Objectius del Mil�lenni

El cam� cap a la Cimera del Mil�lenni.- El 1989 queia el mur de Berl�n i acabava la Guerra Freda. Paradoxalment, la fi de la confrontaci� Est-Oest no es comprenia com la millor oportunitat per acabar amb les difer�ncies Nord-Sud. Amb el mur queien tamb� en picat les quantitats que els estats membres del CAD (Comit� d'Assist�ncia al Desenvolupament) aportaven en Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD): d'una mitjana del 0’33% del PIB el 1990 es va passar a un 0’23% el 2002.
A partir del 1990, l'AOD va perdre la seva utilitat com a eina en la lluita de blocs, i probablement els estats no canviaran les seves pol�tiques d'ajuda fins que no tornin a entendre l'AOD com una eina, aquesta vegada en la lluita contra el terrorisme.
En el nou tauler de joc internacional en el qual el Sud valia, si cap, encara menys i on �frica quedava definitivament a la deriva, des de la Secretaria General de Nacions Unides l'egipci Butros Ghali va proposar la celebraci� d'una s�rie de cimeres internacionals per afrontar i posar remei als grans problemes de la humanitat.
A dia d'avui, 1.200 milions de persones subsisteixen amb un d�lar al dia, altres 800 milions passen fam, 114 milions de nens en edat escolar no van a l'escola, d'ells, 63 milions s�n nenes. A l'any perden la vida 11 milions de menors de cinc anys, la majoria per malalties tractables; respecte a les mares, mig mili� mor cada any durant el part o maternitat. La sida no deixa d'estendre's matant cada any tres milions de persones, mentre que altres 2.400 milions no tenen acc�s a aigua potable.
En aquest context, despr�s de la celebraci� d'aquestes cites al llarg dels noranta i amb la puixan�a dels moviments antiglobalitzaci�, va tenir lloc el setembre del 2000, a la ciutat de Nova York, la Cimera del Mil�lenni. Representants de 189 estats recordaven els compromisos adquirits en els noranta i signaven la Declaraci� del Mil�lenni.

Objectius, metes, indicadors.-En aquest document es recullen set Objectius referents a l'eradicaci� de la pobresa, l'educaci� prim�ria universal, la igualtat entre els g�neres, la mortalitat infantil i materna, l'avan� del vih/sida i la sostenibilitat del medi ambient. Per aconseguir aquests objectius, i en resposta d'aquells que demandaven un canvi cap a postures m�s socials dels mercats mundials i organitzacions financeres, s'afegeix l'Objectiu 8, ‘Fomentar una Associaci� Mundial per al Desenvolupament’. En altres paraules, l'objectiu promou que el sistema comercial, d'ajuda oficial i de pr�stec garanteixi la consecuci� el 2015 dels primers set Objectius i, en general, un m�n m�s just.
Cada Objectiu es divideix en una s�rie de metes, un total de 18, quantificables mitjan�ant 48 indicadors concrets. Per primera vegada, l'agenda internacional del desenvolupament posa una data per a la consecuci� d'acords concrets i mesurables. El 2015 han d'haver-se redu�t a la meitat el percentatge de persones que sobreviuen amb menys d'un d�lar al dia i el de persones que pateixen fam. Aix� mateix, per a aquest any tots els nens del m�n han d'accedir a l'ensenyament primari i les dones han de tenir el mateix �ndex d'escolaritzaci� en tots els nivells educatius. Respecte a la salut, s'han de reduir en dues terceres parts la taxa de mortalitat infantil, i en tres quartes parts la de mortalitat materna. S'ha d'haver detingut la propagaci� del VIH/SIDA i la pand�mia ha d'haver comen�at a remetre. Respecte al medi ambient, es preveu reduir a la meitat el percentatge de persones que manquen d'acc�s a aigua potable, reduir en 100 milions el nombre de persones que habita en barraques i incorporar a totes les pol�tiques i programes nacionals el concepte de desenvolupament sostenible.

Els reptes de l'Objectiu 8.- L'�nic Objectiu que no est� marcat per cap termini �s el 8, fet que per a molts significa que ja hauria d'estar complint-se. El 0’7 es va prometre, per primera vegada, en els 70.

