for spiders only OneWorld en català > guies temàtiques:Cimera Mundial sobre la Societat de la Informació skip to main content
Logo_Anar a la home de OneWorld.net
buscar
PORTADA QUI SOM? ZONA ONG EDICIONS VERSIÓ EN CASTELLÀ
14 Maig 2008
Una iniciativa de:


RSS Feed

Cimera Mundial sobre la Societat de la Informació


Quina Societat de la Informació?.- La Societat de la informació i de la comunicació, descrita com un nou model de societat més basat en els fluixos de coneixement que en els béns materials, sembla ser, segons les grans empreses i els governs, una oportunitat per aconseguir els objectius de desenvolupament econòmic i social en les diferents àrees del món. Segons un plantejament més crític, la mateixa idea reconduiria a un nou espai de radicalització de les desigualtats globals causades pel pes de les lògiques de mercat que exclouen grans sectors de la població, dividint entre aquells que puguin accedir i els que no als beneficis de les tecnologies digitals. Nacions Unides, amb l'objectiu de desenvolupar una visió de la Societat de la Informació i aconseguir reduir la divisió digital, ha organitzat, en col·laboració amb la Unió Internacional de les Telecomunicacions (UIT) , la primera Cimera Mundial sobre la Societat de la Informació (resolució 56/183).

La UIT com a entitat organitzadora .- La Cimera consta de dues fases: la primera, que ja ha tingut lloc a Ginebra des del 10 fins al 12 de desembre del 2003, en la qual es va adoptar una Declaració de Principis per establir, segons els organitzadors, conductes per impulsar una Societat de la informació més participativa i sostenible i un Pla d'Acció, que va formular propostes operatives i accions concretes; la segona fase, prevista a Tunis des del 16 fins al 18 de novembre del 2005, girarà entorn als temes relacionats amb el desenvolupament i servirà per avaluar els progressos aconseguits des de la primera fase. Un punt polèmic sobre la Cimera és el paper específic de la UIT com a entitat organitzadora: la UNESCO, que des dels anys vuitanta perpetua la seva batalla en defensa de la llibertat d'expressió condemnant el perill de les grans concentracions mediàtiques, semblava la seu natural del debat; no obstant això, l'elecció de la UIT ha mostrat, segons diversos representants de la Societat civil, una visió tecnologicista dels problemes relacionats amb les desigualtats en l'accés als beneficis de la Societat de la informació, una visió que interpreta més les necessitats dels mercats que les de l'esfera publica.

El pes de les empreses transnacionals .- La primera Cimera Mundial sobre la Societat de la informació s'ha presentat com un procés tripartitt, on els governs, grups heterogenis provinents de la Societat civil i, per primera vegada en la història de les cimeres de l'ONU, el sector privat, han compartit un espai comú de discussió per definir el futur pròxim de la Societat de la informació. En la pràctica, si el diàleg entre els governs i el sector privat ha marcat les propostes per definir futurs reglaments, normes i principis, la Societat civil, partidària d'una visió més atenta als drets humans que als interessos mercantils, ha tingut un paper secundari en la definició de les prioritats. La participació de la Societat civil, i sobre tot la de les organitzacions del Sud, s'ha vist afectada per la manca de recursos i l'absència de fòrums adequats on concertar una posició comuna. Clars exemples d'això són les trobades regionals, com la de Llatinoamèrica, celebrada a la República Dominicana el gener del 2003, i les reunions prèvies del Comitè Preparatori (PrepComs) a Ginebra, on les ONG han tingut un paper secundari.

Drets en la Societat de la informació i de la comunicació.- Malgrat aquestes dificultats, les organitzacions civils han demostrat una important capacitat de cohesió i han produït una proposta comuna alternativa a les dels organitzadors de la Cimera, la “Declaració de la societat civil a la Cimera Mundial sobre la Societat de la Informació”, i han donat vida a la Campanya CRIS (Communication Rights in the Information Society - Dret a la Comunicació en la societat de la Informació) nascuda en el 2001 i impulsada per la Plataforma per als Drets de Comunicació, un grup que comprèn a ONG internacionals amb activitats en mitjans i comunicació. CRIS, utilitzant la Cimera com a punt de partida, i no com a fi, s'ha centrat a promoure una visió de la Societat de la informació construïda sobre les persones i els drets, promovent especialment el dret "de comunicar", basat en la concepció de la Informació com un bé públic mundial. Aquesta campanya sosté la necessitat d'un govern transparent i democràtic de la Societat de la informació en oposició a les tendències cap al control i les censures dels governs així com les dels grups empresarials, i considera els mitjans comunitaris com una alternativa socialment orientada als grans grups globals de la comunicació.

