Cimera Mundial sobre la Societat de la Informaci�

. © International Telecommunication Union

Quina Societat de la Informaci�?.- La Societat de la informaci� i de la comunicaci�, descrita com un nou model de societat m�s basat en els fluixos de coneixement que en els b�ns materials, sembla ser, segons les grans empreses i els governs, una oportunitat per aconseguir els objectius de desenvolupament econ�mic i social en les diferents �rees del m�n. Segons un plantejament m�s cr�tic, la mateixa idea reconduiria a un nou espai de radicalitzaci� de les desigualtats globals causades pel pes de les l�giques de mercat que exclouen grans sectors de la poblaci�, dividint entre aquells que puguin accedir i els que no als beneficis de les tecnologies digitals. Nacions Unides, amb l'objectiu de desenvolupar una visi� de la Societat de la Informaci� i aconseguir reduir la divisi� digital, ha organitzat, en col�laboraci� amb la Uni� Internacional de les Telecomunicacions (UIT) , la primera Cimera Mundial sobre la Societat de la Informaci� (resoluci� 56/183).

La UIT com a entitat organitzadora .- La Cimera consta de dues fases: la primera, que ja ha tingut lloc a Ginebra des del 10 fins al 12 de desembre del 2003, en la qual es va adoptar una Declaraci� de Principis per establir, segons els organitzadors, conductes per impulsar una Societat de la informaci� m�s participativa i sostenible i un Pla d'Acci�, que va formular propostes operatives i accions concretes; la segona fase, prevista a Tunis des del 16 fins al 18 de novembre del 2005, girar� entorn als temes relacionats amb el desenvolupament i servir� per avaluar els progressos aconseguits des de la primera fase. Un punt pol�mic sobre la Cimera �s el paper espec�fic de la UIT com a entitat organitzadora: la UNESCO, que des dels anys vuitanta perpetua la seva batalla en defensa de la llibertat d'expressi� condemnant el perill de les grans concentracions medi�tiques, semblava la seu natural del debat; no obstant aix�, l'elecci� de la UIT ha mostrat, segons diversos representants de la Societat civil, una visi� tecnologicista dels problemes relacionats amb les desigualtats en l'acc�s als beneficis de la Societat de la informaci�, una visi� que interpreta m�s les necessitats dels mercats que les de l'esfera publica.

El pes de les empreses transnacionals .- La primera Cimera Mundial sobre la Societat de la informaci� s'ha presentat com un proc�s tripartitt, on els governs, grups heterogenis provinents de la Societat civil i, per primera vegada en la hist�ria de les cimeres de l'ONU, el sector privat, han compartit un espai com� de discussi� per definir el futur pr�xim de la Societat de la informaci�. En la pr�ctica, si el di�leg entre els governs i el sector privat ha marcat les propostes per definir futurs reglaments, normes i principis, la Societat civil, partid�ria d'una visi� m�s atenta als drets humans que als interessos mercantils, ha tingut un paper secundari en la definici� de les prioritats. La participaci� de la Societat civil, i sobre tot la de les organitzacions del Sud, s'ha vist afectada per la manca de recursos i l'abs�ncia de f�rums adequats on concertar una posici� comuna. Clars exemples d'aix� s�n les trobades regionals, com la de Llatinoam�rica, celebrada a la Rep�blica Dominicana el gener del 2003, i les reunions pr�vies del Comit� Preparatori (PrepComs) a Ginebra, on les ONG han tingut un paper secundari.

Drets en la Societat de la informaci� i de la comunicaci�.- Malgrat aquestes dificultats, les organitzacions civils han demostrat una important capacitat de cohesi� i han produ�t una proposta comuna alternativa a les dels organitzadors de la Cimera, la �Declaraci� de la societat civil a la Cimera Mundial sobre la Societat de la Informaci�, i han donat vida a la Campanya CRIS (Communication Rights in the Information Society - Dret a la Comunicaci� en la societat de la Informaci�) nascuda en el 2001 i impulsada per la Plataforma per als Drets de Comunicaci�, un grup que compr�n a ONG internacionals amb activitats en mitjans i comunicaci�. CRIS, utilitzant la Cimera com a punt de partida, i no com a fi, s'ha centrat a promoure una visi� de la Societat de la informaci� constru�da sobre les persones i els drets, promovent especialment el dret "de comunicar", basat en la concepci� de la Informaci� com un b� p�blic mundial. Aquesta campanya sost� la necessitat d'un govern transparent i democr�tic de la Societat de la informaci� en oposici� a les tend�ncies cap al control i les censures dels governs aix� com les dels grups empresarials, i considera els mitjans comunitaris com una alternativa socialment orientada als grans grups globals de la comunicaci�.