L'Objectiu 8 est� format per les seg�ents metes:

-Desenvolupar un sistema comercial i financer obert, que inclogui el comprom�s d'aconseguir una bona gesti� dels assumptes p�blics, el desenvolupament i la reducci� de la pobresa, a cada pa�s o en el pl�nol internacional.
- Atendre les necessitats especials dels pa�sos menys avan�ats, aix� com les dels pa�sos en desenvolupament sense litoral i petits estats insulars en desenvolupament.
- Encarar de manera general els problemes del deute dels pa�sos en desenvolupament.
- Elaborar i aplicar estrat�gies que proporcionin als joves un treball digne i productiu.
- En cooperaci� amb les empreses farmac�utiques, proporcionar acc�s als medicaments essencials en els pa�sos en desenvolupament.
- En col�laboraci� amb el sector privat, vetllar perqu� es puguin aprofites els beneficis de les noves tecnologies, en particular, els de les tecnologies de la informaci� i de les comunicacions.

Perqu� indicadors com l'Ajuda Oficial al Desenvolupament com percentatge del PIB anual dels membres del CAD arribi al 0’7% desitjat i el 0’15% d'aquest vagi dirigit als Pa�sos Menys Avan�ats, fa falta que el Nord es comprometi fermament amb els Objectius del Mil�lenni (ODM) i la lluita contra la pobresa. A dia d'avui, nom�s cinc pa�sos, Dinamarca, Holanda, Noruega, Su�cia i Luxemburg, compleixen amb el 0’7. Si la tend�ncia actual continua, el 2015 nom�s Luxemburg i Dinamarca estaran en el club del 0’7.
Uns altres dels indicadors �s que l'AOD no estigui condicionada, es dirigeixi als serveis socials b�sics o a l'acc�s als mercats dels estats sense litoral. El conjunt de l'AOD dels 20 pa�sos membres del CAD arriba als 57.000 milions de d�lars. Perqu� els ODM es compleixin es necessita, com a m�nim, duplicar aquesta quantitat.

Espanya i el compliment de l'Objectiu 8.- En el cas espanyol, aquest comprom�s est� molt lluny d'arribar-se a a ssolir. L'AOD espanyola es va situar el 2003 en el 0’28% (PACI 2003). A serveis socials b�sics es va destinar nom�s l'11% de l'ajuda, molt lluny del comprom�s adquirit del 20%. D'altra banda, el 12% d'aquesta ajuda es va atorgar en forma de cr�dits que augmenten el deute del Sud. Espanya, com es va acordar a la Confer�ncia sobre Finan�ament per al Desenvolupament (Monterrey, 2002) ha d'incrementar el seu AOD fins arribar, el 2006, al 0’39%. A difer�ncia d'altres compromisos internacionals, que es converteixen en paper mullat, aquest �s d'obligat compliment al ser tamb� una directiva comunit�ria.
Respecte al deute, els ODM tenen en compte quina proporci� del deute bilateral dels Pa�sos Pobres Menys Avan�ats ha estat condonada, quina proporci� de l'AOD s'ha ofert com alleugeriment del deute o quants pa�sos han entrat en la iniciativa per a la reducci� del deute dels pa�sos molt endeutats. Espanya no ha estat molt indulgent amb els seus deutors si tenim en compte, per exemple, que, dels 82 pa�sos amb els quals mant� relacions de creditor, 24 pertanyen al grup dels pa�sos m�s pobres altament endeutats i sis d'ells estan entre els 10 estats amb un menor �ndex de Desenvolupament Hum� (IDH) del planeta. Condonar el deute a aquests �ltims no suposaria cap esfor� pressupostari per a l'Estat, que ocupa el lloc n�mero 19 d'IDH d'un total de 175.
Xina �s el tercer pa�s m�s endeutat amb Espanya i gaireb� el 70% dels seus pr�stecs van ser utilitzats per pagar a l'empresa espanyola Indra un centre d'entrenament de pilots i un sistema de control d'acc�s a t�nels d'autopista. A m�s de Xina, altres pa�sos que han rebut gran quantitat de pr�stecs, com Alg�ria, R�ssia, Cuba, Angola, Egipte, M�xic, Per� o Indon�sia, tamb� mantenen estretes relacions comercials amb Espanya.
Pel que fa a l'acc�s dels mercats, la relaci� d'Espanya amb el Sud dep�n de les pol�tiques i decisions comunit�ries. Per saber si el 2015 ha augmentat o no l'acc�s que el Sud t� als consumidors del Nord, es donar� gran import�ncia a les quantitats que els pa�sos membres de l'OCDE destinen a subsidis agr�coles. Actualment s�n uns 300.000 milions de d�lars anuals, unes cinc vegades el que es dedica a AOD. A Europa, una vaca suposa dos d�lars de subsidis diaris, m�s dels que la meitat de la poblaci� mundial t� per subsistir. Encara que moltes han estat les declaracions d'intencions de la UE sobre l'eliminaci� de les ajudes i la fi del dumping, encara queda molt per fer en nom d'un sistema just de comer�.