La participació del Sud .- L'asimetria entre empreses privades i grups de la Societat civil en el procés de presa de decisions en el marc de la Cimera es va representar també en les diferents delegacions governamentals. Si els països del Nord, encapçalats per Estats Units, ocupen un lloc hegemònic en la producció de tecnologies i coneixements i pretenen sostenir els interessos de les seves empreses transnacionals i defensar el sector privat, la liberalització dels mercats, els drets de propietat intel·lectual i la creació d'un marc favorable per al desenvolupament empresarial, els del Sud ocupen un lloc secundari. Aquests últims han assumit un paper comú en la qüestió del finançament, considerada un dels aspectes més conflictius en la relació Nord / Sud. No obstant, manifesten diferències considerables: mentre una preocupació important de molts països musulmans sembla ser el control dels fluixos informatius que escapen a les legislacions nacionals, per al bloc llatinoamericà sembla prioritària la qüestió del repartiment de les tecnologies i dels costos per superar la divisió digital.

Qüestions pendents en el camí cap a Tunis
L'objectiu declarat de la CMSI ha estat "consensuar un marc visionari de polítiques destinades a aconseguir que la informació, el coneixement i la tecnologia siguin orientades més efectivament al servei de la democràcia, el desenvolupament sustenible, la justícia social i la pau" com a marc de referència d'una futura Societat de la informació, encara que les organitzacions de la Societat civil així com molts governs del Sud han definit la primera fase de la Cimera com “una oportunitat perduda”. El sector privat ha aconseguit centrar les discussions en temes com l'obertura i l'estímul a les inversions en infraestructura als països del Sud, i el finançament del desenvolupament de les telecomunicacions a les zones considerades poc rendibles, limitant-se a les premisses per crear un entorn favorable al comerç electrònic, mentre que els temes aportats per la societat civil i proposats per la CRIS van quedar en un plànol secundari. El debat sobre el paper dels mitjans de comunicació en la Societat de la informació, amb particular atenció als mitjans comunitaris, ha estat rebutjat per sector privat; el tema del "govern" d'Internet, fins ara monopolitzat per la ICANN ( Internet Corporation for Assigned Names and Numbers), la instància que regula el sistema de noms de domini (.org, .com, etc.) i que està controlada majoritàriament pel govern nord-americà i les grans empreses transnacionals, ha tingut la mateixa sort. La societat civil tampoc ha estat capaç de fer prevaler la noció del domini públic del coneixement sobre els drets de propietat intel·lectual. Una altra qüestió pendent és l’anomenada "seguretat de la informació", que en les polítiques de Rússia i Estats Units podria afectar els drets civils i la privacitat en nom de la lluita contra el terrorisme.

El finançament, prioritat per al Sud .- Si bé el Pla d'Acció de la Cimera enumera una sèrie de metes destinades a tancar la divisió digital abans del 2015 en línea amb les Metes del mil·lenni, no es preveu cap mecanisme específic de finançament, deixant sense resposta aportacions interessants com la "d'un fons de solidaritat digital", presentat per Senegal, el qual proposa donacions voluntàries sol·licitades als consumidors de productes digitals. De la mateixa manera els governs tampoc han tingut en compte la demanda d'un increment real de l'Ajuda al desenvolupament ni d'un fons específic per finançar la inclusió digital, i el sector privat ha rebutjat la idea d'una taxa sobre els ingressos dels serveis de telecomunicacions per destinar-la a les zones menys rendibles. La naturalesa de les discussions, i segurament l'enfrontament sobre els diferents temes, reflecteix el debat en curs sobre la definició d'una societat no solament “de la informació”: la privatització dels béns culturals i materials i el pes creixent del sector privat no coincideixen amb els valors de democratització i de difusió pública dels recursos necessaris. Com afirma el Grup de Treball sobre Continguts i Temes de la Societat civil, la defensa exclusiva dels interessos econòmics no és suficient "per atendre les desigualtats profundament arrelades i persistents en i entre els països de Nord i Sud". Serà interessant veure com les diferents perspectives sobre la Societat de la informació s'enfronten a Tunis, i comprovar si la Societat civil aconsegueix organitzar-se com va demostrar en el 2003 i presentar-se com un actor eficaç i si els Governs del Sud són capaços de plantar cara als poders representats pels G8, o, si per contra, tornarem a parlar d'oportunitat "perduda".


Aquesta guia ha estat realitzada per Nicola Polinelli, voluntari de la Fundació Chandra especialitzat en noves tecnologies i desenvolupament.

GUIA PUBLICADA AGOST 2004


GUIES RELACIONADES 

 Divisió digital

 Llibertat d'expressió



 
Altres llocs de OneWorld
 
Contactar