Objectius del Mil·lenni
El camí cap a la Cimera del Mil·lenni.- El 1989 queia el mur de Berlín i acabava la Guerra Freda. Paradoxalment, la fi de la confrontació Est-Oest no es comprenia com la millor oportunitat per acabar amb les diferències Nord-Sud. Amb el mur queien també en picat les quantitats que els estats membres del CAD (Comitè d'Assistència al Desenvolupament) aportaven en Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD): d'una mitjana del 0’33% del PIB el 1990 es va passar a un 0’23% el 2002. A partir del 1990, l'AOD va perdre la seva utilitat com a eina en la lluita de blocs, i probablement els estats no canviaran les seves polítiques d'ajuda fins que no tornin a entendre l'AOD com una eina, aquesta vegada en la lluita contra el terrorisme. En el nou tauler de joc internacional en el qual el Sud valia, si cap, encara menys i on Àfrica quedava definitivament a la deriva, des de la Secretaria General de Nacions Unides l'egipci Butros Ghali va proposar la celebració d'una sèrie de cimeres internacionals per afrontar i posar remei als grans problemes de la humanitat. A dia d'avui, 1.200 milions de persones subsisteixen amb un dòlar al dia, altres 800 milions passen fam, 114 milions de nens en edat escolar no van a l'escola, d'ells, 63 milions són nenes. A l'any perden la vida 11 milions de menors de cinc anys, la majoria per malalties tractables; respecte a les mares, mig milió mor cada any durant el part o maternitat. La sida no deixa d'estendre's matant cada any tres milions de persones, mentre que altres 2.400 milions no tenen accés a aigua potable. En aquest context, després de la celebració d'aquestes cites al llarg dels noranta i amb la puixança dels moviments antiglobalització, va tenir lloc el setembre del 2000, a la ciutat de Nova York, la Cimera del Mil·lenni. Representants de 189 estats recordaven els compromisos adquirits en els noranta i signaven la Declaració del Mil·lenni. Objectius, metes, indicadors.-En aquest document es recullen set Objectius referents a l'eradicació de la pobresa, l'educació primària universal, la igualtat entre els gèneres, la mortalitat infantil i materna, l'avanç del vih/sida i la sostenibilitat del medi ambient. Per aconseguir aquests objectius, i en resposta d'aquells que demandaven un canvi cap a postures més socials dels mercats mundials i organitzacions financeres, s'afegeix l'Objectiu 8, ‘Fomentar una Associació Mundial per al Desenvolupament’. En altres paraules, l'objectiu promou que el sistema comercial, d'ajuda oficial i de préstec garanteixi la consecució el 2015 dels primers set Objectius i, en general, un món més just. Cada Objectiu es divideix en una sèrie de metes, un total de 18, quantificables mitjançant 48 indicadors concrets. Per primera vegada, l'agenda internacional del desenvolupament posa una data per a la consecució d'acords concrets i mesurables. El 2015 han d'haver-se reduït a la meitat el percentatge de persones que sobreviuen amb menys d'un dòlar al dia i el de persones que pateixen fam. Així mateix, per a aquest any tots els nens del món han d'accedir a l'ensenyament primari i les dones han de tenir el mateix índex d'escolarització en tots els nivells educatius. Respecte a la salut, s'han de reduir en dues terceres parts la taxa de mortalitat infantil, i en tres quartes parts la de mortalitat materna. S'ha d'haver detingut la propagació del VIH/SIDA i la pandèmia ha d'haver començat a remetre. Respecte al medi ambient, es preveu reduir a la meitat el percentatge de persones que manquen d'accés a aigua potable, reduir en 100 milions el nombre de persones que habita en barraques i incorporar a totes les polítiques i programes nacionals el concepte de desenvolupament sostenible. Els reptes de l'Objectiu 8.- L'únic Objectiu que no està marcat per cap termini és el 8, fet que per a molts significa que ja hauria d'estar complint-se. El 0’7 es va prometre, per primera vegada, en els 70. L'Objectiu 8 està format per les següents metes: -Desenvolupar un sistema comercial i financer obert, que inclogui el compromís d'aconseguir una bona gestió dels assumptes públics, el desenvolupament i la reducció de la pobresa, a cada país o en el plànol internacional. - Atendre les necessitats especials dels països menys avançats, així com les dels països en desenvolupament sense litoral i petits estats insulars en desenvolupament. - Encarar de manera general els problemes del deute dels països en desenvolupament. - Elaborar i aplicar estratègies que proporcionin als joves un treball digne i productiu. - En cooperació amb les empreses farmacèutiques, proporcionar accés als medicaments essencials en els països en desenvolupament. - En col·laboració amb el sector privat, vetllar perquè es puguin aprofites els beneficis de les noves tecnologies, en particular, els de les tecnologies de la informació i de les comunicacions. Perquè indicadors com l'Ajuda Oficial al Desenvolupament com percentatge del PIB anual dels membres del CAD arribi al 0’7% desitjat i el 0’15% d'aquest vagi dirigit als Països Menys Avançats, fa falta que el Nord es comprometi fermament amb els Objectius del Mil·lenni (ODM) i la lluita contra la pobresa. A dia d'avui, només cinc països, Dinamarca, Holanda, Noruega, Suècia i Luxemburg, compleixen amb el 0’7. Si la tendència actual continua, el 2015 només Luxemburg i Dinamarca estaran en el club del 0’7. Uns altres dels indicadors és que l'AOD no estigui condicionada, es dirigeixi als serveis socials bàsics o a l'accés als mercats dels estats sense litoral. El conjunt de l'AOD dels 20 països membres del CAD arriba als 57.000 milions de dòlars. Perquè els ODM es compleixin es necessita, com a mínim, duplicar aquesta quantitat. Espanya i el compliment de l'Objectiu 8.