Treballant pels Objectius.- Des de Nacions Unides, i perqu� els Objectius s'arribin a assolir, s'han engegat una s�rie d'iniciatives de les quals destaquen, Projecte del Mil�lenni i la Campanya del Mil�lenni. El primer es tracta d'un grup d'experts organitzat en 10 f�rums tem�tics formats entre 10 i 15 especialistes cadascun. La seva missi� �s recomanar les millors estrat�gies per aconseguir els ODM, analitzant costos, pol�tiques i altres mesures a seguir.
Pel que fa a la Campanya del Mil�lenni, amb el nom de Sense Excuses fins al 2015, pret�n fomentar els ODM i el comprom�s que garanteixi el seu compliment, promovent la participaci� social i la voluntat pol�tica. En el Sud, i segons resa la Declaraci� del Mil�lenni, la campanya pret�n fomentar la mobilitzaci� de recursos interns, la prioritzaci� de la despesa pressupost�ria cap als ODM i enfortir els drets humans i la democr�cia. En el Nord, Sense Excuses fins al 2015 est� dissenyada per explicar la necessitat d'una m�s quantitat i qualitat d'AOD dirigida a aconseguir els ODM, que s'alleugi el pes del deute i que s'obrin els mercats a productes del Sud.

Paper mullat o una oportunitat real?.- Ara mateix, els Objectius constitueixen la principal agenda del desenvolupament i tant les diferents ag�ncies de Nacions Unides com les Organitzacions internacionals de cr�dit, les ONG i les ag�ncies oficials de cooperaci� focalitzen el seu treball en l'assoliment dels ODM. No obstant, s�n moltes les cr�tiques que adre�ades als Objectius: hi ha qui els descriu com una nova declaraci� de Nacions Unides que no es complir�, es q�estiona la seva sostenibilitat, ja que despr�s del 2015 no es mobilitzar� la mateixa quantitat de recursos… Per a uns altres, els ODM no s�n m�s que un rev�s en les pol�tiques de desenvolupament, ja que lluiten contra les conseq��ncies i no contra les causes del subdesenvolupament. Tamb� s'han considerat massa generalistes o ambiciosos (diversos pron�stics ja avancen que no s'aconseguiran els ODM). I altres els han qualificat com a oportunistes, a l'utilitzar alguns indicadors com percentatges en comptes de nombres absoluts o considerar que la pobresa extrema est� situada en un d�lar al dia quan, per exemple, el Banc Mundial utilitza els dos d�lars diaris com a l�mit de l'extrema pobresa.
No obstant, no cal oblidar que els Objectius de Desenvolupament del Mil�lenni, recolzats per Nacions Unides i ratificats per 189 estats, suposen tamb� una gran oportunitat per demandar al Nord que compleixi els compromisos adquirits pel Sud sota una bandera f�cil de comprendre i difondre en la qual cavem tots.

Aquesta guia ha estat elaborada per Liliana Marcos, periodista i col�laboradora de la campanya dels Objectius del Mil�lenni.

GUIA PUBLICADA JULIOL 2004