrems poden ser molt catastr�fics, per� no tothom en surt igual de malparat. Els pobres estan molt m�s desvalguts: d'entrada no tenen capacitat de previsi� i assumeixen situacions de gran vulnerabilitat; per exemple, els barris marginals de les grans ciutats de pa�sos pobres s'acaben construint en torrenteres o lleres de rius amb construccions molt febles o en faldes de muntanyes amb forta erosi� per la desforestaci�. Una previsi� adequada evitaria molt mals; per exemple, els huracans tropicals que afecten el Carib poden provocar milers de morts en pa�sos centreamericans (com va passar a Hondures en el cas de l'hurac� Mitch) o una desena de morts als Estat Units d'Am�rica, nom�s per la previsi� i la capacitat de prendre mesures preventives.

Durant aquest tipus d'episodis, els recursos s�n desproporcionadament diferents: la capacitat d'informaci� a la poblaci� perqu� prengui les mesures adequades, els serveis de seguretat i l'atenci� a la gent en situaci� m�s cr�tica, la possibilitat de facilitar aliment, els serveis m�nims a la poblaci� a�llada els dies seg�ents i els serveis m�dics disponibles s�n radicalment desiguals.

Un cop passada la cat�strofe, els pa�sos rics tenen capacitat financera per recuperar-se i potser han de posposar alguns projectes, per� la normalitat es pot recuperar en relativament poc temps. Els pa�sos pobres no poden emprendre les mesures m�nimes per tornar a la normalitat (per prec�ria que fos anteriorment) i la cat�strofe sumeix la poblaci� en una situaci� de pobresa i de vulnerabilitat m�s gran.

Quines alternatives hi ha? - En primer lloc, s'ha de pensar un nou model energ�tic diversificat que faci servir moltes fonts, descentralitzat i proper, �s a dir, en base a centrals no gaire grosses, properes als llocs de consum i connectades a la xarxa el�ctrica, de manera que l'aturada d'una central no afecti tot el sistema i les fonts puguin ser intercanviables entre elles. Aquest sistema proporcionaria, a m�s, una major fiabilitat en el prove�ment d'energia, indispensable en la nostra societat.

Aix� vol dir que s'ha de potenciar un nou model energ�tic que substitueixi el consum de combustibles f�ssils per l'�s de fonts d'energia renovables capaces de generar energia neta i no contaminant. Actualment, el model energ�tic dep�n fonamentalment de dues fonts (el carb� i els derivats del petroli) que, a m�s, s�n exhauribles.

D'entrada, l'energia e�lica �s competitiva econ�micament amb l'energia del petroli (sense incloure les despeses que la crema de combustibles f�ssils comporten pel canvi clim�tic i els efectes sobre la salut humana). Per tant, cal potenciar-la per treure'n el m�xim rendiment, sempre que es respecti l'entorn on est� ubicada.

Tamb� cal potenciar l'energia solar t�rmica que, tot i que se li presta poca atenci�, �s igualment competitiva econ�micament i pot substituir en gran mesura la crema de gas i fuel per escalfar aigua (sistemes de calefacci� i aigua calenta dom�stica i industrial). Una altra font a potenciar �s la generaci� el�ctrica amb plaques solars. Aquesta font encara necessita esfor�os de recerca per poder ser competitiva, per� ja es mostra com una bona alternativa, sobretot en aquells indrets on no arriba la xarxa el�ctrica.

Tamb� cal explotar la possibilitat d'obtenir energia de la biomassa en aquells llocs on n'hi ha una producci� abundant, i aquelles fonts que localment s�n importants com l'energia geot�rmica, l'energia mareomotriu, o altres.

En el camp del transport, molts cient�fics creuen que el combustible del futur ser� l'hidrogen. Aquest gas no contamina i l'�s nom�s genera vapor d'aigua. Altres combustibles alternatius que ja s'estan utilitzant s�n biocombustibles, com ara alguns olis vegetals.

Quines pol�tiques s'estan desenvolupant? - "Pensar i actuar localment i globalment" podria descriure la responsabilitat que les persones, els governs locals i les institucions internacionals han d'assumir col�lectivament per contribuir a aturar el canvi clim�tic.

El canvi clim�tic �s un fenomen atmosf�ric global que t� un origen local i, alhora, dispers arreu dels pa�sos. �s per aix� que cal establir mecanismes internacionals i pol�tiques governamentals orientades a reduir les emissions dels gasos amb efecte hivernacle.

En l'�mbit internacional existeixen diversos acords relacionats amb el canvi clim�tic i l'estabilitat atmosf�rica. Per exemple, el Protocol de Kyoto de l'any 1997, un document que, en el moment que entri en vigor, comprometr� els pa�sos signataris a reduir, per al per�ode 2008-2012, les seves emissions de gasos d'efecte hivernacle fins a un 5'2 % per sota dels nivells del 1990. Aquest protocol es va negociar amb l'objectiu de crear un instrument vinculant per a la Convenci� Marc sobre el Canvi Clim�tic de les Nacions Unides (signada a la Cimera de la Terra, l'any 1992).

Actualment, hi ha tecnologia disponible per estabilitzar i reduir les emissions dels gasos amb efecte hivernacle. Ens enfrontem, per tant, a un gran repte pol�tic. En aquest sentit, cal promoure canvis en els sistemes de generaci� i distribuci� d'energia i noves pol�tiques de mobilitat, tant dels productes com de les persones.

Qu� podem fer nosaltres? - Cal posar en coneixement de tota la societat la informaci� a l'abast sobre el canvi clim�tic, les causes i conseq��ncies. Per� sobretot, cal que la societat sigui conscient de quin �s el paper que juga individualment i col�lectivament per trobar solucions.

En aquest sentit, molts governs locals ja estan adoptant estrat�gies per contribuir a reduir les emissions de gasos amb efecte hivernacle, per exemple, a trav�s dels plans de mobilitat urbana sostenible, la restricci� de la circulaci�, la promoci� d'alternatives de transport no contaminant i la introducci� d'energies renovables com la solar i l'e�lica per a la generaci� d'aigua calenta i d'electricitat.

Individualment, les opcions s�n molt diverses. Algunes propostes s�n: l'estalvi energ�tic a la llar (aprofitar la llum natural i apagar els llums, moderar l'�s de la calefacci� i dels aires condicionats, etc.), l'adquisici� de productes eficients energ�ticament (bombetes de baix consum o electrodom�stics eficients), el consum d'energia procedent de fonts energ�tiques renovables, reduir l'�s del cotxe i optar per estrat�gies de transport m�s respectuoses ambientalment i socialment, com per exemple, anar a peu o en bicicleta i utilitzar el transport p�blic.

Aquesta guia ha estat elaborada per Sara Batet i Sergi Rovira, del Departament de Sostenibilitat del Centre UNESCO de Catalunya.