- En el cas espanyol, aquest compromís està molt lluny d'arribar-se a a ssolir. L'AOD espanyola es va situar el 2003 en el 0’28% (PACI 2003). A serveis socials bàsics es va destinar només l'11% de l'ajuda, molt lluny del compromís adquirit del 20%. D'altra banda, el 12% d'aquesta ajuda es va atorgar en forma de crèdits que augmenten el deute del Sud. Espanya, com es va acordar a la Conferència sobre Finançament per al Desenvolupament (Monterrey, 2002) ha d'incrementar el seu AOD fins arribar, el 2006, al 0’39%. A diferència d'altres compromisos internacionals, que es converteixen en paper mullat, aquest és d'obligat compliment al ser també una directiva comunitària. Respecte al deute, els ODM tenen en compte quina proporció del deute bilateral dels Països Pobres Menys Avançats ha estat condonada, quina proporció de l'AOD s'ha ofert com alleugeriment del deute o quants països han entrat en la iniciativa per a la reducció del deute dels països molt endeutats. Espanya no ha estat molt indulgent amb els seus deutors si tenim en compte, per exemple, que, dels 82 països amb els quals manté relacions de creditor, 24 pertanyen al grup dels països més pobres altament endeutats i sis d'ells estan entre els 10 estats amb un menor Índex de Desenvolupament Humà (IDH) del planeta. Condonar el deute a aquests últims no suposaria cap esforç pressupostari per a l'Estat, que ocupa el lloc número 19 d'IDH d'un total de 175. Xina és el tercer país més endeutat amb Espanya i gairebé el 70% dels seus préstecs van ser utilitzats per pagar a l'empresa espanyola Indra un centre d'entrenament de pilots i un sistema de control d'accés a túnels d'autopista. A més de Xina, altres països que han rebut gran quantitat de préstecs, com Algèria, Rússia, Cuba, Angola, Egipte, Mèxic, Perú o Indonèsia, també mantenen estretes relacions comercials amb Espanya. Pel que fa a l'accés dels mercats, la relació d'Espanya amb el Sud depèn de les polítiques i decisions comunitàries. Per saber si el 2015 ha augmentat o no l'accés que el Sud té als consumidors del Nord, es donarà gran importància a les quantitats que els països membres de l'OCDE destinen a subsidis agrícoles. Actualment són uns 300.000 milions de dòlars anuals, unes cinc vegades el que es dedica a AOD. A Europa, una vaca suposa dos dòlars de subsidis diaris, més dels que la meitat de la població mundial té per subsistir. Encara que moltes han estat les declaracions d'intencions de la UE sobre l'eliminació de les ajudes i la fi del dumping, encara queda molt per fer en nom d'un sistema just de comerç. Treballant pels Objectius.- Des de Nacions Unides, i perquè els Objectius s'arribin a assolir, s'han engegat una sèrie d'iniciatives de les quals destaquen, Projecte del Mil·lenni i la Campanya del Mil·lenni. El primer es tracta d'un grup d'experts organitzat en 10 fòrums temàtics formats entre 10 i 15 especialistes cadascun. La seva missió és recomanar les millors estratègies per aconseguir els ODM, analitzant costos, polítiques i altres mesures a seguir. Pel que fa a la Campanya del Mil·lenni, amb el nom de Sense Excuses fins al 2015, pretén fomentar els ODM i el compromís que garanteixi el seu compliment, promovent la participació social i la voluntat política. En el Sud, i segons resa la Declaració del Mil·lenni, la campanya pretén fomentar la mobilització de recursos interns, la priorització de la despesa pressupostària cap als ODM i enfortir els drets humans i la democràcia. En el Nord, Sense Excuses fins al 2015 està dissenyada per explicar la necessitat d'una més quantitat i qualitat d'AOD dirigida a aconseguir els ODM, que s'alleugi el pes del deute i que s'obrin els mercats a productes del Sud. Paper mullat o una oportunitat real?.- Ara mateix, els Objectius constitueixen la principal agenda del desenvolupament i tant les diferents agències de Nacions Unides com les Organitzacions internacionals de crèdit, les ONG i les agències oficials de cooperació focalitzen el seu treball en l'assoliment dels ODM. No obstant, són moltes les crítiques que adreçades als Objectius: hi ha qui els descriu com una nova declaració de Nacions Unides que no es complirà, es qüestiona la seva sostenibilitat, ja que després del 2015 no es mobilitzarà la mateixa quantitat de recursos… Per a uns altres, els ODM no són més que un revés en les polítiques de desenvolupament, ja que lluiten contra les conseqüències i no contra les causes del subdesenvolupament. També s'han considerat massa generalistes o ambiciosos (diversos pronòstics ja avancen que no s'aconseguiran els ODM). I altres els han qualificat com a oportunistes, a l'utilitzar alguns indicadors com percentatges en comptes de nombres absoluts o considerar que la pobresa extrema està situada en un dòlar al dia quan, per exemple, el Banc Mundial utilitza els dos dòlars diaris com a límit de l'extrema pobresa. No obstant, no cal oblidar que els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni, recolzats per Nacions Unides i ratificats per 189 estats, suposen també una gran oportunitat per demandar al Nord que compleixi els compromisos adquirits pel Sud sota una bandera fàcil de comprendre i difondre en la qual cavem tots. Aquesta guia ha estat elaborada per Liliana Marcos, periodista i col·laboradora de la campanya dels Objectius del Mil·lenni. GUIA PUBLICADA JULIOL 2004 |