La participaci� del Sud .- L'asimetria entre empreses privades i grups de la Societat civil en el proc�s de presa de decisions en el marc de la Cimera es va representar tamb� en les diferents delegacions governamentals. Si els pa�sos del Nord, encap�alats per Estats Units, ocupen un lloc hegem�nic en la producci� de tecnologies i coneixements i pretenen sostenir els interessos de les seves empreses transnacionals i defensar el sector privat, la liberalitzaci� dels mercats, els drets de propietat intel�lectual i la creaci� d'un marc favorable per al desenvolupament empresarial, els del Sud ocupen un lloc secundari. Aquests �ltims han assumit un paper com� en la q�esti� del finan�ament, considerada un dels aspectes m�s conflictius en la relaci� Nord / Sud. No obstant, manifesten difer�ncies considerables: mentre una preocupaci� important de molts pa�sos musulmans sembla ser el control dels fluixos informatius que escapen a les legislacions nacionals, per al bloc llatinoameric� sembla priorit�ria la q�esti� del repartiment de les tecnologies i dels costos per superar la divisi� digital.

Q�estions pendents en el cam� cap a Tunis
L'objectiu declarat de la CMSI ha estat "consensuar un marc visionari de pol�tiques destinades a aconseguir que la informaci�, el coneixement i la tecnologia siguin orientades m�s efectivament al servei de la democr�cia, el desenvolupament sustenible, la just�cia social i la pau" com a marc de refer�ncia d'una futura Societat de la informaci�, encara que les organitzacions de la Societat civil aix� com molts governs del Sud han definit la primera fase de la Cimera com �una oportunitat perduda�. El sector privat ha aconseguit centrar les discussions en temes com l'obertura i l'est�mul a les inversions en infraestructura als pa�sos del Sud, i el finan�ament del desenvolupament de les telecomunicacions a les zones considerades poc rendibles, limitant-se a les premisses per crear un entorn favorable al comer� electr�nic, mentre que els temes aportats per la societat civil i proposats per la CRIS van quedar en un pl�nol secundari. El debat sobre el paper dels mitjans de comunicaci� en la Societat de la informaci�, amb particular atenci� als mitjans comunitaris, ha estat rebutjat per sector privat; el tema del "govern" d'Internet, fins ara monopolitzat per la ICANN ( Internet Corporation for Assigned Names and Numbers), la inst�ncia que regula el sistema de noms de domini (.org, .com, etc.) i que est� controlada majorit�riament pel govern nord-americ� i les grans empreses transnacionals, ha tingut la mateixa sort. La societat civil tampoc ha estat capa� de fer prevaler la noci� del domini p�blic del coneixement sobre els drets de propietat intel�lectual. Una altra q�esti� pendent �s l�anomenada "seguretat de la informaci�", que en les pol�tiques de R�ssia i Estats Units podria afectar els drets civils i la privacitat en nom de la lluita contra el terrorisme.

El finan�ament, prioritat per al Sud .- Si b� el Pla d'Acci� de la Cimera enumera una s�rie de metes destinades a tancar la divisi� digital abans del 2015 en l�nea amb les Metes del mil�lenni, no es preveu cap mecanisme espec�fic de finan�ament, deixant sense resposta aportacions interessants com la "d'un fons de solidaritat digital", presentat per Senegal, el qual proposa donacions volunt�ries sol�licitades als consumidors de productes digitals. De la mateixa manera els governs tampoc han tingut en compte la demanda d'un increment real de l'Ajuda al desenvolupament ni d'un fons espec�fic per finan�ar la inclusi� digital, i el sector privat ha rebutjat la idea d'una taxa sobre els ingressos dels serveis de telecomunicacions per destinar-la a les zones menys rendibles. La naturalesa de les discussions, i segurament l'enfrontament sobre els diferents temes, reflecteix el debat en curs sobre la definici� d'una societat no solament �de la informaci�: la privatitzaci� dels b�ns culturals i materials i el pes creixent del sector privat no coincideixen amb els valors de democratitzaci� i de difusi� p�blica dels recursos necessaris. Com afirma el Grup de Treball sobre Continguts i Temes de la Societat civil, la defensa exclusiva dels interessos econ�mics no �s suficient "per atendre les desigualtats profundament arrelades i persistents en i entre els pa�sos de Nord i Sud". Ser� interessant veure com les diferents perspectives sobre la Societat de la informaci� s'enfronten a Tunis, i comprovar si la Societat civil aconsegueix organitzar-se com va demostrar en el 2003 i presentar-se com un actor efica� i si els Governs del Sud s�n capa�os de plantar cara als poders representats pels G8, o, si per contra, tornarem a parlar d'oportunitat "perduda".

Aquesta guia ha estat realitzada per Nicola Polinelli, voluntari de la Fundaci� Chandra especialitzat en noves tecnologies i desenvolupament.

GUIA PUBLICADA AGOST 2004